Топ-100
Back

ⓘ 21a Divisió Panzer



21a Divisió Panzer
                                     

ⓘ 21a Divisió Panzer

La 21a Divisió Panzer va ser una divisió cuirassada alemanya, coneguda principalment pel seu paper en els combats de la campanya del nord dÀfrica entre 1941 i 1943 durant la Segona Guerra Mundial, quan era una de les dues divisions cuirassades que formaven lAfrika Korps.

                                     

1. Història

La unitat va crear-se originalment com 5a Divisió Lleugera o 5a Divisió Lleugera Afrika al nord dÀfrica a inicis de 1941, a partir duna munió dunitats menors que van ser traslladades per donar suport a les forces italianes prop del col lapse a Cirenaica. Entre els seus elements nhi havia de la 3a Divisió Panzer, la unitat inicialment destinada al nord dÀfrica a lestiu de 1940.

La primera unitat incorporada va ser el 39è Batalló Panzerjager antitanc. Era una unitat motoritzada amb camions aptes per arrossegar equipament pesat, incloent 9 canons PaK 36 de 3.7 cm I 2 PaK 38 de 5 cm. Lelement cuirassat, el 5è Regiment Panzer, va ser traslladat de la 3a Divisió Panzer. Disposava de 20 tancs PzKpfw IV, 75 PzKpfw III, 45 PzKpfw II i 25 PzKpfw I Ausf B, a més de diversos Befehlspanzer vehicles de comandament. Tot I aquests aparentment impressionants nombres, la unitat estava per sota del seu nivell. Les forces dinfanteria era el 200 Regiment fusellers, i lúnica unitat dartilleria era un simple batalló del 75è Regiment dArtilleria. Lestat major de la divisió, també provinent de la 3a Divisió Panzer, incloïa el cap de lestat major, major Hauser, i loficial dintel ligència, capità von Kluge.

La formació va rebre el seu nom oficialment el 18 de febrer de 1941, i el seu primer comandant va ser el Generalmajor Johannes Streich, qui havia comandat el 15è Regiment Panzer durant la batalla de França el 1940. En aquell moment la major part de les seves unitats ja havien arribat a Trípoli, però els darrers tancs no van ser desplegats fins a l11 de març, perdent-se les primeres batalles de lofensiva de la Cirenaica de Rommel.

La 5a Lleugera no va disposar de tots els tancs en el moment del seu desplegament. Disposava de només 150 tancs de tota mena, dels quals 130 eren models desfasats, i la resta eren vehicles de comandament i dobservació desarmats.

Malgrat la seva lenta posada en marxa, principalment a causa que la major part dels reforços del Heer eren enviats en el Front Oriental, al setembre de 1941 la 5a Divisió Lleugera assolí la força duna divisió cuirassada, sent reanomenada 21a Divisió Panzer.

Durant la seva estada al desert, lAfrika Korps pràcticament sempre va estar per sota de les seves necessitats, amb els homes i el material que hi havia disponibles.

                                     

1.1. Història 1941

Encara coneguda com 5a Divisió Lleugera, la unitat va tenir sort en les primeres batusses contra lexèrcit britànic. El XIII Cos britànic havia conquerit Tobruk el 21 de gener de 1941, i el general Richard OConnor va preparar-se per perseguir i destruir les forces italianes a Cirenaica i per avançar cap a Trípoli. La pèrdua daquesta base vital de subministraments hagués eliminat tota leficàcia de les forces de lEix al nord dÀfrica.

Però la fortuna intervingué per a lEix quan OConnor va rebre lordre del comandant en cap Archibald Wavell perquè les seves tropes descansessin, retardant lavanç dues setmanes. Els britànics tornaren a lofensiva el 4 de febrer. Bengasi i Beda Fomm van caure el 7 de febrer malgrat una decidida resistència del 21è Cos Motoritzat italià. El Agheila va caure el 8 de febrer. Els intents britànics per netejar de tropes de lEix el nord dÀfrica estaven sent ofegats pel seu propi govern, que respongué la petició dajut grega contra una possible invasió alemanya, retirant parts considerables de la força del desert per enviar-les a Grècia i suspenent les operacions a Líbia. Aquest respir donà temps als alemanys i als desmoralitzats italians a recuperar-se.

El 2 de març de 1941 els primers canons de 88 mm, hàbils tant com a arma antiaèria com antitanc, arribaren al nord dÀfrica, donant una potència artillera molt necessària.

Tot i que Rommel tenia ordres estrictes de mantenir-se la defensiva, el 31 de març ordenà atacar la 5a Lleugera i a quatre divisions dinfanteria italianes, que es convertí en una gran ofensiva dèxit, a mesura que els britànics començaven a retirar-se, arribant fins a Egipte després de recórrer 600 milles.

El desgavell de les tropes britàniques va augmentar per un canvi al comandament quan el comandant britànic a Cirenaica, el tinent general Philip Neame, un oficial amb una bona reputació però sense experiència en la guerra del desert va ser capturat amb el seu predecessor, el tinent general OConnor, que havia estat enviat des de Cairo per Wavell per informar la situació. A més, lexperimentada 7a Divisió Cuirassada, que pràcticament no tenia tancs disponibles, shavia retirat a Cairo per reavituallar-se, sent substituïda per la recentment formada 2a Divisió Cuirassada.

Després de ser reanomenada oficial 21a Divisió Panzer, la unitat no va tenir cap èxit particular durant la resta de lany. Els britànics es reagruparen i es reforçaren fins a sumar 7 divisions organitzades en dos cossos el XIII i el XXX Cos, formant el Vuitè Exèrcit, llançà loperació Croat el 18 de novembre, que forçà a Rommel a retirar-se a El Agheila a finals de lany, permetent que els britànics reconquerissin la Cirenaica. Malgrat això, la divisió, juntament amb la 15a Divisió Panzer, aconseguí una victòria notable sobre el XXX Cos i en particular sobre la 7a Divisió Cuirassada el 22 de novembre a Sidi Rezegh, i trencà cap la frontera egípcia amenaçant la mateixa existència del Vuitè Exèrcit al nord dÀfrica. Malgrat això, les sobre-esteses línies de subministrament i la necessitat urgent dassistir les forces de lEix al voltant de Tobruk, on estaven sent presionades pel XII Cos, obligant-los a retirar-se. En tornar a Sidi Rezegh, la divisió va perdre el seu comandant, lexperimentat Major-General Johann von Ravenstein, que va ser capturat mentre que realitzava un reconeixement el 29 de novembre.

Tot i que suní lAfrika Division que rebé el nom de 90a Divisió dInfanteria Lleugera el 27 de novembre de 1941, una unitat formada a partir de formacions menors a lagost de 1941, les tropes alemanyes en aquest teatre eren vulnerables.

                                     

1.2. Història 1942

Als primers mesos de 1942 la situació dels subministraments millorà, amb la fortalesa britànica de Malta patint un intens atac aeri, permetent que els combois de subministraments de lEix provinents dItàlia poguessin navegar.

Loperació Acròbata va ser iniciada per fer recular el Deutsches Afrikakorps fins a Trípoli Líban, però una ràpida contraofensiva de Rommel va sorprendre els britànics i els va fer fora de la Cirenaica. Arribant a Darnah el 3 de febrer, la 21a Panzer era la unitat essencial de lassalt. A finals de gener, el Major General Georg von Bismarck va ser nomenat nou comandant de la divisió.

Seguiren més èxits. El 5 de juny Gazala va ser conquerida, i durant un dur combat entre el 20 i el 21 de juny, la 21a Panzer, juntament amb la 90a Lleugera i la 15a Panzer, aconseguiren superar les línies britàniques a Tobruk, capturant prop de 35.000 presoners. De resultes, el Vuitè Exèrcit britànic va haver de recular. La lluita, però, va fer pagar el seu peatge la divisió, i entre la 15a i la 21a Panzers només disposaven de 44 tancs entre les dues. Quatre cinquenes parts dels seus vehicles de transport havien estat capturats quan van penetrar a Egipte.

Els britànics prepararen una nova línia defensiva a Mersa Matruh el 26 de juny. Rommel, fent servir de nou la 21a Panzer com a punta de llança de latac, derrotà les defenses britàniques i les va fer recular fins a una nova línia defensiva a El Alamein.

El 3 de juliol, la resistència britànica aturà lavanç de Rommel. Amb la 21a Panzer liderant lavanç per sobrepassar les defenses britàniques el 31 dagost durant la batalla dAlam el Halfa, els alemanys van ser aturats. En una sèrie de combats en aquesta zona, el generalmajor Georg von Bismarck, comandant de la divisió, va ser mort per foc de morter a lagost, i l Oberst Karl-Hans Lungershausen va haver de prendre el comandament interinament fins a larribada del generalmajor Heinz von Randowel 18 de setembre.

El Alamein va ser linici del final dels èxits alemanys al desert. Ara enormement superat en xifres, la guerra es convertí en una guerra de desgast que els alemanys no podien guanyar. Els britànics estaven equipats amb els nous tancs M4 Sherman armats amb un canó de 75 mm dalta velocitat, capaç de penetrar el blindatge dels vehicles alemanys.

El 23 doctubre, sinicià lofensiva britànica amb la Segona Batalla dEl Alamein. Els alemanys van ser superats, i la 21a Panzer va quedar reduïda a només 4 tancs el 7 de novembre. Durant la llarga retirada fins a Tunísia, la 21a Panzer portà a terme accions de rereguarda.

Per augmentar els problemes alemanys, els americans llançaren loperació Torxa, desembarcant a Marroc i a Algèria, i el Panzerarmee Afrika senfrontà a lanihilació, lluitant en dos fronts. El 21 de desembre morí un altre comandant de la divisió, el generalmajor Heinz von Randow.



                                     

1.3. Història 1943

Per quan arribaren a Tunis, la 21a Panzer havia deixat dexistir com a una unitat cohessionada i va ser dividida en dos grups de batalla Kampfgruppen, el Pfeiffer i el Gruen; posteriorment anomenats Stenkhoff i Schuette

El darrer èxit operatiu a lÀfrica per a les forces alemanyes va ser al febrer de 1943 quan aconseguiren una notable victòria contra les forces americanes al Pas de Kasserine.

El major General Heinrich-Hermann von Hülsen rendí les restes de la divisió el 13 de maig de 1943.

                                     

1.4. Història Renaixement

El 15 de juliol de 1943 la divisió va ser reconstituïda a França, on seguí en rehabilitació i en tasques de guarnició fins al desembarcament de Normandia el 1944. El nou comandant de la divisió era lOberst Edgar Feuchtinger, que va ser promogut a generalmajor l1 dagost de 1943 i a generalleutenant un any després.

Formada majorment per tropes docupació, va ser dissenyada com a unitat de ràpid moviment per fer front a lexèrcit dinvasió, coneixent-se com a Schnelle Division West Divisió Ràpida Oest. Estava equipada amb tancs, vehicles de mitja tracció, artilleria autopropulsada i camions, en molts casos vehicles capturats francesos.

Lúnica unitat especialitzada de la divisió era el 305è Batalló Antiaeri. El primer batalló daquesta unitat estava íntegrament equipat amb 4 companyies de canons de 88 mm, muntats en tractors, així com dues companyies de canons de 20 mm. Els batallons 2n i 3r estaven equipats amb Hummels de 150 mm. la divisió operà principalment amb tancs francesos capturats, que se suposava que havien de ser substituïts per 3 companyies de 22 per batalló i PzKpfw III una companyia de 22 PzKpfw IV. Aquests canvis no es realitzaren fins a les primeres setmanes de maig de 1944, i encara llavors els batallons només reberen.

Igual que al nord dÀfrica, la unitat estava a les ordres del Generalfeldmarschall Erwin Rommel, ara responsable de totes les forces alemanyes entre els Països Baixos i el Loira.

                                     

1.5. Història 1944

Rommel creia que la invasió hauria de ser aturada a les platges, mentre que von Rundstedt o Guderian es mostraven en desacord. Hitler dubtava i els posà en una situació intermèdia, massa lluny per ser útils a Rommel, però massa a prop per von Rundstedt. Així, la 21a Panzer va ser situada prop de Caen, la zona de desembarcament britànica. Les unitats de les SS que se suposava que havien de donar suport la divisió no podien ser emprades llevat que Hitler personalment donés lordre.

La 21a Panzer disposava només de 4 PzKpfw II, 117 PzKpfw IV, 12 Flakpanzer 38t, 2 Panzerbefehlswagen i 10 Sturmgeschütz

Durant el primer dia de la invasió, la 21a Panzer operà sola. Colpejada pels atacs aeris, aconseguí trobar i combatre les forces paracaigudistes britàniques a Ranville, i oferint una dura resistència als britànics fins que rebé ordres de retirar-se lendemà al matí. Va rebre lordre de fer front a lavanç britànic sobre Caen, intentant obrir una escletxa entre la 3a divisió dinfanteria britànica i la 3a divisió canadenca.

Rommel havia estat lluny del front durant els primers dies de la invasió, assumint el comandament el 9 de juny. Llavors la divisió estava agrupada amb dues unitats de les SS, sota el comandament de Sepp Dietrich, que van ser dirigides al nord-oest per reconquerir Bayeux, però aquest pla sabandonà quan lestat major de la divisió va resultar mort durant un atac aeri.

La divisió continuà lluitant durant els mesos de juny i juliol. Entre el 6 i el 8 de juny informà de la pèrdua de 54 PzKpfw IV, rebent 17 de recanvi. El 3 de juliol, un informe alemany informà de les xifres de tancs destruïts per la 21a Panzer dacord amb larma emprada:

  • Infanteria: 5.
  • Panzer: 37
  • Sturmgeschütz: 15
  • Artilleria: 3
  • Total: 101
  • Artilleria motoritzada: 41

Pel 27 de juliol, les pèrdues de tancs alemanyes continuaren amb unes xifres semblants.

Entre el 6 de juny i el 7 dagost, els informes britànics basats sobre els vehicles capturats suggereixen que gairebé la meitat dels tancs alemanys van ser destruïts per impactes de projectils de penetració de blindatge, i la resta per una combinació darmes dinfanteria i antitancs, artilleria, coets davió o abandonats/destruïts per les tripulacions.

La principal acció en la qual la 21a Panzer va participar en el Front Occidental va ser la resistència que va fer davant lavanç de la Divisió Cuirassada de la Guàrdia durant loperació Abric Blau, l1 dagost de 1944.

Les forces supervivents van ser pràcticament destruïdes en la seva totalitat la bossa de Falaise. Les restes de la divisió suniren amb la 16a Divisió de Camp de la Luftwaffe. Dels 223 tancs que la 21a Panzer i altres divisions que els britànics capturaren entre el 8 i el 31 dagosts, pràcticament tres de cada quatre havien estat abandonats o destruïts pels seus tripulants.

Al setembre de 1944 la unitat tornà a ser reformada expandint la 112a Brigada Panzer amb el 100è Regiment Panzer, que havia estat equipat amb dues companyies de Panthers i dues companyies de PzKpfw IV. La divisió participà en la retirada cap la frontera alemanya, lluitant notablement als combats defensius de Epinel, Nancy, Metz i la zona del Saar. Va ser retirada a Kaiserslautern.

Al desembre, von Rundstedt decidí no incloure-la a loperació Wacht am Rhein, deixant-la perquè cobrís el flanc, la qual cosa probablement la salvà de la destrucció total.

El 29 de desembre informà que les seves forces totalitzaven 72 PzKpfw IV, 38 PzKpfw V i 8 Flakpanzer IV.



                                     

1.6. Història 1945

El 25 de gener de 1945 la divisió va ser reformada com una divisió panzer reduïda, reminiscències dels seus temps africans. El darrer comandant va ser lOberst Helmut Zollenkopf. La unitat només estava formada per un únic batalló, basat en el 22 Regiment Panzer. Contenia una secció antiaèria, dues companyies de Panthers i dos més de PzKpfw IV. El 9 de febrer va ser desplegada al Front Oriental, lluitant contra lExèrcit Roig a Goerlitz, Slatsk i Cottbus. Exhausta i sense tancs en servei, es rendí als soviètics el 29 dabril de 1945, el dia abans que Hitler se suïcidés al seu búnquer de Berlín.

                                     

2. Unitats de la 21a Divisió Panzer

Comandant: Tinent General Edgar Feuchtinger

  • I Batalló Panzer
  • 22 Regiment Panzer Coronel Hermann von Oppeln-Bronikowski
  • II Batalló Panzer
  • I Batalló Granader Panzer
  • II Batalló Granader Panzer
  • 125 Regiment Granader Panzer Major Hans von Luck
  • 192 Regiment Granader Panzer Tinent Coronel Rauch
  • II Batalló Granader Panzer
  • I Batalló Granader Panzer
  • 155 Regiment dArtilleria Panzer Coronel Huehne
  • II Batalló dArtilleria Panzer
  • III Batalló dArtilleria Panzer
  • I Batalló dArtilleria Panzer
  • 220 Batalló dEnginyers Panzer Major Hoegl
  • 200 Batalló de Senyals Panzer
  • 200 Batalló de Canons dAssalt Major Becker
  • 305 Batalló Antiaeri Major Ohlend
  • 21 Batalló de Reconeixement Panzer Major Waldow
  • 200 batalló Antitanc
                                     

3. Comandants

  • Generalmajor Georg von Bismarck, 11 de febrer de 1942 – 21 de juliol de 1942
  • Generalleutnant Edgar Feuchtinger, 15 de maig de 1943 re-creació – 15 de gener de 1944
  • Generalleutnant Edgar Feuchtinger, 8 de maig de 1944 – 25 de gener de 1945
  • Generalmajor Johann von Ravenstein, 1 dagost de 1941 – 29 de novembre de 1941
  • Oberst Helmut Zollenkopf, 25 de gener de 1945 – 12 de febrer de 1945
  • Generalmajor Georg von Bismarck, 1 dagost de 1942 – 31 dagost de 1942
  • Generalleutnant Franz Westhoven, 8 de març de 1944 – 8 de maig de 1944
  • Oberst Heinrich-Hermann von Hülsen, 25 dabril de 1943 – 13 de maig de 1943
  • Generalleutnant Werner Marcks, 12 de febrer de 1945 – 8 de maig de 1945
  • Oberst Kurt Freiherr von Liebenstein, 21 de desembre de 1942 – 1 de gener de 1943 en funcions
  • Generalmajor Oswin Grolig, 15 de gener de 1944 – 8 de març de 1944
  • Oberst Karl-Hans Lungershausen, 1 de setembre de 1942 – 18 de setembre de 1942 en funcions
  • Oberstleutnant Gustav-Georg Knabe, 29 de novembre de 1941 – 1 de desembre de 1941 en funcions
  • Generalmajor Heinz von Randow, 18 de setembre de 1942 – 21 de desembre de 1942
  • Generalmajor Karl Böttcher, 1 de desembre de 1941 – 11 de febrer de 1942
  • Generalmajor Hans-Georg Hildebrandt, 1 de gener de 1943 – 25 dabril de 1943
  • Oberst Alfred Bruer, 21 de juliol de 1942 – 1 dagost de 1942 en funcions
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →