Топ-100
Back

ⓘ Cavall crioll



Cavall crioll
                                     

ⓘ Cavall crioll

El cavall crioll és una raça de cavall que es distribueix per tota lAmèrica del Sud fins a lAmèrica Central i lAmèrica del Nord. En els diferents països del continent sha anat desenvolupant de diversa manera. El cavall crioll és la raça característica del Con Sud i cada any són més els qui el crien, lutilitzen per les dures tasques del camp, o el gaudeixen en els seus moments doci.

                                     

1. Orígens

En la prehistòria, durant el plistocè existien cavalls autòctons a gairebé tota Amèrica, el territori que correspon a lArgentina va ser particularment ric en aquests "paleocavalls" principalment hipiddions, però larribada de lésser humà fa més d11.000 anys sembla haver estat un factor decisiu al costat depizoòties per labsoluta extinció dels equins autòctons dAmèrica, per aquest motiu a larribada dels europeus finals del segle xv i inicis del segle XVI no existia cap memòria ni coneixement daquests primers cavalls dels quals només queden fòssils.

El cavall crioll és descendent del cavall ibèric portat pels conqueridors espanyols a Amèrica. Un compost genètic de cavalls de sang calenta derivat del cavall barbaresc del nord dÀfrica, del cavall de la Vall del Guadalquivir a Andalusia i altres que sagrupaven en el gènere de cavalls de treball anomenats "haques" o "rossins". Ja a Amèrica, alguns dells van escapar de les hisendes i missions religioses o van ser robats pels indis. En el camp van formar grans tropes i exposats a un entorn salvatge, la selecció natural i lendogàmia, els van fixar característiques genètiques pròpies. Cal indicar que aquestes línies genètiques estan totalment o virtualment extintes a lEspanya i Portugal actuals.

Els espècimens equins portats a Amèrica no eren cavalls seleccionats per la reproducció, eren cavalls rústics i valents usats a Espanya per al treball. No hi havia llicència real per exportar cavalls de selecció que poguessin constituir lots de fundació, exceptuant els regalats pels reis a altres governants de lEuropa del segle xv i XVI, com els cavalls usats per la formació del Lepizzaner.

Fins que no es van reproduir en abundància, els cavalls portats a Amèrica posseïen un elevadíssim cost a causa del seu gran valor pràctic i tàctic i la seva escassetat inicial.

Els cavalls van entrar a lArgentina a través del Perú, del port de Buenos Aires i del Brasil. Però el corrent introduït per Buenos Aires és considerada la més important, els portats per Pedro de Mendoza en fundar la Ciutat de Buenos Aires el 1536.

Més tard, Mendoza va haver dabandonar Buenos Aires obligat per la defensa dels pobles originaris, i va deixar els cavalls, que una vegada solts es van reproduir prodigiosament gràcies al bioma de prats i pastures i pel clima temperat típic de la Pampa Humida. Tant, que en arribar Juan de Garay, el 1580 al Riu de la Plata va considerar a les cavallades com "fantàstiques" abundants i de gran qualitat.

Només els més forts van aconseguir sobreviure i reproduir-se, aprenent a defensar-se dels perills com ara el puma i altres depredadors, suportant a més climes extrems. Els pobles aborígens, increïblement adaptables al "monstre invasor", van aprendre primer a alimentar-se de la seva carn, i després van aconseguir una relació simbiòtica amb el cavall, a tal extrem que en el present se segueix ampliant lestudi de la "doma índia".

Tornant la reproducció i origen dels cavalls al territori argentí: si ja des dinicis del segle xvi van quedar cavalls lliures i es van reproduir massivament, aquests cavalls o bagual cimarrons van passar a ser considerats "realengos", és a dir possessió de la corona espanyola, encara que en la pràctica eren utilitzables per qualsevol persona habilitada, com els camperols lliures, després gauchos, que van fer dels cavalls un dels seus principals mitjans de subsistència i un símbol de prestigi pingo és un dels noms donats al cavall i al penis. Pel que fa als indígenes, especialment els del sud, si duna banda amansen els cavalls duna manera gairebé res violenta, era comú que consumissin com un menjar la carn de les eugues. Daltra banda certes característiques dalguns cavalls criolls ha fet suposar que poguessin posseir algun acerb genètic asnal a causa dun incidental encreuament amb una excepcional mula fèrtil el territori argentí va ser centre de criança massiva de mules per al transport de minerals preciosos des de les muntanyoses regions de lAlt Perú.

                                     

2. Guerres de la Independència

En la guerra de la independència argentina es van utilitzar gairebé exclusivament cavalls criolls, ja que fins a aquest moment larribada daltres races des dEuropa era molt reduïda.

                                     

3. Gairebé perdut

Després del 1816, després de la independència i a causa de la creixent europeïtzació en tots els àmbits de la vida argentina, el cavall crioll va ser deixat de costat com a raça i mestitzat amb sangs estrangeres en la creença que així sel milloraria. Es van aconseguir cavalls de major altura i més veloços, però tot això en detriment de la resistència la fatiga i a les condicions extremes. Semblava que el final havia arribat per a aquests nobles cavalls.

                                     

4. La recuperació

Hi va haver un grup d estancieros lleials a les aptituds del cavall crioll, que va mantenir els seus animals sense encreuar, amb les característiques adquirides a través de 400 anys de selecció natural. A principis del Segle XX, malgrat tot, encara existien cavallades salvatges la Patagònia, i també a prop de Buenos Aires, en els relictes de Serres de la Ventania o Serres de la Finestra i Serres de Tandilia.

La recuperació del cavall crioll, amb una selecció científica, la va liderar Emilio Solanet. Amb un grup de criadors va fundar lAssociació de Criadors de Cavalls Criolls, recuperant la raça, convertint al cavall crioll en un cavall versàtil, econòmic, rústic i dòcil.

Els seus dos exemplars més famosos, Manxa i Gat, van recórrer el Continent Americà des de Buenos Aires a Nova York, guiats per Aimé F. Tschiffelly, batent rècords de distància i altura.

                                     

5. Referències

  • Barré, Gérard. "Summary of the characteristics of the Criollo horse." 2008. Arxivat 2013-01-03 at Archive.is
  • Aimé-Félix Tschiffely, Le Grand Raid - A Cheval De Buenos Aires À New York 1925-1928, Belin, coll. "Les cavaliers de laventure", 6 novembre 2002, 269 p. ISBN 978-2701134277
  • Uruguayan Society of Criollo Breeders Arxivat 2011-09-11 a Wayback Machine.
                                     

6. Enllaços externs

  • Associació Criadors de Cavalls Criolls de lArgentina
  • Criollo Breeder Society Uruguay
  • Associazione italiana cavallo criollo Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine.
  • Alemanya: Caballos CRIOLLOS - Faszinierende Pferde aus Südamerika
  • Associaçao Brasileira dos Criadores de Cavalos Crioulos de Brasil
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →