Топ-100
Back

★ Obra Cultural Balear



                                               

Llista de monuments de Riba-roja dEbre

Llista de monuments dAscó inclosos en lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya per al municipi de Riba-roja dEbre. Inclou els inscrits en el Registre de Béns Culturals dInterès Nacional catalogats com a monuments històrics, els béns culturals dinterès local de caràcter immoble i la resta de béns arquitectònics integrants del patrimoni cultural català. La Punta del Duc, dels Espais històrics Batalla de lEbre, està compartit amb la Pobla de Massaluca vegeu la llista de monuments de la Terra Alta

                                     

★ Obra Cultural Balear

Lobra Cultural Balear o, abreujat, OCB, és la institució cívica i cultural dinfluència a les Illes pel que fa la promoció de la llengua catalana i la cultura de la gent de les illes balears i defensar el seu dret al ple autogovern. Juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural, forma la Federació Llull.

Va ser fundada el 31 de desembre de 1962 a Palma per un grup de 31 membres fundadors - entre els quals, Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marquès i Bernat Vidal - gràcies a una iniciativa del filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, amb lobjectiu de promoure la cultura i la llengua pròpies. Aquesta empresa és la continuadora històrica de la tasca de lassociació per la Cultura de Mallorca (1923-1936 –presidit, entre daltres per Emili Darder– que va ser leditor de lAlmanac de les Lletres i de la revista de la Nostra Terra, el màxim exponent del pensament literari de lescola de Mallorca.

                                     

1. Història. (History)

LObra Cultural Balear neix el 31 de desembre de 1962, data de celebració de lentrada del Rei Jaume i la ciutat de Mallorca. Lorganització va continuar la tasca iniciada per lassociació per la Cultura de Mallorca, fundat el 1923 i va desaparèixer lany 1935 a causa de lalçament franco.

LOCB aixoplugà les forces de la resistència política i cultural franquista. Durant la Transició, vetllà pel reconeixement oficial de la llengua catalana i la cultura pròpia, organitzat cursos de llengua i cultura catalanes i limpost de la gran manifestació a lautonomia de 29 doctubre de 1977, la concentració de públic autonomista més gran fet a Mallorca, van contribuir la sensibilització sobre la identitat nacional de les Illes Balears. Durant la dècada de 1980, lorganització es professionalitzà, sinicià la publicació de la revista cultural El Mirall, ofereix la recepció demissions la televisió i la ràdio en català i en altres zones dels Països catalans i ha organitzat el II Congrés Internacional de la Llengua catalana al 1986.

El 1991 lOCB impulsat i coordinat la plataforma Volem Comandar Ca Nostra va reunir per primera vegada des de la Segona República espanyola, en el Teatre Principal, el conjunt de la societat civil a favor del reconeixement de les Illes balears com a nacionalitat històrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va reunir associacions empresarials, organitzacions sindicals, socials, ambientals, acadèmiques, religioses i culturals, i van formar un bloc civil que es manté i renova des de llavors per a totes les expressions de la llengua i de lautogovern. El 1995, i es va celebrar la primera Jornada la Llengua i lAutogovern, que es celebra cada mes de maig fins el 2004 per reclamar una política lingüística ferma i forta institucions, i, sobretot, del Govern Balear, que té el mandat de lestatut de protegir la llengua catalana. En 1995, es va fer una cadena humana amb la participació de 30.000 manifestants, lany següent, el 1996, la plaça Major de Palma es va omplir per formar un gran mosaic humà de la llegenda Som Comunitat Històrica. El 1997 es va celebrar un gir radical en lactuació institucional en favor de la llengua catalana, la millora del sostre de les competències autonòmiques i el reconeixement dun Estatut dinsularitat. La plaça de Cort es va establir el Dia de 1998, on es simbòlicament milers de persones van tornar a enfrontar la deixadesa institucional davant el declivi de lús del català: els ciutadans volien més nivells dautogovern a les illes Balears i una defensa més ferma de la llengua catalana. El mateix es podria preguntar els 25.000 manifestants que col lapsaren al voltant del centre de Palma amb la manifestació de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensen la importància de la llengua. El Dia de lany 2000 va posar en marxa, des de Ses Voltes, un missatge de solidaritat al món: Junts per la llengua.

La pujada al poder de Jaume Matas, del Partit Popular, va provocar un descens en les àrees de la pràctica de lCultural Balear. En 2003, el govern de les illes balears va ser tancat Som Ràdio i, al voltant daquests anys, retallà pressupostos de la normalització lingüística, produeix una disminució de la presència del català en ladministració i públic i va promulgar el Decret Fiol en leducació. LOCB anima, com a resposta, la plataforma Som i serem Ràdio 2003 i lAssemblea per la Llengua, 2004. En lexercici 2007, de 5 de maig, hi va ser el dia amb més nombre de persones en la història de lentitat, unes 30.000 persones, que van ajudar a fer un altre mosaic humà similar a donze anys. En aquesta ocasió, la llegenda va ser El futur és nostre.

                                     

2. Projectes. (Projects)

Entre els projectes més reeixits projectes destacats:

  • Fundació Voltor, que permet la recepció de senyals de televisió a Mallorca emissores de ràdio que emeten en anglès la península, com ara TV3.
  • Paraula, centre de serveis lingüístics.
  • Ona Mediterrània, coordinat per Francisco Ribera.
  • Joves de Mallorca per la Llengua, organització juvenil que té com a objectiu promoure lús de la llengua catalana a Mallorca.
  • El Mirall, la revista de lentitat.
                                     

3. Presidents

  • 2005-2018: Jaume Mateu Martí.
  • 1991-2003: Antoni Mir i Fullana.
  • 1983-1987: Ignasi Ribas Garau.
  • 1970-1976: Climent Garau Arbona.
  • 1987-1989: Miquel Alenyà Fuster.
  • 2003-2004: Sebastià Frau i Gaià.
  • 2018-present: Jose Luis Ferrer.
  • 1962-1969: Miquel Forteza i Pinya.
  • 1976-1983: Josep Maria Llompart de la Peña.
  • 1990-1991: Bartomeu Fiol i Móra.
                                     

4. Premis 31 De Desembre. (Awards 31 December)

Des de lany 1987, lOCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, destinats a reconèixer i estimular les actuacions en favor de la llengua i la cultura pròpies, i de la consciència nacional. Aquests premis, fins a set, es lliuren durant la Nit de la Cultura, en un acte en el qual es reuneixen cada any, més de 1.000 persones que representen a tota la societat de les illes balears i a tota làrea de la lingüística.

                                     
  • vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull. Òmnium Cultural va ser fundada l 11 de juliol
  • Obra Cultural de l Alguer abreujat OCA és una entitat creada el 1985 a l Alguer que té com a finalitat fonamental promocionar la cultura algueresa i
  • de l Obra Cultural Balear encarregada del projecte de desenvolupament d un pla de normalització lingüística a l Ajuntament de Palma. L Obra Cultural Balear
  • les principals entitats culturals dels Països Catalans: Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural mitjançant la qual coordinen
  • culturals des de les Illes Balears i Catalunya. Va ser president de l Obra Cultural Balear entre els anys 1991 i 2003. El 2004 forma part del Govern de la
  • Premis 31 de desembre de l Obra Cultural Balear 2002: Medalla d Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Grup Balear d Ornitologia i Defensa
  • escriptor. Des de 2005 és el president de l Obra Cultural Balear És un dels fundadors del Col lectiu Cultural Sitja, de Bunyola i coopera amb Can Gazà
  • Associació de la Premsa Forana de Mallorca Obra Cultural Balear 10 anys de Premis 31 de desembre de l Obra Cultural Balear 1987 - 1996 en català 1a. Palma:
  • fou un dels fundadors i primer president de l Obra Cultural Balear del 1962 fins a la seva mort. La seva obra literària respon a l estètica de l anomenada


                                     
  • una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears al departament
  • mestres, activistes culturals i membres d entitats molt diverses de les Balears i Pitiüses. L objectiu compartit amb Obra Cultural Balear és: recordar i divulgar
  • l Institut Balear de Palma. Advocat i relator de l Audiència de Palma. El 1962 va ser un dels 31 socis fundadors de l Obra Cultural Balear A la primera
  • Prohom. El 1994 va rebre un dels Premis 31 de Desembre que atorga l Obra Cultural Balear El Museu té com a objectius principals: La preservació, conservació
  • Liszt, entre d altres. El 1836 Chopin va publicar una obra per a piano sol amb el nom de Balada Per tant, es pot considerar a Chopin tot un innovador
  • Socialista, El Mirall i Pissarra. Formà part de la junta directiva de l Obra Cultural Balear durant els anys compresos entre el 1984 i el 1988, quan l entitat
  • compten amb la col laboració i suport de l Obra Cultural Balear l ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears i els Consells Insulars de Mallorca
  • l Associació per la Cultura de Mallorca L Obra Cultural Balear es defineix com la continuadora històrica de l Associació per la Cultura de Mallorca. Fou
  • col lectivitat aprecia en un objecte o en uns balls valor de patrimoni cultural és perquè l ésser humà és cultural La construcció individual de cada ciutadà
  • gener de 2014 L Obra Cultural Balear presenta els guardonats dels Premis 31 de Desembre 2007 Nota de premsa. Obra Cultural Balear 11 desembre 2007  2007 - 12 - 11


                                     
  • La Unió Obrera Balear va ser una organització obrera apareguda a la ciutat de Mallorca el 1881. Va ser impulsada per Fèlix Mateu Domeray. Fou l intent
  • Cultura de la Dona. Documenta Balear 2012. ISBN 9788496841697. Picornell Belenguer, Mercè. Maria Mayol i Colom 1883 - 1959 Obra Cultural Balear
  • Pons Les institucions públiques balears 1977 - 1999 Ed. Documenta Balear Les claus polítiques del procés autonòmic balear Ed. Lleonard Muntaner Comentaris
  • El Veloç Sport Balear fou una societat esportiva de Palma Mallorca, Illes Balears Espanya fundada el 1896 per a la pràctica i foment del ciclisme
  • delegació local de l Obra Cultural Balear Té una periodicitat mensual i està dedicada a la informació local, amb seccions d opinió, cultura cuina, història
  • iniciatives de caràcter educatiu i cultural a la terra dels seus avantpassats, Santa Coloma de Queralt, on ha finançat les obres de restauració de la capella
  • feta per Francesc de Borja Moll, el 1962 fou un dels fundadors de l Obra Cultural Balear de la que en serà secretari fins al 1972. Després ha estat president
  • construcció d una cultura socialista a Mallorca 1900 - 1909 El setmanari El Obrero Balear 1a edició. Palma: Edicions Documenta Balear 2009 col. Papers
  • escriure recollint el parlar popular i perfecciona el seu català a l Obra Cultural Balear Estudia per a ser administrativa. El seu primer llibre publicat
  • Formentera. En les teves mans és una obra documental elaborat pel Grup d Ornitologia Balear d Eivissa i Formentera coordinat per Marià Marí. Fixa i transmet
  • Cathy Sweeney, presidenta des del 2009 Obra Cultural Balear de Calvià Antoni Vicenç Batle Societat Cultural Calvianera Miquel Bauzà i Pérez Presentació

Users also searched:

Cultural, Balear, Obra, Obra Cultural Balear, obra cultural balear, història cultural. obra cultural balear,

...

Encyclopedic dictionary

Translation

Tenim un nom de Vicenç Villatoro guanya el 30è Premi de les.

El conte és obra dAlbert Galindo i les il lustracions són de Laura Pal. la gran cantant mallorquina Joana Gomila, que lObra Cultural Balear li. Obra Cultural Balear. Com a societat des de la producció cultural, la recerca humanística i lestudi científic. acabar se lobra de Santa Maria, que tot sigui per la seva ornamentació. civil 1900 1939, en Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Maquetacio v4.pub Universitat dAndorra. ASSOCIACIÓ CULTURAL ARGENTINA LA QUERENCIA. ASSOCIACIÓ D​EQUATORIANS PRODUCTE BALEAR. PRODUCTOS EL BICI lobra social de la fundació Hospital Sant Joan de Déu per la investigació de les. Dordino. Entitats i institucions com lObra Cultural Balear, lAssociació dEscriptors en Llengua Catalana o la mateixa Universitat de les Illes Balears. Quaderns destudis andorrans Crèdit Andorrà. Direcció General de Política Lingüística Govern de les Illes Balears. Consorci per la Normalització Lingüística Òmnium Cultural Obra Cultural Balear.





Diari 8 2008.pdf Diari Oficial del Consell General.

Lofici de Marger de Obra Cultural Balear 1 vegades Treinta de febrero de Miguel A. Adrover Sastre 1 vegades Lhora baixa de Miquel Adrover i Sastre 1​. Entitats relacionades amb la llengua. Emprarà uns altres mitjans perquè aquesta obra, que lexpressió la va dir el parlamentari balear però a mi potenciant la universitat com a àmbit cultural i. POSAT EN MARXA Comú Escaldes Engordany. Durant la tarda, Irene Batuecas de la Societat Catalano Balear dInfermeria ens va presentar Així que mans a lobra, que només haureu de fer unes operacions​, ben cultural dAndorra, de Cristina Yáñez, i Lentorn comunicatiu dAndorra,.


No aconseguiran escanyar nos Aina Vives Ara Andorra.

Parlem amb Jaume Mateu, president de lObra Cultural Balear, sobre la Diada per la llengua, que sha celebrat aquest cap de setmana a Palma, a Mallorca,. Espectacle musical per presentar el llibre disc El Tió de la Freita. Ens estan escanyant, el poc alè que teníem ens lestan prenent. Parlava Jaume Mateu, president de lObra Cultural Balear OCB, de com. Banderes dels nostres pares Sebastià Alzamora Ara Andorra. Lany 2003, el premi 31 de desembre Gabriel Alomar i Villalonga, de lObra Cultural Balear amb motiu de la seva trajectòria professional.





Mallorca, hipermobilitzada per la llengua Andorra Difusió.

Noves amistats i participar en la vida cultural de la parròquia, apuntat la nostra Quan contemples una obra dart, et crees un munt dexpectatives cultural, com landorrana, la catalana, la balear, el País Valencià i altres. Guia fira dandorra la vella 2019. Part important de la nostra identitat cultural. DCVB Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Diccionari català valencià balear 1926 1962 en aquesta obra.


...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →