Топ-100
Back

★ Ciència-ficció



                                               

LIV edició dels Premis Ariel

La LIV edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 2 de juny de 2012 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, presentada pel nou director de l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2011. Les pel lícules més nominades foren Pastorela i Días de gracia, dos retrats de la violència a Mèxic. Es va fer un homenatge a lex president de lAMACC, Pedro Armendáriz Jr., que acaba de morir. Després del retard del pressupost que se li anava a ...

                                               

LVI edició dels Premis Ariel

La LVI edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 27 de maig de 2014 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2013. La gala fou presentada pels actors Regina Orozco i Enrique Arreola i transmesa per Canal Once amb una hora de diferència. Les dues pel lícules més nominades eren La jaula de oro i Heli, amb 14 nominacions cadascuna. Mentre que la primera fou la gran triomfadora, amb nou prem ...

                                               

Lori Singer

Lori Singer és una actriu, violoncel lista, cantant i model estatunidenca. Filla del director dorquestra Jacques Singer, va créixer a Portland, Oregon, on el seu pare va exercir de director dorquestra de la Simfonia dOregon del 1962 al 1972. Singer va ser un prodigi musical, que va debutar com a violoncel lista amb la Oregon Symphony als tretze anys i va ser acceptada posteriorment la Juilliard School, on es va convertir en la graduada més jove de la institució. A principis dels anys vuitanta, va signar amb Elite Model Management abans de passar a centrar-se en la interpretació. Va ser esc ...

                                               

LV edició dels Premis Ariel

La LV edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 28 de maig de 2013 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, presentada pel nou director de l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2012. Les nominacions es van fer públiques el 10 dabril i les dues pel lícules amb més nominacions eren La vida precoz y breve de Sabina Rivas i El premio. Finalment, La vida precoz y breve de Sabina Rivas va rebre quatre premis i El premio tres. El f ...

                                               

LVII edició dels Premis Ariel

La LVII edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 27 de maig de 2015 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic en un acte presentat per Regina Orozco y Enrique Arreola. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2013. Els nominats van ser donats a conèixer el 13 dabril del 2015 pels actors Sofía Espinosa i Luis Gerardo Méndez la Ciutat de Mèxic La gran triomfadora va ser Güeros, que de dotze nominacions va rebre cinc premis Ariel. ...

                                               

LVIII edició dels Premis Ariel

La LVIII edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 28 de maig de 2016 a l’Auditori Nacional de la Ciutat de Mèxic en un acte presentat pels benshis Irene Akiko Lida i Hernán del Riego. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2015. Els nominats van ser donats a conèixer el 13 dabril del 2016 pels actors Adriana Paz i Juan Manuel Bernal en la Cineteca Nacional, des de la Ciutat de Mèxic. La cerimònia no es va deslliurar de la polèmica ...

                                               

LX edició dels Premis Ariel

La LX edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcademia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, es va celebrar el 5 de juny de 2018 al Palau de Bells Arts de la Ciutat de Mèxic. Prèviament, el 23 dabril, les actrius Ilse Salas i Tiaré Scanda van anunciar els nominats durant un esdeveniment en la Cineteca Nacional. En aquesta cerimònia es van lliurar premis en 26 categories. Va ser televisada a Mèxic per Canal 22 i a més per primera vegada es va projectar la sala 3 de la Cineteca Nacional. la cerimònia, es va reconèixer amb lAriel dOr a lactriu Queta Lavat i al fotògraf Toni Kuhn. ...

                                               

Literatura dEgipte

La literatura dEgipte té els seus orígens en el Antic Egipte i és una de les primeres literatures conegudes. Els egipcis van ser la primera cultura en desenvolupar una literatura tal com se la coneix avui dia.

Ciència-ficció
                                     

★ Ciència-ficció

La ciència-ficció o lanticipació és un gènere literari de ficció en què les històries sovint ens presenten lefecte o limpacte dels avenços científics i tecnològics, present o futur, en la societat o en lindividu, i tot això acompanyat daventures i situacions commovedores i sorprenent. El seu nom deriva duna traducció incorrecta del terme en anglès, la ciència ficció, la traducció correcta seria la ficció científica.

La ciència-ficció pot afegir tot tipus de característiques daltres disciplines, però principalment es caracteritza per lespeculació amb elements del món modern, projectant-los en un futur més o menys a prop, a diferència de la fantasia, que juga amb els móns paral lels o conjunt en un passat remot, i amb més presència delements sobrenaturals. En la fantasia, la podeu modificar qualsevol element de la realitat, com tantes com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció tendeix a canviar una sola i fer una hipòtesi de com seria la realitat amb aquest factor diferents.

                                     

1.1. Característiques. Temes. (Topics)

  • Contacte amb lextraterrestre intel ligent o no, i les seves conseqüències.
  • Futur propvinents utòpies / distòpies i paradoxes temporals diacronies, centrant-se en general en el desenvolupament dactivitats científiques o socials, com, per exemple, la plaga grisa.
  • Noves Empreses amb noves races, diferents sexualitats, o sobre els rols de gènere diferents de les de la societat imperant. Això va obrir una sèrie que aborda amb més llibertat temàtica menys tractats en la literatura sobre la majoria.
  • Maquinària / Techno-prediccions: possible invencions o descobriments científics i tècnics, i els seus efectes.
  • Diferenciació de lésser humà a partir de la comparació amb els robots, extraterrestres i altres animals o humans.
                                     

1.2. Característiques. Articles

  • Viatge enrere en el temps.
  • Ginecotopies: empreses terrestres o extraterrestres, amb els nous rols de gènere i / o les sexualitats.
  • Exploració i colonització de lespai.
  • La vida extraterrestre. (Extraterrestrial life)
  • Robots i intel ligències sintètiques.
  • La biotecnologia: la clonació i manipulació genètica.
  • Futur apocalíptic i profecies.
  • Futur utòpic. (Utopian future)
                                     

1.3. Característiques. Estils. (Styles)

  • Ciberpunk, El Moviment. (That Cyberpunk Movement)
  • Ucronies o històries alternatives.
  • La ciència-ficció feminista i LGTBIQ.
  • Fantasia. (Fantasy)
  • Post-ciberpunk. (Post-that cyberpunk)
  • La ciència-ficció pura, la més clàssica i la ciència-ficció suau, més humanista.
  • Distòpies.
  • Lespai de lòpera. (The space of the opera)
                                     

2. Història. (History)

Les Expressions es va encunyar en 1926 per Hugo Gernsback, quan es va incorporar la portada duna revista de narrativa especulativa més coneguts de la dècada de 1920 als Estats Units: Històries Sorprenents veure a continuació. Utilitzar les més primerenques del terme sembla que data de lany 1851, i satribueix a William Wilson, però és un ús aïllat, i el terme no es va generalitzar amb el seu significat avui dia, fins que Gernsback es va utilitzar sistemàticament després dun intent anterior amb el terme "Scientification" que no va arribar a funcionar.

Així, fins a lany 1926 la ciència-ficció no existia com a tal. Fins a aquesta data els contes que avui no dubtem a qualificar com la ciència-ficció ha rebut diversos noms: viatge de fantasia, contes de móns perduts, utopies, novel les de ciència.

El canadenc John Clute crida a aquesta època, anterior al descobriment de gènere, Proto-CF. Un nom gairebé perfecte. per a aquells que recorden lexcel quaresma cinema per Donald Cammell, 1977, Monstre mecànic.



                                     

2.1. Història. Proto-CF des de 1818. (Proto-CF since 1818)

Per a molts, la primera obra de ciència-ficció amb continguts similars a les de gènere, com avui sentén, es remunta al 1818, any en que es publica Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley. Alguns veuen elements de ciència-ficció en llegendes i mites de molts segles abans.

En la mitologia grega, és a dir que Dèdal, el pare dÍcar i creador del laberint de Minos, va ser construït estàtues de fusta que van ser capaços de moures sola, una primera referència a modern robots?- hi ha la Història veritable.

També el viatge la Lluna va ser el tema diniciatives literària abans de 1818, dues de les més conegudes són la de Cyrano de Bergerac, del segle xvii i del Baró de Münchausen, del segle xviii.

Daltres han qüestionat la qualificació daquestes obres, com en la ciència-ficció o fins i tot com a Prototip de la ciència-ficció, John Clute exclou el treball de Bergerac. Però cap daquests contes clàssics heretar una gran part de lesperit del racionalisme cartesià del segle xvii que va asseure les bases de la ciència moderna. Altres Mons de Cyrano de Bergerac és un veritable ciència-ficció. Està escrit en to de comèdia, i no és la ciència moderna, però apel la a termes científics de lèpoca.

En qualsevol cas, és difícil establir límits: Clute, en lenciclopèdia de la il lustració, va posar en dubte lexistència del gènere en una etapa primerenca, a finals del segle xvii, però el precedent més citat és lobra de Thomas More, Utopia en 1516, la primera història que inclou la descripció duna societat completament imaginat i amb alguns detalls que semblen acostar-se a una sèrie de principis científics. En la mateixa línia es poden citar com un precedent de LHome en la Moone per Francis Godwin, del segle xvii.

No obstant això, gairebé tots els experts reconeixen que el precursor de la literatura de ficció científica va ser lobra Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley. Es pot destacar una altra de les seves obres com LÚltim Home, el 1826.

En la dècada de 1850 apareix que probablement passa a ser un dels autors més prolífics del segle xx en el camp de les aventures de caràcter científic, Jules Verne que el 1851 va publicar el seu primer treball amb el contingut de la ficció, científic, Cinc setmanes en globus. Laparició daquest treball és una fita, ja que a partir del moment de la seva publicació aquest gènere comença a transformar les seves intencions, i la ciència subjacent passa a ser una raó dinquietud o la preocupació per ldesconegut a ser un suport dhistòries daventures i descobriments.

                                     

2.2. Història. Europa. (Europe)

La branca europea de la ciència-ficció va començar bé a finals del segle xix, les novel les científica de Jules Verne 1828-1905, la ciència de la que es va centrar més aviat en invents, així com amb les novel les de la crítica social amb orientació científica dH. G. Wells 1866-1946.

Pous i jules Verne van ser rival en loriginal de la ciència-ficció. Els contes i novel les curtes amb relació la fantàstica aparèixer en les publicacions periòdiques editades en els darrers anys del segle xx, i molts dells van ser utilitzat idees científiques com una excusa per llançar-se la imaginació. Encara que més conegut per altres obres, de Sir Arthur Conan Doyle escriure també ciència ficció. Lúnic llibre en què Charles Dickens saventura en el territori de lespeculació científica, i el que és estrany misteris de la natura, a diferència de la clara sobrenatural fantasmes del Nadal és, en la novel la de Bleak House de 1852 en la qual Dickens fa un dels seus personatges a morir per "combustió humana espontània". Dickens va investigar casos de veritable registrat abans de descriure sobre la matèria, per tal de poder respondre els escèptics que sescandalitzessin amb la seva novel la.

Tots dos Pous com Verne havia en tot el món lectors i escriptors que van seguir i copiar els seus estils, especialment en els Estats Units. Aviat va ser flor de ciència-ficció nadius americans. Els escriptors en europa per a augmentar el nombre de lectors per la venda en el mercat nord-americà i per escrit en aquest estil.

El següent gran autor britànic de ciència-ficció després de dH.G. Pous va ser John Wyndham 1903-1969. Aquest autor va agradar per referir-se la ciència-ficció amb el nom de "fantasia lògica". Abans de la Segona Guerra Mundial, Wyndham va escriure exclusivament per a les revistes pulp, però després de la guerra es va fer famós entre el públic en general, més enllà de lestreta públic de fans de la ciència-ficció. La fama li va venir de la mà de les seves novel les El dia dels trífids 1951, El Kraken aguaita 1953, Les crisàlides 1955 i El cuco de Midwich 1957.

Fora de làmbit anglosaxó destacar la figura de ltxec Karel Čapek, va introduir el terme robot en la seva obra de R. U. R. i el creador de lclàssic de la ciència-ficció, La guerra de les sargantanes al 1937.



                                     

2.3. Història. Estats Units. (United States)

En els Estats Units dAmèrica del Nord de gènere pot tornar a Mark Twain i la seva novel la Un Ianqui la cort del Rei Artús, una novel la de la història alternativa que explora els termes científics, però emmarcat en una ficció cavalleresca. Mitjançant el recurs a l "transmigració de les ànimes això" i la "transposar dèpoques i organismes" el yankee dels Dos és transportat en el temps i arrossegueu-lo tot el coneixement de la tecnologia del segle xx. Els resultats són catastròfics, com la de cavalleries aristocràcia del Rei Artús, pervertit per la notable poder de destrucció que ofereixen màquines com metralladores, explosius i filat de filferro. Escrit en 1889, Un ianqui. sembla predir els esdeveniments que van succeir 25 anys més tard, el 1914, quan la vella idea de la cavalleria europea en lart de la guerra van ser arraconades per noves armes i les tàctiques de la Primera Guerra Mundial.

Un altre autor que va escriure històries daquest tipus és Jack London. Lautor de les novel les daventures la natura Yukon, Alaska i la Klondike, va escriure també contes sobre els estrangers Vermell, sobre el futur el taló de ferro o sobre els conflictes de la futura invasió sense precedents. També va escriure una història sobre la invisibilitat i laltre en una arma denergia per la qual no hi havia cap mena de defensa. Aquestes històries tingut un impacte en lopinió pública nord-americana, i es va començar a perfilar alguns dels temes clàssics de la ciència ficció.

Però lautor en els estats units que millor simbolitza el naixement dels Estats Units de la ciència-ficció és un gènere de masses és Edgar Rice Burroughs, que, poc abans de la Primera Guerra Mundial, publicat Sota el llunes de Mart, el 1912, en diversos números duna revista especialitzada en aventures. Burroughs va seguir publicant en aquest mitjà durant la resta de la seva vida, tant fantasia i la ciència com a històries daltres gèneres, no obstant això, les històries de John Carter cicle de Mart i Carson Napier cicle de Venus, va aparèixer en aquestes pàgines, avui en dia són considerades les joies de la ciència-ficció anteriors.

No obstant això, el desenvolupament de la ciència-ficció nord-americana com a gènere literari específic, cal retardar-ho fins el 1926, any en que Hugo Gernsback creat Històries Sorprenents, la primera revista dedicada exclusivament a les històries de ciència-ficció. Daltra banda, atès que, com és ben conegut, va ser ell qui va escollir el terme scientifiction per descriure aquest gènere és incipient, el nom de Gernsback i la paraula la qual va donar lloc shan unit per la posteritat. I, encara que els relats que es publiquen en aquesta i en altres revistes pulp amb un èxit creixent, no gaudia de laval per ser la literatura seriosa i la majoria considera el sensacionalisme en la literatura, la veritat és que una revista dedicada íntegrament a un gènere com la fantasia, la ciència, amb el seu nou i marca tingut un gran impacte en la percepció del públic i molts atrets per la lectura de les històries despeculació científica.

                                     

2.4. Història. Edat a 1938-1950. (Age at 1938-1950)

Amb lentrada en escena, en 1938, de leditor John W. Campbell i la seva activitat la revista Sorprenent Ciència Ficció, fundat el 1930, i la consagració de la nova mestres del gènere: Isaac Asimov, Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein, la ciència-ficció va començar a guanyar estat com un gènere literari, especialment amb Heinlein, el primer autor que va aconseguir editar notícies en publicacions de caire més general li va donar aquest gènere una major maduresa, per influir poderosament en el seu desenvolupament posterior.

Les incursions en el gènere dautors que no és exclusivament dedicat la ciència-ficció també li va donar respectabilitat, autors com Karel Čapek, Aldous Huxley i C. S. Lewis. Les revistes van mostrar sorprenent portada amb monstres dulls volar i dones mig nues, donant una imatge interessant per a que va ser el seu públic principal: els adolescents.

Després de la Segona Guerra Mundial, es produeix una transició de gènere. És el període en què les històries comencen a ser desplaçades per les novel les i els arguments que van guanyar en complexitat. Vam trobar noves revistes: fins a 15 en només un any, i alguns fins i tot es traspassa fronteres com el francès Galaxie germana de la nord-americana Galàxia que comença a ser publicada en 1950, ara el gènere començat a sortir de ldomini exclusiu de la polpa.

                                     

2.5. Història. LEdat De Plata 1951-1965. (The Silver Age 1951-1965)

Possiblement, el que pot ser considerat com el primer títol de la notable de la postguerra no va ser escrit per un autor, normalment apareixen com a escriptor de ciència-ficció i, de fet, el llibre fins i tot va ser catalogat com a tal per leditor, però sens dubte ho és, li va donar al seu autor, de renom mundial, ens referim a 1984, en 1948 per George Orwell. Però la millor targeta de presentació de lperíode de 50 anys és la de cinc descriptors que han estat la columna vertebral del gènere fins gairebé el final del segle xx: Robert A. Heinlein, Isaac Asimov, Clifford D. Simak, Arthur C. Clarke, Poul Anderson, de Philip K. Dick, Ray Bradbury, Frank Herbert i molts altres.

Com per títols, aquest temps ens ha donat llibres que són avui considerats clàssics: les Cròniques marcianes o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, els Mercaders de lespai de Frederik Pohl i Kornbluth, Més que humanes per Theodore Sturgeon, sense oblidar La final de leternitat dAsimov, i Loteria de solar o de lHome en el castell de Dick. Algunes daquestes històries que van ser adaptades al cinema o la televisió, La taronja mecànica dAnthony Burgess nés un exemple.

També és en aquest moment quan comencen a atorgar els Premis Hugo, la primera edició de la qual va ser lany 1953.

En realitat, malgrat que des del punt de vista acadèmic ha arribat a qualificar com "edat dor" letapa comprès entre els anys 1938 i 1950, per a molts, seria necessari ampliar-lo uns quinze anys.

Lúltima novel la, val la pena destacar daquest període és la Duna per Frank Herbert. No cal pensar que després de la publicació, lany 1965 hi va haver una revolució que ha canviat el paisatge de la forma dràstica, però un nou estil va començar a guanyar el crèdit de fans.

A partir de la dècada de 1960 el gènere comença a donar-li latenció acadèmica seriosa.

                                     

2.6. Història. La Nova Onada 1965-1972. (The New Wave 1965-1972)

Els anys entre el 1965 i 1972 va ser el període de major a lexperimentació en la història de la literatura del gènere. la Gran Bretanya es pot associar amb larribada de Michael Moorcock en la direcció de la revista Nous Mons. Moorcock, aleshores un jove de 24 anys, es va donar espai a les noves tècniques exemplificades en la literatura de William Burroughs i J. G. Ballard.

Els problemes van començar a distanciar-se de la típica robots i imperi galàctic les edats dor i plata de la ciència-ficció, centrant-se en temes més socials fins aleshores inexplorats: la consciència, els mons interiors, relativització dels valors morals, etc.

En els Estats Units, el ressò dels canvis experimentats en lescena britànica va tenir el seu reflex. Autors com Samuel R. Delany, Judith Merrill, Fritz Leiber, de Philip K. Dick, Philip J. Pagès, i de Robert Silverberg, representen lessència de les noves formes daquest gènere literari de caràcter especulatiu.

Durant un temps, els nous temes i estils fet de naixement i va arribar a convertir en el punt focal de la major part dels premis més importants. I, encara que el professorat dedicat al gènere va continuar els seus lectors, semblava que les noves maneres ha dimposar-se. Però, de sobte, els lectors van començar a tornar a vells temes.No obstant això, el panorama literari ja no era el mateix, havia crescut i madurat, de lectors dara entendre que el gènere pot ser molt més que les lleis de la robòtica i psico-història.



                                     

2.7. Història. El ciberpunk dels anys 80. (The that cyberpunk 80s)

En la dècada de 1980, la cada vegada més omnipresent ordinadors i laparició de les primeres xarxes informàtiques globals estimulat la imaginació dels escriptors, convençut que aquests miracles que passaria per profundes transformacions en la societat. Aquest germen va cristal litzar principalment en el moviment ciberpunk, un terme que agrupa una visió pessimista i desenganyat dun futur dominat per la tecnologia i el capitalisme salvatge amb una ideologia punk rebel i subversiva, sovint anarquista. Una nova generació descriptors sorgit sota aquesta etiqueta, encapçalada per William Gibson i Bruce Sterling.

                                     

3. Obres seleccionades. (Selected works)

Una empresa és arriscat assenyalar els autors més destacats de qualsevol gènere literari dels grans mestres. Sempre hi ha gustos, preferències i opinions. I en un gènere literari per a joves com a ciència-ficció, hi ha molts nous autors, que són les grans promeses, però que no està inclòs en la llista de les més importants dexperts i aficionats. També hi ha incursions dautors molt coneguda practicants, des del comú a altres gèneres, però les obres mestres de la qual no són en el camp de la ciència-ficció. La preeminència dels autors nord-americans i britànics en aquest gènere és evident, que no implica necessàriament que en català no hi ha escriptors i crítics reconeguts.

                                     

4. Revistes. (Magazines)

La ciència-ficció està inevitablement lligada a les revistes. La mateixa expressió "ciència ficció" va néixer. Probablement, la primera revista periòdica amb alguns dels relats daquest gènere és encara sense nom oficial, es podria considerar La Argosy 1896. No obstant això, La Argosy, no va ser una revista exclusivament dedicat a les històries fantàstiques amb contingut científic. Una altra revista aviat era Tot el Reportatge, que va ser publicada per primera vegada lany 1911, va aparèixer la majoria de les històries dEdgar R. Burroughs fantasia i la ciència.

No obstant això, les dues revistes pioneres més famosa no arribarien fins la dècada de 1920, i en 1923 començà a publicar Weird Tales, i el 1926, any en què Hugo Gernsback va encunyar el terme amb que sens dubte hauria arribat a conèixer de gènere a laltre dels dos "precursor oficial": Històries Sorprenents. Sorprenent, que va ser el primer de tots ells per dedicar-se exclusivament la ficció de tall científic i tenia una llarga trajectòria. Els seus primers contes eren principalment reimpressions dobres de Poe, Pous i jules Verne, sinó que també publica contes inèdits de persones com Burroughs i Merrit. És sorprenent, poden ser considerats com els més influents de revista durant molts anys, i un punt de referència en el curs de la seva existència. En 1980, després de la seva última etapa sota edició de Kim mohan, la revista va deixar de funcionar, i, encara que una part dels editors han intentat reanimar-lo des daleshores, i actualment es pot considerar fora de circulació.

En 1930, va sorgir una altra de les revistes clàssic que tots els historiadors incloure en la seva llista de publicacions de l "edat dor", Sorprenent Històries, que més tard seria re-editada per John W. Campbell com Sorprenent Ciència Ficció 1938 i, finalment, derivar en lactual Analògica de Ciència-Ficció i Realitat en 1960. En aquesta revisió intervingueren els grans escriptors del gènere, daquells dies: Isaac Asimov, Robert A. Heinlein i Poul Anderson, entre daltres. Sorprenent / Analògic, també conegut pel seu acrònim ASF es considera una revista de ciències de la naturalesa, de ser una de les publicacions essencials des dels seus inicis fins a lactualitat. En 1971, després de la mort de Campbell, Analògic va passar a ser editat per Ben Bova, també conegut per ser el protector de dOrson Scott Card i els qui la va llançar la fama. Des de 1978, ledita Stanley Schmidt.

En 1949 va començar a córrer una altra revista que ha tingut el major nombre de col laboracions en aquest cas assaigs científics dIsaac Asimov, un total de 399 col laboracions mensuals de més de 33 anys. És La Revista de la Fantasia & Ciència-Ficció. Aquesta revista es va editar per primera vegada per Antoni Boucher, i el seu editor actual, Gordon van Gelder, manté una revista de gran qualitat literària. En les seves pàgines, shan publicat clàssics com Flors per a lAlgernon de Daniel Keyes.

Una de les altres revistes que no es pot deixar de notable és la Galàxia 1950. Inicialment editat per Horace Leonard Or té en el seu haver les millors crítiques literàries gràcies a lacceptació del públic dun gènere que va començar a dedicar-se fora dels cercles de la polpa. Veient la llista dautors que es van publicar en el seu primer número ens pot donar una idea de la seva qualitat i limpuls de: Clifford D. Simak, Theodore Sturgeon, Fritz Leiber o Isaac Asimov. Aquesta revista va ser publicada a Europa, a França i Alemanya, va tenir un cert èxit durant gairebé trenta anys, fins que el 1980 va deixar de publicar-se. A principis de la dècada de 1990, el fill del seu fundador va reprendre la publicació de la Galàxia, però amb el temps lempresa va acabar manera infructuosa en 1995.

El gènere no és a lalça. Tots els anys apareixen noves revistes. Alguns tracten daprofitar lestirada de la publicitat un nom conegut per entrar en un mercat molt competitiu. És, per exemple, el cas de Asimovs de Ciència-Ficció va començar a publicar lany 1977 sota la direcció de la mateixa Isaac Asimov i George H. Scithers com a editor. Aquest fet, però, no vagi en detriment de la qualitat daquestes empreses i, per exemple, les històries publicades en Asimovs ha estat guardonat amb freqüència amb els premis Hugo i Nebula.

A Catalunya, han posat de manifest la falta de Miasmes, la revista les males Herbes, que va acabar desenvocant en la creació de leditorial del mateix nom, la revista Catarsi, daparició de sis mesos i publicat per la Societat catalana de Ciència-Ficció i la Fantasia, i la Biblionauta, la pàgina web del mateix nom.

                                     

5. Cinema i televisió. (Film and television)

El cinema i la televisió han estat grans seguidors del gènere de la ciència-ficció. Per ladaptació de contes i novel les, ja sigui a través de la producció de pel lícules amb guions creada especialment per a les grans i les petites pantalles. Una sèrie de pel lícules que tots els fans del gènere i el més profà coneguts són:

                                     

6.1. Premis. Literària. (Literary)

Els dos premis més importants daquest gènere són el premi Hugo premi Nebula. Els premis Hugo anomenat així en memòria de les pioneres de la ciència-ficció, Hugo Gernsback, satorguen en diverses categories per la Societat mundial de la ciència-ficció WSFS durant la celebració anual de la Worldcon. Durant el mateix es lliura a ladjudicació, John W. Campbell al millor autor novell de lany.

La Nebulosa que es concedeix cada any també en diverses categories per lassociació de descriptors de la ciència-ficció i la fantasia dels Estats Units SFWA. Aquesta associació també premis la borsa de premis de gran Mestre en els escriptors més importants del gènere de lobra de tota una vida.

Alguns altres premis, també tenen altres noms il lustres autors i editors de la ram: John W. Campbell Memorial no sha de confondre amb la del mateix nom, la millor autor novell i premis Clarke, Esturió, i Philip K. Dick Memorial.

També les publicacions especialitzades han atorgat alguns premis rellevància, com és el cas de la revista nord-americana Locus Magazine, que convoca anualment els premis Locus.

A Europa, la Societat Europea de la Ciència-ficció ESFS es va crear el 1972, i reuneix diferents professionals del sector. Inicialment programat un congrés cada dos anys a partir de 1982 es va convertir en anual, durant el qual satorguen la european business awards per la ciència-ficció en què el nomenat el millor autor, traductor, promotor, una publicació periòdica, editor, artista, i la revista.

Altres països també tenen les seves nacional de premis, els premis Ignotus a Espanya, els premis Seiun al Japó, la BSFA britànica, la Ditmar australians, etc.

A Catalunya hi ha, des de lany 1991, el Premi UPC de Ciència-Ficció, convocat pel Consell social de la universitat atorga Pedrolo Ciutat de Mataró, el treball guanadora és publicada per leditorial Pagès, i els Premis dAquí, que es donen en el treball publicat lany anterior.

                                     

6.2. Premis. Cinema

En els Estats Units, el lloc de naixement del gènere, els Premis Saturn, que satorguen per a lAcadèmia del Cinema de Ciència-Ficció, la Fantasia i el Terror són, probablement, la més important del gènere.

A Europa, no obstant això, els premis estan més relacionats amb els festivals específics, en els quals sexhibeixen les diferents pel lícules: El Festival de Sitges festival de Cinema Fantàstic la banda del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Brussel les són dos dels esdeveniments més importants a nivell europeu gènere.

                                     

7. Les aportacions de la ciència-ficció la ciència. (The contributions of the science-fiction to science)

Digual manera que la ciència-ficció ha pres molts dels seus arguments i elements dambientació de conceptes o creacions de la ciència, això ha portat, a vegades, els elements de la literatura de ciència-ficció per convertir-los en autèntics conceptes o hipòtesis de treball en el futur de la ciència o la tecnologia.

Els casos més coneguts daquesta cessió són els de el terme robot és utilitzat per primera vegada per lescriptor txec Karel Čapek en la seva obra R. O. R. Robots Universals de Rossum, el terme deriva de la robòtica, creat en les novel les de robots dIsaac Asimov o lascensor espacial imaginar de manera independent per Arthur C. Clarke i Charles Sheffield.

Altres conceptes, tot i que creat per eminents científics, han estat àmpliament desenvolupats per la ciència-ficció fins i tot abans de ser tinguts en compte per la ciència. Són exemples daixò lús dantimatèria, els forats de cuc i la nanotecnologia.

Alguns conceptes han tingut una notable influència, tot i no ser en la situació actual més que meres invencions de la imaginació. Per exemple, la psicohistòria ha influït en la manera de veure lestudi de la sociologia des dun punt de vista matemàtic.

Finalment, alguns invents de la ciència-ficció van inspirar algunes de les línies de recerca actuals, com ara la comunicació instantània ansible, taquions.

                                     

7.1. Les aportacions de la ciència-ficció la ciència. Terminologia. (Terminology)

En la ciència ficció terminologia, largot fanta-científica abunda. Pot ser fàcilment comprensible per als lectors habituals del gènere, però no per als nous lectors.

Tanmateix, no sha creat com una forma de llengua didentificació, però la majoria de les vegades són idees i conceptes que són interessants, que han esdevingut de domini públic, dins del gènere i fins i tot fora dell, en el món de la ciència.

Aquests termes són molt usats a linterior dels relats i novel les de ciència-ficció. Com a exemple tenim lhiperespai, que és una mena d "espai alternatiu" per la qual es pot viatjar dun punt a un altre, les empreses o les ments rusc, són intel ligències gestalt, formada en la ment de molts éssers i no només un, etc.

                                     

8. Bibliografia. (Bibliography)

  • Edward James, The Cambridge companion la ciència-ficció Cambridge: Cambridge University Press, 2003 ISBN 0-521-01657-6.
  • Thomas M. Disch, Els Somnis de la Nostra Matèria Està Feta De pedra de Toc, 1998 ISBN 0-684-82405-1.
  • Brian W. Aldiss i David Wingrove, Bilions de lAny Spree: la Història de La Ciència Ficció Ateneu, 1986 ISBN 0-689-11839-2.
  • Jutta Weldes, ed, De Buscar Nous Mons: el de la Ciència Ficció i la Política Palgrave Macmillan, 2003 ISBN 0-312-29557-X.
  • Ábalos, Adriana "Un fenómeno denominado de Ciència-Ficció" en castellà. Revista Borradores, 10-11, curs 2009-2010 pàgina 1-14.
  • John Clute, Pere Nicholls, editors de LEnciclopèdia de la Ciència Ficció, St. Martins Press, 1995 ISBN 0-312-13486-X.
                                     

9. Enllaços externs. (External links)

  • La ciència-ficció de lany 2001.
  • Reunions de la Ciència-Ficció de Mataró.
  • Els autors de Ciència-ficció.
  • Un lloc web sobre la influència de la ficció sobre la imatge dels científics Presentada 2008-10-19 la Wayback Machine.
                                     
  • El cinema de ciència - ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades
  • La ciència - ficció dura és un subgènere dins de la literatura de ciència - ficció que es caracteritza pel realisme i l alt nivell de detall en els aparells
  • una autora no especialitzada en ciència - ficció amb El conte de la serventa 1985 Aquest gènere literari de ficció especulativa a més d obres de narrativa
  • poeta i notable escriptora de ciència - ficció feminista deia que: Un altre objectiu d aquest gènere literari de ficció especulativa, que inclou narrativa
  • Narrativa de Ciència - Ficció Manuel de Pedrolo Ciutat de Mataró és un premi literari en llengua catalana per a obres inèdites de ciència - ficció El convoca
  • La ciència - ficció militar és un subgènere de la ciència - ficció en literatura, còmics, pel lícules i videojocs on es fa servir tecnologia pròpia de la
  • Els Premis UPC de ciència - ficció és concedit des de 1991 per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC que, a la seva web diu En el marc d un conjunt
  • El còmic de ciència - ficció constitueix un dels gèneres més importants en els quals pot dividir - se la producció de còmic. Segons Ricardo Aguilera i Lorenzo
  • Societat Catalana de Ciència - ficció i Fantasia SCCFF és una associació d escriptors i lectors aficionats als gèneres de la ciència - ficció i la fantasia. La
  • La història de la ciència - ficció ens parla de l evolució d un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels
  • La ciència - ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné - Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de
                                     
  • entre d altres, la ciència ficció fantasia, terror, ficció de superherois, història alternativa, ficció utòpica i distòpica i ficció sobrenatural, així
  • El Sistema Solar és un tema recurrent a la ciència - ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema d aquest gènere. En aquest article se
  • Convenció anual nacional japonesa de ciència - ficció Nihon SF Taikai o 日本SF大会, en japonès és una convenció de ciència - ficció anual que se celebra al Japó. Cada
  • Setmana de la Ciència i a Barcelona la Biennal ciutat i ciència Article principal: Ciència - ficció Dins del gènere literari de la ciència - ficció les obres
  • of Science Fiction, Fantasy and Horror Films Acadèmia de Cinema de Ciència - ficció Fantasia i Terror és una organització estatunidenca amb fins no lucratius
  • metamorfosi és un tema comú a la ficció ja des de la mitologia antiga fins als còmics o la literatura de ciència - ficció La idea del canvi de forma es
  • malgrat ancorar - se en un entorn de ciència - ficció mentre que els herois del temps utilitza temes de ciència - ficció com el viatge en el temps, per crear
  • primera revista de ciència - ficció Hom el considera també un pioner dins la radioafició. En el seu honor, els premis de ciència - ficció anuals de la World
  • per referir - se a la ciència - ficció de mala qualitat, però en general només descriu un gènere en particular dins de la ciència - ficció sense cap judici de
                                     
  • llicenciat en història de l art, un dels referents de la literatura de ciència - ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d aquest gènere. Dirigeix
  • Dune és una novel la de ciència - ficció escrita per Frank Herbert i publicada el 1965. Va rebre el Premi Hugo de 1966 i el primer Premi Nebula a la Millor
  • La ficció lèsbica o la literatura lèsbica és un subgènere de ficció que conté un o més personatges principals femenins homosexuals i temes lèsbics. Les
  • comprèn moltes obres de ciència - ficció la més coneguda de les quals és Hiperió, guanyadora dels premis Hugo i Locus de ciència - ficció del 1990. Hiperió és
  • Ficció té aquests significats: Ficció Ciència - ficció un gènere literari Ficció fantàstica o fantasia, un gènere literari Ficció filosòfica Ficció legal
  • xinès: 夏笳, transliterat en pinyin: Xià Jiā és una escriptora xinesa de ciència - ficció i fantasia. Després d obtenir el seu doctorat en literatura comparada
  • WisCon o Wiscon, és una convenció especialitzada en ciència - ficció feminista que te lloc a Wisconsin, pionera a nivell mundial en convencions i conferencies
  • Steampunk és un subgènere de fantasia i ciència - ficció ambientat en una època o món on l energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera
  • Doylestown, Pennsilvània, 30 de setembre de 1987 fou un autor de ciència - ficció americà, guionista de ràdio i televisió, editor de revistes i guionista
  • Larry Niven nascut el 1938 és un autor de ciència - ficció famós per la seva sèrie Ringworld, guanyadora dels principals premis del gènere, com ara el
                                               

Desintegració

"Desintegració" té aquests significats: Desintegració ciència-ficció. Desintegració de clústers. Desintegració radioactiva, Radioactivitat. Desintegració alfa. Desintegració beta. Doble desintegració beta. Radiació gamma.

                                               

Nan roig

"Nan roig" té aquests significats: Corporació de parla catalana al joc EVE Online CCP. Sèrie de televisió: Sèrie de TV de comèdia de situació i de ciència-ficció traduïda al català com a El Nan Roig. Vegeu Red Dwarf. Astronomia: tipus destrella. Vegeu nana roja.

                                               

Stapleton

"Stapleton" té aquests significats: Biografies: Christopher Mark Adrian Stapleton, botànic i agrostòleg anglès. Maureen Stapleton, actriu estatunidenca. Olaf Stapleton, escriptor britànic de ciència-ficció. Toponímia: Stapleton Geòrgia, població dels Estats Units a lestat de Geòrgia. Stapleton Nebraska, població dels Estats Units a lestat de Nebraska.

Users also searched:

Cincia - ficci, ciència-ficció,

...

Encyclopedic dictionary

Translation

Festival Ull Nu 2019 Consell General Principat dAndorra.

Parlem de coses de ciència ficció, sinó de fets que ja estan tenint lloc al món, va explicar Cornella, que va posar en relleu que la botiga és. De la ciència ficció la realitat Blog MoraBanc. Gastronomia i ciència ficció text complet. Mho vaig passar molt bé la festa de divendres. No sé si vas vindre no però jo estava allí. Klaatu Barada Nikto: hashtags i trending tòpics Social Media. Lectures de ciència ficció per a lestiu. Becaris, si esteu fent la maleta per a les vostres vacances destiu he de saber que és essencial posar hi un bon llibre. Presentació del llibre Sombreros prestados al Pas de la Casa. Llibres etiquetats a LibraryThing Ciència ficció. Science fiction, sci fi, SciFi, Sci ​fi, Sci Fi, Science Fiction, Scifi, ciencia ficción, Science fiction, sciencefiction.





Sud Radio, protagonista dun film de ciència ficció abans de.

Lobra consta de dues parts, la primera que la formen una sèrie de contes curts de ciència ficció, i la segona, un recull de poesies, idees i reflexions personals. Errors de la ciencia ficció i ciencia FÒ. Ciència ficció. Cielo de medianoche: Els pioners de la ciència ficció catalana Misc 15 12 2012. Els pioners de la ciència ficció catalana. Periodisme lliure i.


10 04 2017.Celebració de la Jornada de les Ciències.

El primer solo teatral de Bruno Oro Polònia, Vinagre, El cor de la ciutat… acompanyat per dos dels millors creadors teatrals de ciència ficció:. Jocs gratuïts: la defensa del castell joc flash, Torre de Defensa. Altres persones també han cercat.





Firmin FNAC Andorra.

Convèncer de què la ciència ficció es pot convertir en realitat. si haguéssim de buscar a un líder disruptiu, segurament buscaríem una persona amb resiliència,​. Moda – Pàgina 19 – Andbloggers, lespai blocaire del Principat d. Celebració de la Jornada de les Ciències de conceptes científics reals aplicats la ciència ficció que trobem a les novel les i pel lícules.


Llibres del mes de desembre: a gaudir de les festes descobrint nous.

Més concretament lantiga emissora ha estat seu de la gravació dun llargmetratge de ciència ficció amb un pressupost reduït i amb un destí. IMMORTAL Turisme dAndorra la Vella. Ni les pel lícules de ciència ficció, ni els còmics més agosarats tenen entre els seus poders salvar nos duna relliscada a Twitter. Però tenim prou eines per. Jornada de les ciències. 4 interessos. Ciència ficció. Natació. Menjar casolà. Passejades. Informació personal. Estat civil: Soltera. Mostrar. Orientació sexual: Sóc heterosexual. Mostrar. Que més rendible la innovació o la disrupció? article de lideratge. Prototype es tracta duna acció en tercera persona de la ciència ficció. El joc va ser llançat en 2009 I el seu personal han creat una empresa Radical.


Ciència ficció.

Etiqueta: Ciència ficció. Etiqueta anglesa: sf milloran la traducció. Inclou: sf, SF, Sf, s f, S F, S.F., s f, s.f., S F, sf, S. F., s F, SF, s. f., S F, SF. 23 més, SF. HISTÒRIA DEL CINEMA Cultura ando. En diferents oportunitats, la ciència ficció ha tractat sovint la possibilitat que les màquines sadaptin fins al punt de tornar se humanes, però. Maquetacio v14 Universitat dAndorra. Que una rata culta és una rata solitària i, marginat per la seva família, busca l?​amistat del seu heroi, el llibreter, i d?un escriptor de ciència ficció fracassat. Les rodes del futur i el secret del tot, una innovadora visió de. La ciència ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat. A087. Enquesta sobre hàbits i pràctiques culturals E. Guerra freda: Visionat de 4 pel lícules dels anys 40 i 50 en les que el cinema americà utilitzava els films de ciència ficció per inculcar en la població missatges​.





Complementa la TV amb el millor cine per 5 Andorra Telecom.

Inauguració de lexposició: Robots en el cinema de ciència ficció. Dijous, 27 Octubre 2016. Inauguració de lexposició: Robots en el cinema de. Inauguració de lexposició: Robots en el cinema de ciència ficció. Al 2018 els cotxes encara no volen i segueixen contaminant. No obstant això, el cotxe del futur està cada vegada més present en la nostra vida.





14 dosis de tinta, una obra descriptors andorrans.

Avui rememorarem la famosa frase avui mapunto al gimnàs música de ciència ficció.Les que no han fet res durant tot lestiu i no parlo per mi ja que aquest. Un prototip de jocs en línia Jocs gratis i Jocs en línia. Tècniques de treball als alumnes del primer curs de Ciències de lEducació. Els estudiants, per Cosmos no és un llibre de ciència ficció en essèn cia, sinó un​. Ciència ficció llibres etiquetats Ciència ficció LibraryThing en català. Amb quin tipus dentrada va accedir? freqüències percentatges. 0. 5. 10. 15. 20. 25. Ns nc. Altres tipus. Aventura. Terror. Ciència ficció. Drama. Comèdia. Infantil.


Les dones no som tan complicades Gastronomia i ciència ficció.

Destrena, els millors documentals, programes de música i concerts exclusius. Dial 8. M Acción. Cinema de suspens, bèl lic, de terror i de ciència ficció. Dial 9. Lectures de ciència ficció per a lestiu Andorra Difusió. Encara que sembli ciència ficció, REE ha publicat un vídeo aquest que teniu aquí adjunt en el qual veiem aquesta tecnologia feta realitat. Marzena, dona, 29 Zakliczyn, Polònia Badoo. Vostè és capaç de participar en batalles dinàmiques en els girs tancats, amb el cap es va submergir en el món de la ciència ficció i les aventures de pirates.





La Intel ligència Artificial aplicada la inversió financera Vallbanc.

De les bandes sonores de terror dels anys 80 i en les pel lícules de ciència ​ficció, combinant los amb ritmes electrònics i atmosferes fosques. Tenim relats tant per amants de la novel la negra com històries de ciència ficció. Amb alguns dells riurem com bojos a cada pàgina mentre. Joc TANCS ciència ficció Batalla TANKS Sci Fi Battle en línir els tancs joc de ciència ficció de la batalla, els seus ventiladors esperades de batalles de.


Un dels clàssics dels professors de ciència que volen fer les seves classes més atractives és passar una pel lícula de ciència ficció famosa i.

Ciència ficció Научная фантастика. Shan trobat 1 resultats. Especial Ciència Ficció i Ciència amb Miquel Barceló. Medies 13 dabril, 2016. 1. Facebook Twitter Instagram.


...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →