Топ-100
Back

★ Ésser humà



                                               

Presa

"Presa" té aquests significats: Presa de terra, dispositiu per a reduir el pas del corrent per lusuari duna instal lació elèctrica en cas de fallada dalgun dels aïllants dels conductors actius. Presa daigua, construcció que subica sobre la llera dun riu per a retenir-ne laigua. Cinema: Presa cinema Actuació enregistrada de forma continuada. Presa de decisions procés mitjançant el qual es realitza una elecció entre les alternatives. Presa de caça ésser viu capturat per un depredador en làmbit humà és lanimal capturat per lactivitat de la caça o la pesca. Presa múltiple, dispositiu per endol ...

                                               

Raymond Damadian

Raymond Damadian és un metge nord-americà dorigen armeni, i una de les primeres persones que va descobrir una relaxació diferencial de la RMN entre el teixit normal i el patològic. Les seves investigacions sobre sodi i potassi en cèl lules vives el van portar als seus primers experiments amb ressonància magnètica nuclear RMN que el van fer proposar per primera vegada l’escàner corporal de relaxació RMN el 1969. Va observar que els tumors i el teixit normal es poden distingir in vivo per ressonància magnètica nuclear RMN a causa dels seus temps de relaxació prolongats, tant T 1 relaxació sp ...

                                               

Gueorgui Beregovoi

Gueorgui Beregovoi, nom complet amb patronímic Gueorgui Timoféievitx Beregovoi o Heorhiï Timofíiovitx Berehoviï fou un cosmonauta soviètic,que va comandar la missió espacial Soiuz 3 el 1968. En el moment que va comandar el vol, Beregovoi era l’ésser humà més vell que orbitava la Terra, ja que havia nascut tres mesos i tres dies abans que John Glenn, però després de Joe Walker que havia fet vols espacials suborbitals amb un X-15 el 1963 i havia mort el 1966, abans del vol de Beregovoi. Havent fet un vol espacial als 47 anys, Beregovoi fou durant diversos anys la persona més gran que mai hav ...

Ésser humà
                                     

★ Ésser humà

Els Humans o els homes són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids. H. sapiens és lúnic representant viu en el gènere Homo, i, al mateix temps, només hi ha una subespècie de vida, H. s. sapiens. Diverses proves es basa en la comparació de ladn apunten que els éssers humans moderns soriginaren a lÀfrica aproximadament 200.000 anys.

Actualment, els algorismes genètics determinar una diferència dun 0.2% de material genètic entre diferents individus daquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades de la seva intel ligència, el desenvolupament del llenguatge i la cultura. Els éssers Humans tenen un cervell molt desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i de democions complex. Aquesta capacitat mental, combinat amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dóna una gran capacitat per manipular objectes i utilitzar eines més eficaç que qualsevol altra espècie que també fa un ús ocasional.

Com la majoria dels primats, els humans som socials per naturalesa, però també són capaços dutilitzar sistemes de comunicació molt elaborats i per fer-ho possible expressions i intercanvi didees, així com lorganització de la societat. Crear estructures complexes de relacions, des de les famílies a les nacions unides, i va establir una gran varietat de tradicions, rituals, lètica, els valors, les normes i les lleis que constitueixen la base de la societat humana. També tenen una predisposició que condueix a lestètica i la bellesa, que ha donat lloc a fenòmens com ara la cultura, lart, la literatura i la música.

Els éssers humans són per la seva voluntat dentendre el món que els envolta, que influeixen i que volen entendre. També tractar de conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la ciència, la filosofia, la mitologia i la religió. Aquesta curiositat natural ha propiciat el desenvolupament deines i, en un sentit més general, la tecnologia. Els Humans som lúnica espècie coneguda capaç de dencendre foc, cuinar els aliments, i de vestir-se, a més, van transmetre els seus coneixements i habilitats a les següents generacions a través de leducació.

De vegades es fa servir el terme "home" per a designar a tots els éssers humans de manera genèrica, encara que en el seu sentit més específic, aquesta paraula saplica als individus de sexe masculí. Per tant, el terme "homes" es pot utilitzar en tots els individus de lespècie com les de sexe masculí, mentre que les del sexe femení tenen un nom exclusiu de l "dona".

                                     

1. Nom científic. (Scientific name)

Carl von Linné va encunyar el nom científic de lésser humà, en lany 1758. En donar-li el nom sapiens savis o perceptives, Linné es referia la del personatge més destacat de lésser humà, en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.

Linné classificà els humans i els grans simis en un grup que es diu "antropomorfs", com un subgrup del grup de quadrúpedes, ja que no va veure cap senyal de la fracció orgànica que li permetria situar lésser humà en un lloc privilegiat. Uns anys més tard, en el prefaci de la Fauna Suecica, va dir que shavia classificat lésser humà quadrúpede, perquè no era fins i tot una planta o una pedra, però un animal, tant en termes de tipus de vida com per la seva locomoció. A més a més, no havia estat capaç de trobar qualsevol caràcter que distingeix un simi. Des de la desena edició del systema Naturae canviat els quadrúpedes pels mamífers. La primera daquestes va ser la de primats, entre els quals ubicà els éssers humans. En 1758 va definir lHomo sapiens linneà com una espècie de el dia que va canviar a leducació i el clima.

                                     

2.1. Història. Orígens. (Origins)

Lestudi de la ciència dels orígens de lésser humà engloba levolució del gènere Homo, sinó també lestudi daltres homínids com per exemple laustralopitec. Tots els éssers humans davui pertanyen a lespècie lHomo sapiens i lúnica resta de subespècies existents avui en dia, H. s. sapiens. H. s. idaltu, home savi més tenen una altra subespècie conegut que ja sha extingit.

El primer membre de la catarrins, linfraordre la qual pertany H. s. sapiens, existí durant lestatge de la fauna Rupelià Oligocè, fa 34-28 milions danys. Els primers catarrins presentar en el registre fòssil són els propliopitec i legiptopitec, possibles avantpassats comuns dels hominoïdeus incloent-hi els humans i els cercopitecoïdeus, anomenat vulgarment "micos del Vell Món".

El procés de bipedització té el seu origen en alguns dels primats de principis del Miocè, quan ells són els primers espècies de bípedes, com Oreopithecus bambolii. No obstant això, lanatomia de peus daquesta espècie és molt diferent de la daltres primats. El bipedisme pel que sembla va ser un tret comú dOrrorin i lardipitec. El procés que va portar la bipedisme representa un avantatge evolutiu ja que permet tenir les mans lliures per fer eines senzilles, de manera que els homínids gasten molta menys energia per caminar sobre dues cames que en els de quatre i ja que ens permet portar objectes durant el mes de març i veure més enllà.

El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls davant, han fet possible evolució. Les mans han estat essencials per construir eines i treballar-hi durant milers danys, un avantatge per a sobreviure i resistir. Els ulls davant han ajudat els humans per sobreviure, per a girar el cap, visualitzar coses que són més llunyà, i que la informació arriba a vostè tan aviat com sigui possible en el cervell. Tot això combinat complex, però perfecta, el que funciona bé tots junts, que dóna lloc per evolució de lésser humà.

Aquest procés evolutiu ha estat influïda per esdeveniments, de vegades subtil, però molt important. Per exemple, quan els boscos que cobrien el món a principis del Cenozoic va començar a caure, a causa del creixement de la població, els hàbitats estaven superpoblats, els grups dhumans i altres homínids es van veure obligats a viatjar a distàncies importants per a trobar noves fonts daliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la vitamina C causa duna mutació que impedeix que els simis generar aquesta vitamina per si mateixos. Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que va permetre a Homo sapiens una metabolització òptim midó, absents en altres primats, recorrent també a una ràpida i de baix cost font denergia especialment necessari per al cervell.

Segons el registre fòssil, els éssers humans danatomia moderns van aparèixer a lÀfrica aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de biologia molecular indicar que lavantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes va viure fa uns 200.000 anys.

Els parents vius més propers de lHomo sapiens són les dues espècies de ximpanzés: el comú ximpanzé Pan troglodytes i el bonobo Pan paniscus. La seqüenciació completa del seu genoma ha posat de manifest que, després de 6.5 milions danys devolució independent, les diferències entre el ximpanzé i lésser humà són només deu vegades més gran que hi ha entre dues persones no relacionades amb deu vegades més baixa de la que hi ha entre les rates i els ratolins. La coincidència va suggerir entre les seqüències dADN dels humans i ximpanzés sestén entre el 95% i el 99%.

Per a reflectir el fet que els humans i els ximpanzés comparteixen una gran part de la seva herència genètica i que els humans i els ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altre tipus de corrent sha proposat inclourels en un mateix tàxon, fins i tot amb idees que han tingut una incidència especial en els mitjans de comunicació, com la dincloure els ximpanzés dins del gènere Homo, o la dincloure els éssers humans en el gènere Pan ximpanzés, de manera que lespècie humana sanomenaria Pan sapiens, com es va proposar lantropòleg i divulgador Jared Diamond. Oferim la solució més acceptada per la comunitat científica ha estat per a formar la tribu dels homininis, que inclou humans i ximpanzés, però no els goril les, que són els parents més propers.

Un crani dhomínid descobert al Txad el 2001, es descriu com Sahelanthropus tchadensis, va ser datada per la paleontòleg Michel Brunet a aproximadament set milions danys, que podria indicar una divergència de dalt. No obstant això, el descobridor daquest fòssil, Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta data, afirmant que el mètode utilitzat per a lBrunet per a lestimació de lantiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.

                                     

2.2. Història. El desenvolupament de la civilització. (The development of civilization)

El punt de vista és el més acceptat entre els antropòlegs avui és que Homo sapiens va sorgir la sabana dàfrica fa uns 200.000 anys com a descendent de lHomo erectus. Fa 40.000 anys sestengué a Euràsia i Oceania migracions humanes prehistòriques i, finalment, va arribar a Amèrica uns 14.500 anys. LHomo sapiens desplaçat Homo neanderthalensis i altres espècies que són descendents de lHomo erectus, que havia habitat Euràsia fa uns dos milions danys. El domini de lHomo sapiens és degut probablement a un major èxit reproductiu i la seva superioritat en el temps per competir pels recursos naturals. Malgrat la seva intel ligència, lactual Homo sapiens té una capacitat craniana més baixa que la de lantic neandertal H. neanderthalensis. Els antropòlegs deduir que lHomo sapiens va tenir una bona qualitat de vida, ja que van ser capaços dexpandir-se en totes les àrees, i una espècie no pot ser ampliat en cas que el primer no està garantit per a sobreviure, a més a més, es pot confirmar gràcies a lanàlisi de les seves dents, ja que va tenir una bona dieta.

Lésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que el seu desenvolupament és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria dhumans eren caçadors i recol lectors. Generalment viure en petits grups nòmades conegut com les societats de bandes. Ladveniment de lagricultura va portar la revolució neolítica, car produeix un excedent daliments que possibilità la creació dassentaments permanent, la domesticació danimals i lús deines de metall. Lagricultura també va animar el comerç i la cooperació, i a poc a poc, va ajudar a crear una societat més complexa.

Aproximadament 6.000 anys, va desenvolupar la primera protoestats a Mesopotàmia, Egipte i la Vall de lIndus. Van crear lforces militars per la protecció, i el govern burocràcies per a ladministració. Els estats hauria de cooperar o competir per recursos i, en alguns casos, van fer la guerra. Fa uns 2.000-3.000 anys, alguns estats, com ara Pèrsia, líndia, la Xina, Roma i Grècia, va crear la primera gran imperis a través de conquesta militar. En el mateix període, diverses religions, com el judaisme, es va originar a lOrient Mitjà i lhinduisme del sud-est dÀsia, es va començar a estendres entre els pobles.

A lacabament de ledat mitjana, cal destacar larribada dun conjunt didees innovadores i tecnològiques. la Xina, amb una economia que és força avançada, sinventà la impressió i la brúixola, mentre que per edats dor de lIslam tenir un lloc progrés científic notable. A Europa, en el segle xiv, el retrobament amb el coneixement dels clàssics i dinnovacions com la impremta va ser construït, principalment, de larribada del Renaixement. Durant els següents cinc-cents anys, lexploració i el colonialisme va permetre que grans parts dAmèrica, Àsia i Àfrica, va caure sota el control deuropa, fent possible lexplotació de tot tipus de recursos i, posteriorment, causant conflictes perquè els pobles explotats obtenir la independència a europa. Daltra banda, cal esmentar diverses revolucions i a les innovacions, com ara la revolució científica del segle xvii, la Revolució Industrial del segle xviii i diversos grans innovacions del segle xx, com ara el ferrocarril i lautomòbil, elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicació, cal destacar també el desenvolupament de noves fonts denergia com el carbó i lelectricitat. Pel que fa a les formes de govern, hi ha una consolidació de la democràcia representativa i, en un altre context, el comunisme.

Com a resultat daquests canvis, ara els éssers humans vivim en un món cada cop més globalitzat i interconnectat. Tot això ha propiciat el creixement de la ciència, lart i la tecnologia, també ha donat lloc a molt violenta de conflictes, amb lexistència i lús darmes de destrucció massiva i un gran poder dimpacte ambiental, que afecten els mateixos humans i moltes altres formes de vida en el planeta.



                                     

3. Hàbitat i població. (Habitat and population)

Els primers assentaments humans depèn de la proximitat de laigua i altres recursos naturals com la terra per al seu cultiu i pasturatge de bestiar o de la temporada de caça per a determinats trets. No obstant això, els éssers humans sempre han tingut una gran capacitat per modificar el seu hàbitat activitats i actuacions, com ara el reg, la construcció, el transport, la fabricació, la desforestació i la desertificació. Amb la construcció a gran escala dinfraestructures que faciliten el comerç i el transport, la proximitat a aquests recursos sha convertit en menys necessari, de manera que aquests factors no afecten el creixement duna població. No obstant això, la manera com canviar i saltera un hàbitat és sovint un factor determinant fonamental en els canvis en la població que es produeixen.

Amb una població duns 6.700 milions dindividus en juliol de 2008, els éssers humans són una de les espècies més nombroses de les grans mamífers. El més dhumans viuen a lÀsia 61%, la resta viuen a Amèrica Del 14%, de lÀfrica 14%, Europa-de l 11% i Oceania 0.5%. Els éssers Humans poden viure permanentment a tots els continents de la Terra excepte lAntàrtida i actualment també tenen una presència constant en lespai, en òrbites de baixa al voltant de la Terra. Hi ha hagut una presència constant déssers humans en lespai del 31 doctubre de 2000, amb les estades dastronautes a lEspai Internacional.

Al llarg de les últimes dècades, els éssers humans han explorat lAntàrtida, les profunditats dels oceans i lespai exterior, tot i que no ha estat possible per colonitzar indefinidament aquests entorns. La vida dins de dhabitacles de protegir els ambients hostils, com a lAntàrtida o de lexterior, té un alt cost, que limita la durada de lestada i, per tant, són accions que estan restringits a les expedicions científiques, militar o industrial. La vida amb vaixells en lespai ha estat molt casual, amb un màxim de tretze persones que hi viuen al mateix temps, en un moment donat. Entre 1969 i 1972, dotze humans trepitjaren la Lluna, en el marc de les missions de sis. En el mes de gener de lany 2020, cap altre cos celest no havia estat visitat per humans, encara que ha estat capaç denviar sondes.

Des de lany 1800, la població humana ha passat de 1.000 milions deuros a més de 6.000 milions dhabitants. Amb dades de lany 2004, sestima que gairebé 2500 de 6.300 milions de persones a l39.7%, resideixen en zones urbanes i sespera que aquest percentatge sincrementarà durant el segle xxi. Al febrer de 2008, lONU calcula que a finals de lany, la meitat de la població mundial viu en zones urbanes. Els problemes de les persones que viuen en ciutats inclouen la contaminació i la delinqüència, especialment a linterior de les ciutats i els barris, i lurbà. Els beneficis de la vida urbana inclouen un augment de lalfabetització, més fàcil laccés al coneixement i una disminució en el risc de patir fam.

Lactivitat humana ha tingut un efecte dramàtic sobre el medi ambient. Sha hipotetitzat sobre el paper de la predació humans lextinció de nombroses espècies déssers vius. Els éssers Humans són làpex de la cadena alimentària i poques vegades són caçats, per aquest motiu, es considera superdepredadors. Actualment es creu que són els principals contribuïdors al canvi climàtic i es creu que és un col laborador essencial per a lextinció de lHolocè, una espècie que, en cas de continuar en la seva proporció actual, es calcula que es destruir la meitat de totes les espècies durant el pròxim segle.

                                     

4.1. Biologia. Anatomia i la genètica. (Anatomy and genetics)

El cos humà varia substancialment. Tot i que la mida del cos és determinat en gran part pels gens, també rep una important influència de factors ambientals com la dieta i lactivitat física. Fins a normal per a un ésser humà adult és dentre 1.5 i l 1.8 metres, encara que varia segons la població i la zona geogràfica, entre daltres factors. El pes normal és entre 76 i 83 kg per als homes i entre el 54 i 64 kg en les femelles. El pes també pot variar geogràficament.

Les poblacions que viuen a làrtic, com ara la pirateria, tenen una capa de greix sota la pell, que ajuda a mantenir la calor corporal. A més, tenir una silueta ronda redueix la pèrdua de calor del cos, que contribueix la supervivència de les poblacions que viuen en latituds fredes. En canvi, altres poblacions que han acabat vivint en climes més càlids han perdut aquest greix innecessari.

A diferència de la majoria dels altres primats, els humans tenen una locomoció bípeda completa i, per tant, pot tenir els braços lliures per manipular objectes amb les mans, acció en la qual té un paper fonamental, lexistència de polzes oposables.

Tot i tenir poc pèl en comparació amb altres primats, cal destacar el creixement del cabell, especialment la part superior del cap, les aixelles i la zona púbica. El cos dun ésser humà en general té més fol-licles pilosos que el dun ximpanzé. La principal diferència és que els pèls humans són més curts i menys pigmentades que els ximpanzés, la qual cosa els fa menys visibles.

Les diferències en el cabell i la pell humana està determinada per la presència dun pigment anomenat melanina. La variabilitat de la pell era dun color marró molt fosc en una rosa molt pàl lid, mentre que el cabell, a més a més de la negre que és bastant comú, varia al voltant de la rossa, el marró i el vermell, en funció de la quantitat de melanina, un pigment escut molt eficaç contra la radiació solar. Molts investigadors creuen que un de pell més fosca, és una adaptació evolutiva que proporciona una millor protecció contra la radiació ultraviolada.

No obstant això, recentment sha proposat que els diferents colors de la pell són una adaptació que té com a saldo la quantitat dàcid fòlic substàncies que són destruïts per la radiació ultraviolada i la vitamina D, una substància que requereix la llum del sol la forma. La pigmentació de la pell de lésser humà presenta una estratificació segons la situació geogràfica i, sovint, està relacionada amb el nivell de radiació ultraviolada. La pell humana també pot ser tan en resposta a lexposició al sol.

Els éssers Humans tenen el paladar proporcionadament més curt i les dents molt més petita que la daltres primats, són els únics amb les dents canines curt. Sha observat que estan perdent gradualment els queixals del seny i alguns individus que no tenen una forma congènita.

La necessitat de son varia entre set i vuit hores al dia en adults, i dentre nou i deu per un nen. Les persones dedat son normalment de sis a set hores. Dormir menys hores és comú en la societat actual, una manca de son pot tenir efectes negatius. Sha demostrat que una restricció sostingut dormir quatre hores al dia a un adult produeix canvis en lestat, fisiològiques, la fatiga, lagressivitat i inquietuds del cos.

Els Humans són una espècie deucariota. Cada cèl lula diploide ha dos conjunts de 23 cromosomes, i cada conjunt es transmet per un dels pares. Hi ha 22 parells de dautosomes i un parell de cromosomes sexuals. Sestima que els éssers humans tenen aproximadament 20.000 o 25.000 gens. Com la majoria de mamífers, els éssers humans tenen un sistema XY determinació del sexe, les dones tenen els cromosomes el sexe XX i els homes han de XY. El cromosoma X més gran i té molts gens, mentre que el cromosoma Y més petit. Això fa possible lexistència de lmalalties associades a gens relacionats amb el cromosoma X, com lhemofília, que afecten els homes, més sovint que les femelles.

                                     

4.2. Biologia. Cicle de vida. (Life cycle)

El cicle de vida dels éssers humans és similar la daltres mamífers euteris. Loòcit fecundats es divideix en lúter femení per ser un embrió, que en un període de trenta-vuit setmanes a nou mesos de gestació es converteix en un fetus humà. Després daquest període, el fetus deixa de créixer, neix dun cos de dona i respira de forma independent com dun infant per primera vegada. En aquest punt, la majoria de les cultures de la moderna reconeix que la criatura com una persona que gaudeix de la màxima protecció de la llei, però algunes jurisdiccions lestenen de fetus humans que encara estan en lúter.

La part humana és perillós en comparació amb la daltres espècies. No són rares les parts de vint-i-quatre hores o més, els quals, sovint com a resultat de la mort de la mare o el fetus. Això és degut al fet que el cap del fetus és relativament important ja que el cervell es desenvolupa de manera significativa durant la gestació i la pelvis de la dona amb relativament petit personatge necessari per al bipedisme. La probabilitat duna part de lèxit ha incrementat de manera significativa durant el segle xx, en la majoria de països desenvolupats amb ladveniment de noves tecnologies mèdiques. Daltra banda, lembaràs i el part natural són relativament perillós regions subdesenvolupades, amb taxes de mortalitat materna aproximadament 100 vegades més alt que en els països desenvolupats.

En els països desenvolupats, els nens tendeixen a pesar de 3-4 kg i mesura de 50-60 cm en el moment de néixer. No obstant això, el pes baix en néixer és comú en països en procés de desenvolupament i contribueix la alts nivells de mortalitat infantil en aquestes regions. Indefens després del naixement, els éssers humans continuar creixent durant alguns anys, i acostumen a assolir la maduresa sexual a ledat de 12-15 anys. Les dones són encara desenvolupar físicament, aproximadament, fins als 18 anys, mentre que el desenvolupament de lhome continua fins al voltant dels 21 anys. La vida humana es pot dividir en una sèrie detapes: infància, adolescència, edat adulta jove, ledat adulta i la vellesa. No obstant això, la durada daquestes fases varia segons la cultura i períodes de temps. En comparació amb altres primats, els éssers humans experimentar un impuls de creixement és especialment ràpid durant ladolescència, quan la mida del cos augmenta en un 25%. Els ximpanzés, per exemple, només creixen un 14%.

Lesperança de vida dels primers Homo sapiens va ser 20 o 25 anys, i en el millor dels casos, de 40 o 50 anys. Actualment, hi ha diferències significatives en lesperança de vida a tot el món. El món desenvolupat presenta una tendència denvelliment, amb la mitjana al voltant de 40 anys dedat. En el món en desenvolupament de ledat mitjana és dentre 15 i 20 anys. Lesperança de vida en néixer a Hong Kong i la Xina és 84.8 anys per a les dones i un 78.9 per als homes, mentre que en la Swazilàndia és 31.3 anys per a ambdós sexes, principalment a causa de la sida. Mentre que un de cada cinc europeus tenen 60 anys o més, només un de cada vint africans superar aquest llindar. En 2002, les Nacions Unides estima que el nombre de persones en els segles a el món a 210.000. És conegut que almenys una persona, Jeanne calment va, ha arribat a ledat de 122 anys. Shan proposat més tard les edats que no han estat abordats. A nivell global, hi ha 81 homes de 60 anys o més per cada 100 dones daquest grup dedat i entre els més antics hi ha 53 homes per cada 100 dones.

Els Humans són una de les poques espècies en les quals la dona desenvolupa la menopausa durant la darrera etapa de la vida. Laparició de la menopausa pot ser explicat a través de la hipòtesi de làvia, en el qual es proposa que hi ha un interès reproductiu de la mare per evitar el risc de mort, dun naixement, dinvertir en la viabilitat major que suposa que la descendència és concebut per a les dones joves. També augmenta leficàcia reproductiva si sinverteixen recursos per augmentar els néts en lloc de recaptar els seus propis fills. Diversos estudis han indicat que en les societats de caçadors-recol lectors a les dones postmenopàusiques desenvolupar un paper fonamental com a recol lector, perquè tenien més experiència, i no eren impedides per a locupació que implica la cria ddirecta als infants.

Les preguntes filosòfiques sobre el punt en el que apareix la personalitat humana si persisteix després de la mort són objecte dun considerable debat. La perspectiva de la mort provoca incomoditat o por en la majoria déssers humans, diferent de la consciència immediatament una amenaça real. Les cerimònies denterrament són les característiques de les societats humanes, sovint acompanyat per la creença en la vida després de la mort o de la immortalitat.



                                     

4.3. Biologia. La dieta. (The diet)

El primer Homo sapiens van viure en les societats caçadores-recol lectores, és a dir, el que sutilitza un sistema per a adquirir els aliments que combina la caça i la recol lecció daliments com ara fruites, cereals, tubercles i bolets. Daltra banda, es creu que lésser humà ja sutilitza el foc com a recurs per a preparar i cuinar els aliments des del moment en què es diferenciaren dHomo erectus.

Els Humans som omnívors, és a dir, són capaços de consumir tant en productes vegetals com animals. Això ha estat confirmat per lobservació que, si se segueix una dieta exclusivament carnívora com a totalment vegetals, que poden patir determinades malalties provocades per una manca de nutrients. Per exemple, una dieta completament carnívora pot causar lescorbut deficiència de vitamina C, mentre que una dieta exclusivament vegetal pot provocar una manca de vitamina B12. No obstant això, les dietes vegetarianes i veganistes ben dissenyat, sovint amb suplements de vitamina B12 pot satisfer completament les necessitats nutritives de totes les etapes de la vida.

La dieta humana és ben reflectits en la cultura, i ha donat lloc al desenvolupament de la ciència dels aliments ciències de lalimentació. En general, una persona pot sobreviure per dos a vuit setmanes sense menjar, depenent de la quantitat de greix emmagatzemat al cos, mentre que la supervivència sense aigua és limitada, normalment tres o quatre dies. La manca daliments continua sent un problema greu, amb prop de 300.000 persones cada any moren de fam. La desnutrició infantil és també molt estesa i contribueix a lalt percentatge de les malalties en les poblacions que pateixen fam.

A laltre extrem, una part de la població menja massa i pateix dobesitat, un tipus de desequilibri alimentari que ha arribat a esdevenir quasi una epidèmia i que pot provocar problemes de salut importants. Els Centers for Disease Control CDC estats dels estats UNITS que el 32% dels adults nord-americans més de 20 anys són obesos, mentre que 66.5% del total, són obesos o amb sobrepès. Lobesitat és causada per un consum excessiu de calories que no es consumeix, és a dir, una combinació de menjar molt i fer poc exercici físic.

Per un mínim de 10.000 anys que els humans desenvolupat lagricultura, que ha canviat substancialment el tipus daliments consumida pels éssers humans. Això ha portat a un augment de la població, el desenvolupament de les ciutats i un augment de la densitat de la població, la qual cosa significa un increment de lextensió de les malalties infeccioses. El tipus de menjar que es consumeix i la manera en què es preparen ha variat molt en funció del període, la zona geogràfica i la cultura.

                                     

5. Psicologia. (Psychology)

El cervell humà és lelement central del sistema nerviós central, mentre actua com a control primari són dirigits pel sistema nerviós perifèric. El cervell controla tant les activitats fonamentals per la vida autònoma, com la respiració o la digestió com a les activitats conscients, com el pensament i labstracció. Aquests processos cognitius constitueixen la ment, i són lobjectiu destudi de la psicologia juntament amb la conducta.

El cervell humà és el més intel ligent de totes les espècies conegudes. Encara que molts animals són capaços de crear estructures i ús deines simples, principalment a través de linstint i la imitació, la tecnologia humana és molt més complex i es troba en un procés constant de desenvolupament i de millora. Fins i tot les eines i estructures humanes més antigues són molt més avançada que la de qualsevol que ha estat creada per la resta danimals. Lantropologia moderna ha confirmat la proposta de Darwin: "la diferència en un compte entre els humans i els animals, el més intel ligent rau, potser, en el grau".

                                     

5.1. Psicologia. La consciència i el pensament. (Consciousness and thought)

La capacitat de pensar de lésser humà és únic entre els éssers vius. Els Humans són una de les poques espècies juntament amb els ximpanzés, orangutans i els dofins, que passen la prova del mirall, una prova que determinarà si un animal és capaç de reconèixer el seu propi reflex com una imatge de si mateix. Doctubre de 2006, tres elefants en el Zoològic del Bronx també superaren aquesta prova. Molts nens tenen més de la prova a ledat de 18 mesos. No obstant això, la utilitat daquesta prova com una prova fiable de les referències a lexistència de la consciència ha estat debatuda, ja que pot ser més una qüestió de grau que una clara divisió de funcions. Sha format micos, per aplicar regles abstractes en determinades tasques.

El cervell humà percep el món exterior a través dels sentits. Cada individu rep una influència profunda de les seves pròpies experiències, visions, i subjectives de la seva existència i el pas del temps. Els éssers Humans són autoconscient i tenen una ment que fa que el pensament. Cal assenyalar que és capaç de percebre la relació entre ella mateixa i el seu entorn. Descobrir aquestes habilitats, així com la definició i la validesa dalguns daquests termes, són bastant controvertit. Per exemple, el filòsof de làmbit de la ciència cognitiva Daniel Dennett argumenta que hi ha un centre de narrativa anomenat "ment", sinó simplement una col lecció dentrades i sortides i les entrades i sortides, és a dir, diferents classes de "programes" funcionant en paral lel. El psicòleg B. F. Skinner ha atribuït que la ment és una ficció de pensament que desvia latenció de les causes del comportament ambiental, mentre que hi és en forma de processos mentals es poden entendre millor com a formes de comportament.

Els diferents aspectes fisiològics i anatomia del sistema nerviós són estudiats en neurologia, així com el comportament psiquiatria i psicologia quan es tracta de malalties mentals i trastorns del comportament. La psicologia no centrar necessàriament en lestudi del cervell o del sistema nerviós, però que pot ser analitzat simplement qüestions fenomenològiques o teories sobre el tractament de la informació mentalment. No obstant això, cada vegada més, formen una comprensió de les funcions del cervell en la teoria i la pràctica psicològiques, especialment en àrees com la intel ligència artificial, la neuropsicologia i la neurociència cognitiva.

La naturalesa del pensament és una qüestió central en la psicologia i altres disciplines properes. La psicologia cognitiva estudia la cognició i els processos mentals subjacents la conducta i els usos de processament de la informació com a mecanisme fonamental per la comprensió de la ment. La percepció, laprenentatge, la resolució de problemes, la memòria, latenció, el llenguatge, i lemoció són també camps ben estudiada.

La psicologia cognitiva sassocia a una escola de pensament conegut com cognitivisme, que advoca per un model de processament de la informació de la funció mental, que rep el suport del positivisme i de la psicologia experimental. En general, aplicar les tècniques i models de la psicologia cognitiva, que forma el pal de paller de les teories psicològiques en molts àmbits, tant en la recerca i en la psicologia aplicada. Latenció està centrada en el desenvolupament de la ment humana a través de la vida, la psicologia del desenvolupament busca entendre com el subjecte percep, entén i actua en el món i com canviar aquests processos amb lenvelliment. Més concretament, estudia el desenvolupament intel lectual, cognitiu, neuronals, social i moral de lésser humà.

                                     

5.2. Psicologia. Motivació i emoció. (Motivation and emotion)

La motivació és la força que impulsa la voluntat que hi ha darrere de totes les accions deliberades de lésser humà. La motivació es basa en lemoció i, més concretament, en la recerca de la satisfacció experiències emocionals, positiva i una actitud devitar el conflicte. Considerat positiu o negatiu, de lacció, es defineix lactual estat de la ment de lassignatura, que pot ser influenciat per les normes socials, una persona pot ser autolesionar o tenir un comportament violent perquè el seu cervell ha estat condicionat amb una resposta positiva a aquestes accions. La motivació és important perquè és present en totes les respostes apreses. En psicologia, la prevenció de conflictes i la libido són les motivacions primàries. La motivació és sovint motiu de preocupació per incentius econòmics, morals, o coactius. Daltra banda, les religions en general postula influències de tipus diví o demoníaques.

La felicitat és un estat emocional, i la mateixa definició de felicitat és una qüestió filosòfica. Alguns definir-la com la millor condició que un ésser humà pot assolir un estat de plena salut física i mental, mentre que daltres es descriu com la llibertat de decidir el plaer o el dolor, una consciència del bon ordre de les coses, una garantia de trobar un lloc dins de lUnivers, o dins de la mateixa societat.

Lemoció té una important influència en el comportament humà, i en alguns casos fins i tot els controls - no Obstant això, al llarg de la història, moltes cultures i les filosofies han qüestionat aquesta influència per una sèrie de raons. Les experiències emocionals agradables o agradable, com ara lamor, ladmiració, o lalegria, el contrast amb els perceben de manera desagradable, com de lodi, lenveja o la tristesa. Sovint es fa una distinció entre emocions apreses socialment i les relacionades amb la supervivència, que es creu que són innates. Cal assenyalar que hi ha tradicions on sobserven i estudiar les emocions de laïllament daltres fenòmens, neurològiques, especialment en les cultures en què es considera que lemoció no forma part de lestat, fisiològiques. En algunes teories mèdiques sobre lemoció es creu que és tan relacionats amb la salut física que tots dos formen una unitat. Els estoics creu que lemoció excessiva era perjudicial, mentre que alguns mestres sufís, en particular, el poeta i astrònom Omar Khayyam, considera que les emocions intenses que puguin produir perfectament conceptual, sovint anomenat "èxtasi".

En el pensament científic, avui dia, es considera que certes emocions més refinades són un personatge neuronal innata complex és comú en diversos mamífers, ja siguin domèstics o salvatges. Les emocions es desenvolupen, en general, com a reacció als mecanismes de supervivència i dins duna interacció intel ligent amb altres persones i el medi ambient. No obstant això, quan els individus treballen de manera civilitzada, hi ha actes de desinhibició en situacions emocionals extrems poden provocar el desordre social i la delinqüència.



                                     

5.3. Psicologia. La sexualitat i lamor. (Sexuality and love)

A més a més de la seva utilitat salut reproductiva, la sexualitat humana té diverses funcions socials de gran importància, com ara la necessitat dintimitat o les relacions i jerarquies entre els individus. Segons algunes tradicions, pot tenir una certa dimensió espiritual, mentre que des duna perspectiva hedonista forma part de les activitats que busquem la gratificació personal. El desig Sexual o la libido, és un impuls cos sovint acompanyat dintenses emocions com lamor, lèxtasi i la gelosia.

La gran importància de la sexualitat dels éssers humans es reflecteix en una sèrie de caràcters físics, com ara lovulació ocults, dimorfisme sexual molt més diferenciats que en ximpanzés, les característiques sexuals secundàries permanent, les relacions de parella basades en latracció i sexual, activitat sexual de les dones fora del període dovulació. Aquestes adaptacions es diferencien els éssers humans clarament de la resta de primats i els animals i explicar un complex comportament sexual té una llarga història evolutiva.

Sha atribuït la gran intel ligència dels éssers humans i la complexitat de la seva societat és el fet que hi ha conductes sexuals més elaborat que el de qualsevol altre animal, incloent-hi moltes pràctiques que no estan directament relacionades amb la reproducció.

Lelecció del sexe normalment es basa en normes culturals variades. Les restriccions que sovint estan determinades per les creences religioses o les normes socials. Un investigador pioner en aquest camp va ser Sigmund Freud, que creia que els éssers humans neixen amb una perversitat polimòrfiques, un terme que es refereix a lhabilitat per obtenir gratificació sexual més enllà de les normes socials. Segons Freud, la gent danar a través de cinc etapes del desenvolupament psicosexual. El tema pot patir instal lacions en qualsevol daquestes fases a causa de lexperiència del trauma. Per a Alfred Kinsey, un altre influents sexe investigador, les persones poden estar en qualsevol punt duna escala contínua tenint sexual, amb només una petita minoria plenament heterosexual o homosexual. Estudis recents en neurologia i la genètica suggerir la gent pot néixer amb un cert tipus tenint sexual, però no hi ha consens entre els especialistes sobre el tema.

Lespècie humana és pràcticament lúnica que manté un zel sexual continu, tot i que en els ximpanzés i, especialment, els bonobos hi ha un comportament sexual similar. No obstant això, a causa de la dificultat de la vida mitjançant la pràctica de relacions sexuals constantment, hi ha un mecanisme evolutiu per compensació, la sublimació, associat a lexistència de la llengua i el pensament simbòlic. La sublimació pot conduir a lexistència de la repressió, en el sentit freudià termini, i una oposició que sorigina a linconscient. En aquest sentit, lésser humà és un animal pulsional.

Amb la publicació de la teoria de la intel ligència emocional, des de la psicologia sistèmica, es considera que lésser humà sha reduït fins els seus impulsos, que teixeix o reprimits, però poques vegades vista com a experiència sexual aquesta dimensió en relació amb leducació rebuda en el si de la família i la societat. Per tant, la sexualitat és format des de els primers anys de vida i es desenvolupa com un procés de experiencial dependents del seu cicle de vida i el context sociocultural.

                                     

6. Cultura. (Culture)

La cultura es defineix com el conjunt de característiques materials, intel lectual, emocional, espiritual i dun grup social, en qualsevol de les seves expressions en el camp de lart, la literatura, la manera de viure, els sistemes de valors, les tradicions, ritus i les creences. Lenllaç entre la biologia, comportament i la cultura de lésser humà és molt estret, i és difícil separar-los clarament, per tant, la localització dun objecte en una determinada àrea es basa en general en una convenció. La cultura es compon de valors, normes socials, i els objectes. Els valors de la cultura de definir el que es considera important o ètiques i connectar amb les normes socials, les expectatives sobre el comportament de les persones i la tradició. Els objectes culturals que sobtenen els valors de la cultura, les normes i la comprensió del món. La principal de la visió de lantropologia de la cultura implica que moltes experimentat un gran resistència quan es recorda que en la naturalesa humana existeix lanimal al costat de la part espiritual.

                                     

6.1. Cultura. Idioma. (Language)

Lésser humà té una manera de comunicar-se només distingeix de les altres espècies, permetent-los per referir-se a nocions que no són presents en lespai i en el temps. El llenguatge humà no només serveix com una manera de comunicar-se dun esdeveniment de la realitat física immediatament, però pot ser utilitzat per expressar pensaments sobre altres estats, fins i tot és possible o imaginari. Això permet, per exemple, un aprenentatge basat en lexplicació o estudi i no només la de la imitació, ampliar el repertori de dhabilitats que vostè pot dominar i de la cultura que es desenvolupa.

La llengua és un caràcter universal utilitzat per la natura en les persones i en els animals. No obstant això, tot i que pot designar totes les comunicacions basades en la interpretació, el terme es refereix, principalment, a que els éssers humans utilitzen per comunicar-se. Filòsofs com Martin Heidegger considera que el llenguatge com a tal és una característica única de lésser humà. Aquest criteri és similar la dErnst Cassirer que ha definit lHomo sapiens com a lanimal simbòlic per excel lència, duna manera tan ferma que és gairebé impossible concebre un pensament humà sense lús de símbols, en particular, de la significativa subjacent com a fonamentals elemental per a qualsevol pensament complex i que transcendeix linstint.

La capacitat dels éssers humans per a transmetre conceptes, idees i nocions a través de la parla i lescriptura és un fet excepcional entre els éssers vius. A diferència dels sistemes de comunicació daltres primats, que són molt tancat, el llenguatge humà és molt obert i flexible i guanya en varietat, depenent de les necessitats. Per tant, és la qualitat del desplaçament, és a dir, podeu utilitzar paraules per representar coses i esdeveniments que no estan la mateixa hora i el mateix lloc. A més a més, la tecnologia ha fet possible la transmissió de grans volums de dades més grans distàncies a través de xarxes de dades i programes com el dInternet. La transmissió de dades és important per a continuar el desenvolupament de la comunicació humana, com va passar en el segle xv, amb la invenció de la impremta.

La facultat de la parla és un personatge que defineix lésser humà i que, possiblement, és anterior la separació dels filogenètica a partir de la població actual. El llenguatge és un element central de la comunicació humana i és el nucli que dóna un sentit didentitat que uneix les nacions, cultures i grups ètnics. La invenció de sistemes descriptura, fa almenys 5.000 anys admesos la preservació de la llengua en els objectes materials, i va ser un pas essencial en levolució de la cultura. La llengua té un vincle estret amb els ritus i la religió. La lingüística és la ciència que descriu lestructura del llenguatge i la relació entre les diverses llengües. Hi ha aproximadament 6.000 llengües diferents actualment en ús, incloent la llengua de signes, a més dels milers de llengües considerades extintes.

                                     

6.2. Cultura. Lespiritualitat i la religió. (Spirituality and religion)

El llenguatge dels éssers humans que permet a lexperiència de la transcendència, és a dir, fora de si mateixos. Lésser humà explora els orígens de que lenvolta i de la seva pròpia existència. Com es pot parlar de les entitats que no estan lligats a el món físic immediatament, també admet la possibilitat que hi ha un aspecte del món espiritual i immaterial, cosa que dóna lloc la religió i la cultes associats, que adopta una forma específica de cada cultura.

La religió és un sistema de creences amb referència a les preguntes de lsobrenatural, sagrat o diví, i els codis morals, les pràctiques, els valors, les institucions i els rituals associats amb ells. Durant el seu desenvolupament, la religió ha adquirit moltes formes que varien segons la perspectiva cultural i individual.

Algunes de les principals qüestions que giren al voltant de la vida i la mort, amb les creences sobre el que hi ha després de la mort: la vida després de la mort, els orígens de la vida, font de nombrososmites sobre la creació, la naturalesa de lunivers, la destinació final, i el que és moral o immoral. En moltes religions, un element comú a trobar respostes a aquestes preguntes són els déus, o Déu, o diversos déus, tot i això, no totes les religions són teistes, però que hi ha que tracten el tema amb més ambigüitat, especialment les religions orientals.

Lespiritualitat, creença o de la participació en les qüestions de les ànimes daquest o de lesperit, és una de les aproximacions que intenten respondre a preguntes fonamentals sobre el paper de la humanitat dins de lunivers, el sentit de la vida i la manera ideal de vida. Encara que aquests temes també han estat tractats per la filosofia i, en un cert sentit, per la ciència, lespiritualitat ho fa des duna dimensió única, perquè se centra en conceptes mística o sobrenatural, com el karma i de Déu.

Tot i que la majoria dhumans professar una gran varietat de creences religioses o espirituals, alguns no són i rebutjar o ignorar les idees de lsobrenatural o espiritual. Daltra banda, tot i que la religió i lespiritualitat es desenvolupen en un nivell molt diferent del de la ciència, tant en làmbit del pensament com en el camp de la metodologia, no es consideren mútuament excloents, i moltes persones tenen una combinació didees científics i religiosos. La distinció entre filosofia i religió, daltra banda, pot ser menys clara, car sencavalquen en camps com la filosofia de la religió i la teologia. Hi ha persones que no tenen cap creença religiosa, i són ateus, escèptics científics, agnòstics o simplement no religioses.

                                     

6.3. Cultura. Filosofia. (Philosophy)

La llengua permet lésser humà per associar conceptes en totes les coses, incloent-hi ell mateix. Això crea lautoconsciència, en el qual la persona pot ser un objecte, lestudi, la reflexió i la comunicació, com a realitats externes. Lautoconsciència condueix la formulació de preguntes relacionades amb el sentit de lexistència o la causa que la realitat és com és i dóna naixement la filosofia, que intenta formular i resoldre les grans qüestions de la vida.

La filosofia és la disciplina que estudia la recerca, anàlisi i desenvolupament didees, en general, abstracte, o fonamental. El seu objectiu és buscar una comprensió general dels valors i la realitat principalment per mitjà de lespeculació. El nucli de les disciplines filosòfiques són de lògica, lontologia o metafísica, lepistemologia i laxiologia, que inclou també les branques de lètica i lestètica. La filosofia abasta un ventall molt ampli denfocaments i també és utilitzat per referir-se la visió del món, un punt de vista sobre un tema, i les posicions argumentades per a un filòsof, en particular, o en una escola de filosofia.

Lhumanisme és una filosofia que defineix una doctrina sociopolítica que no se centra en els aspectes específics de les cultures locals, excepte si formen part dun pensament global i plantegen qüestions comunes a tots els éssers humans. Les creences espirituals de la comunitat sovint es manifesten en forma de la doctrina religiosa, amb una història format tant per petits grups facciosos com per a grans grups i fortament units. Lhumanisme secular ha estat desenvolupat com a resposta la necessitat duna filosofia comuna que té com a objectiu superar els límits de codis culturals de la moral i les religions locals. Molts humanistes són religiosos i van veure la seva doctrina simplement com una expressió madura per a una veritat comuna, present en la majoria de les religions. Els humanistes afirmar que hi ha la possibilitat duna veritat objectiva i acceptar que la percepció humana daquesta veritat imperfecta. Els principis més bàsics de lhumanisme són que els éssers humans estan dotats i pot resoldre problemes humans, i les activitats i conceptes com la ciència, la llibertat dexpressió, el pensament racional, la democràcia i la llibertat de lart, que són les finalitats o objectius dignes per a tota la població humana. Lhumanisme es basa principalment en la raó i la lògica, sense tenir en compte que és sobrenatural.

                                     

6.4. Cultura. LArt, la música i la literatura. (Art, music and literature)

Les obres dart que han acompanyat el desenvolupament cultural humà, formant part del seu patrimoni, des de la prehistòria fins a lactualitat. LArt és un dels aspectes més peculiars de la conducta humana i un dels trets que distingeixen els éssers humans daltres espècies, Està estretament relacionada amb la capacitat per a simbolitzar el que caracteritza lésser humà.

Com a forma dexpressió cultural, es pot definir lart com a recerca de la diversitat i lús de les narratives de lexpressió i de lexploració –com en la història de lart, la crítica i la teoria de lart– per anar sempre més enllà. Aquesta distinció pot ser aplicat a objectes o actuacions, actual o històrica, i el seu prestigi sestén tot el que es fa o descobert, o sexhibeix. En ús, lactual del terme, lart sentén, en general, el procés o el resultat de fer obres que, des de la seva concepció fins la realització final, es regeix per la"impuls creatiu", amb la capacitat de creació pròpia dels éssers humans. LArt es distingeix daltres produccions humanes, en part perquè sorgeix una necessitat per la pràctica concreta.

La música és un fenomen natural i intuïtiva basada en tres estructures diferents i interrelacionades: el ritme, la melodia i lharmonia. Escoltar música és, probablement, loferta doci més comú i universal. Hi ha una gran varietat de tipus de música, que sha anat enriquint amb el temps i la geografia.

Etimològicament, la literatura és lart de descriure el llatí littera, carta. El terme es refereix a un conjunt dobres escrites, tot i que no hem doblidar la tradició oral. Aquest conjunt dobres escrites o orals, en una llengua determinada ha de tenir una dimensió estètica, a diferència, per exemple, les obres de la científica o didàctica. La literatura inclou, especialment, la prosa, la poesia i el drama, la ficció i la no-ficció. També inclou gèneres com lèpica, la llegenda, el mite, la balada i el folklore.

                                     

6.5. Cultura. La ciència i la tecnologia. (Science and technology)

Lhome actual basat part de la seva control dàrees de la ciència i la tecnologia. Duna banda, la ciència té com a objectiu adquirir els coneixements sobre el món per mitjà fefaent. De laltra, la tecnologia està en els objectes que els humans hem fet servir la seva finalitat.

Les diferents cultures dels humans, es poden distingir els objectes que es fabriquen i sutilitza, entre altres factors. Gràcies a larqueologia, la ciència que estudia les cultures del passat, en analitzar els objectes que shan establert, es pot arribar a saber com eren i com es va desenvolupar. Els primers humans van deixar de diferents tipus deines de pedra, ceràmiques i joies que són particulars de cada regió i de cada període. Les millores tecnològiques ara una cultura a laltra. Així, per exemple, el desenvolupament de conreus va sorgir en diferents àrees, però aviat va ser una activitat que sestengué a ser una característica generalitzada de la vida humana. De la mateixa manera, els avenços en la fabricació darmes, arquitectura i enginyeria metal lúrgica passat duna cultura a laltra.

Tot i que aquestes tècniques poden ser transmeses per la tradició oral, el desenvolupament de la lescriptura un altre tipus de tecnologia que fa possible la transmissió dinformació de generació en generació, i duna comarca a laltra, amb la quantitat i la precisió més gran. Aquest conjunt dinnovacions permès linici de les civilitzacions, amb les seves corresponents normes i acords socials, cada vegada més complexes. Finalment, aquest suposat la institucionalització de la tecnologia, acompanyada per una millor comprensió de com funciona el món.

La ciència que actualment ocupa un lloc central en la cultura humana. En temps més recents, la física i lastrofísica han trobat un espai comú en el qual és conegut com la cosmologia, la física, la branca de coneixement que busca comprendre, a lUnivers per lobservació i lexperimentació. Aquest procés ha permès desenvolupar les teories com que considera que lUnivers sinicià amb una gran explosió, el Big Bang, és ara ~13.700 ±0.2 10 milions d9 danys. Des daquest moment inicial i la mateixa fi, els científics creuen que tota la història de lUnivers segueix una progressió ordenada regeix per les lleis de la física.

                                     

6.6. Cultura. Les Races i ètnies. (Races and ethnic groups)

Els Humans sovint es classifiquen en les races i ètnies, tot i que la validesa de les races humanes com a veritable classificacions biològiques és discutible. Categories racials són basades tant en el llinatge així com en les característiques visibles, especialment en el color de la pell i determinats trets facials. Aquestes categories també poden transmetre la informació sobre els caràcters biològics no és visible, com per exemple el risc de desenvolupar malalties específiques.

En lactualitat, lanàlisi del material genètic disponible i el descobriment de noves evidències arqueològiques afavoreix un únic origen recent de lactual humans lÀfrica Oriental. Hi ha estudis que demostren que els humans en el continent africà són les més diferenciades des del punt de vista de la genètica. Malgrat aquesta diversitat és evident, les seqüències de gens humans són molt homogènies en comparació amb els de molts altres animals. Sha confirmat que la variació genètica dins de "grups racials" raneja entre el 5 i el 15% del total de la variació existent entre els grups racials. No obstant això, encara hi ha un intens debat sobre aquest tema. Daltra banda, sovint sobserva que els grups ètnics estan més vinculades per llaços lingüístics, culturals, ancestral i nacionals, regionals o locals. Lautoidentificació amb un grup ètnic es basa principalment en el parentiu. Cursa i letnicitat pot conduir a un tractament social de la difusió i causar un impacte en la seva pròpia identitat social i, fins i tot, arribar a racisme.

                                     

6.7. Cultura. La societat, el govern i la política. (Society, government and politics)

La societat és el sistema dorganitzacions i institucions que sorgeixen de la interacció entre els individus. Dins de la societat, un estat és una comunitat política organitzada que ocupa un territori definit, amb un govern que està organitzat i sobirania interna i externa. És el dret fonamental de lestat per reivindicar la independència respecte a altres estats, que fan possible establir acords internacionals, entre daltres. De lestat, també es pot definir en altres termes, com ara, per exemple, aquells que corren Max Weber en 1918: "Un estat és una comunitat humana que satribueix el monopoli de lús legítim de la força física dins un territori".

Les societats es regeixen per les lleis. Un govern és la mitjana polític que existeix per ser capaç de crear i fer-les complir, en general per mitjà duna jerarquia i burocràtic. En una altra dimensió desenvolupa la política, que és el procés mitjançant el qual es prenen decisions dins de certs grups. Encara que el terme saplica en general a comportament en els governs, la política és també nhi ha en molts nivells dins de la interacció dels grups humans, incloent-hi àrees tan diverses com són els grups i les empreses i les institucions acadèmiques i religiosos.

Hi ha diferents sistemes polítics i formes de govern, sovint amb diversos nivells dencavalcament, també hi ha diferents maneres de definir-los i comprendren loperació, però totes tenen una relació directa amb leconomia. A escala global, la república és una forma de govern més estesa, no obstant això, hi ha altres models, sobretot el de la monarquia, la dictadura militar i la teocràcia.

                                     

6.8. Cultura. La guerra. (The war)

La guerra és un estat de conflicte armat entre estats, organitzacions o grups relativament gran de persones, que es caracteritza per lús, dintensitat de la violència, amb morts entre els combatents, o els civils. Sestima que durant el segle xx, va morir entre 167 i 188 milions de persones com a conseqüència de les guerres. Una característica comuna de les guerres és lexistència duna sèrie de campanyes militars entre almenys dos costats competència, la lluita per diverses raons: la sobirania, el territori, els recursos naturals, les seves idees religioses i altres raons. La guerra dalliberament o dindependència ve avalada per un costat que la lluita per la llibertat dun país ocupat. Daltra banda, quan la guerra és entre membres dun mateix estat és lanomenada guerra civil.

Les grans guerres amb contrincants molt potent, dotat amb forces comparable semblen haver desaparegut del mapa del món. Lúltim conflicte daquest tipus es va produir la regió del Congo: La Segona Guerra al Congo o Guerra Mundial a lÀfrica, que va durar fins a lacabament de la dècada de 1990. La majoria de les guerres davui són les guerres asimètriques, amb campanyes de sabotatge, guerra de guerrilles i, de vegades, els actes terroristes, aquests actes intent dinterrompre el control de les dunes de les forces docupació, en general molt més potent, i provoca una mena de guerres de llarga durada, però de baixa intensitat.

La guerra és un dels principals catalitzadors davenços tecnologia. Al llarg de la història hi ha hagut una confrontació constant entre sistemes dofensius i la defensiva. Sempre sintenta incorporen les últimes millores tecnològiques en larmament i el de protecció de sistemes dissenyats per vèncer ladversari. Un exemple modern en aquesta confrontació és la invenció dun tipus de bomba, el búnquer de buster, dissenyat per destruir búnquers. Alguns avenços importants en els camps de la medicina, la navegació, la metal lúrgia, la producció, energia nuclear, coets, militar i la informàtica han sorgit, en tot o en part, de la recerca militar.

Hi ha una gran varietat de canvis en les tàctiques militars al llarg de la història, amb diferents models bastant generalitzada: la guerra convencional, la guerra no és convencional, la guerra asimètrica i tota la guerra. Les tècniques dincloure el combat cos a cos, lús de míssils i neteja ètnica. La intel ligència i militar lespionatge han estat sovint jugar un paper clau en el desenllaç del conflicte. La propaganda, que sovint inclou informació objectiva, lopinió esbiaixada i desinformació, pot ser molt important per aconseguir la unió o la discòrdia en els grups de combatents.

En les guerres contemporànies, soldats i vehicles blindats estan intentant controlar la terra, els vaixells de guerra que operen en el mar mediterrani, i la força aèria de combat per aconseguir la supremacia aèria. No obstant això, hi ha també formes mixtes que han donat lloc a organismes com la marina, lparacaigudistes, el portaavions i de míssils terra-aire, entre daltres. Lexistència de satèl lits militars i situat en òrbita ha afegit un nou aspecte la guerra contemporània, el control de lespai exterior, tot i que fins ara no se nha celebrat cap conflicte militar.

                                     

6.9. Cultura. Leconomia i el comerç. (Economy and trade)

Leconomia és la ciència social que estudia la producció, la distribució, el comerç i el consum de recursos, béns i serveis. Leconomia se centra en variables perceptibles i es divideix en dues branques principals:

  • Microeconomia, que tracta amb agents individuals, com ara les llars i les empreses.
  • La macroeconomia, que considera leconomia com un tot i que té en compte la selecció dàrids i la demanda de diners, el capital i les mercaderies.

Els principals objectes destudi de leconomia lassignació de recursos, la producció, la distribució, el comerç i la competència. La lògica econòmica que saplica cada vegada més per a qualsevol problema que implica una elecció entre uns valors. Pel que fa a leconomia principal, se centra en la manera en que els preus reflecteixen la selecció i la demanda i utilitza les equacions i els model matemàtics per predir les conseqüències de les decisions.

El comerç és lintercanvi de voluntariat de recursos, béns i serveis, és una part de leconomia. Un tipus dmolt primitiu, el comerç va ser lintercanvi, és a dir, lintercanvi directa. Els comerciants contemporanis, en canvi, cotitzen en general a través dun sistema dintercanvi, com els diners. Com a resultat daixò, la compra pot ser separada de les vendes i els beneficis. La invenció dels diners, i més tard de crèdit, el paper moneda i el diner és immaterial simplificà el procés i va fomentar encara més intercanvis comercials. A causa de lespecialització i la divisió del treball, la majoria de la gent pot concentrar-se en un aspecte particular de la fabricació o de serveis i dintercanvi de la seva obra per als productes. El comerç entre diferents regions poden existir perquè cada un té un avantatge absolut i comparatiu en la producció dalguns productes bàsics, o perquè la mida de les diferents regions permet diferents tipus de beneficis gràcies la producció en massa. Finalment, cal destacar un mecanisme possibilitat que el comercial, referit com el mercat, i que es basa, entre altres coses, en el comerç de mercaderies.

                                     

7. Bibliografia. (Bibliography)

  • Corbella, Josep. Sapiens: el llarg camí dels homínids cap la intel ligència catalana. 3a. Barcelona: labutxaca, 2017. ISBN 9788499301006.
  • Morris, C. Acadèmic de Premsa Diccionari de la Ciència i la Tecnologia en anglès. Academic Press, 1992. ISBN 9780122004001.
  • Soler, J., Soler "El primer Homo sapiens a Catalunya, els caçadors i recol lectors del Paleolític superior antic". Catalan Historical Review, 9, 2016, p 117-127. DOI: 10.2436 / 20.1000.01.124.
                                     
  • Per als antics egipcis, l ésser humà estava compost per diversos elements, tant tangibles com intangibles. Actualment la naturalesa de la majoria d aquests
  • aeronaus, per ser considerades de propulsió humana han de poder - se enlairar impulsades amb la força d un ésser humà cosa que n exclou els planadors. Potser
  • l evidència científica no sols corrobora contundentment l origen de l ésser humà a Àfrica i la seva expansió gradual sobre el globus terrestre, sinó que
  • únicament són per participació i no constitueixen vertader ésser El vertader introductor de l essència a la doble dimensió assenyalada anteriorment és Aristòtil
  • clonació humana és la creació d una còpia genèticament idèntica d un ésser humà El terme s utilitza generalment per referir - se a la clonació humana artificial
  • cos humà segueix en constant evolució, però és un nouvingut al planeta. Si es considera que la vida va sorgir en la Terra fa 24 hores, l ésser humà gairebé
  • Projecte Genoma Humà PGH Human Genome Project - HGP - en anglès fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar - ne
  • El terme humanoide es refereix a qualsevol ésser l estructura corporal del qual s assembla a la d un ésser humà El terme humanoide descriu homínids no
  • antigues conegudes hui dia. El seu nom es deu al fet que representa un ésser humà amb cap de lleó. L estatueta es troba exposada actualment a l Ulm Museum
  • conjunt. Així, el genoma humà conté la informació necessària per al desenvolupament bàsic d un ésser humà complet. El genoma humà presenta una densitat de
                                     
  • El comportament humà és el conjunt de comportaments exhibits per l ésser humà i influenciats per la cultura, les actituds, les emocions, els valors de
  • Sheut, Shuit o Jaibit: literalment l ombra d un ésser humà o dels éssers animats, fins i tot la dels supòsits déus, necher. La transliteració del seu
  • publicació més important sobre desenvolupament humà és l Informe Anual Mundial sobre el Desenvolupament Humà del PNUD. El PNUD atén dos importants indicadors:
  • edificis, vehicles i altres espais tancats. Els éssers humans són sensibles a l aire humit pel fet que el cos humà utilitza la refrigeració per evaporació com
  • d origen llatí, es feia servir per a referir - se a la part racional de l ànima. En la cultura de l antiga Grècia existia la creença que l ésser humà estava format
  • altres depenen: la ciència de l ésser humà Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l enteniment humà per determinar l origen, les estructures
  • d ànima el cos d un ésser humà La resta d éssers no compten com a individus rellevants. Aquest caràcter exclusiu d individu de l ésser humà fa que tingui dignitat
  • homini, non homo, quom qualis sit non novit Llop és l ésser humà per a l ésser humà i no ésser humà quan desconeix qui és l altre L obra té Atenes com
  • L humor jueu ho defineix segons la seva necessitat: Riure per no plorar Més pessimista, es pot citar igualment Nietzsche: L ésser humà pateix
  • responsable del seu ésser per damunt de creences deterministes. L existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera
                                     
  • mort era condemnat a ser devorat per Ammit si pesava menys, era enviat a l Aaru. Ésser humà antic Egipte Horus - Ka, faraó.. Estàtua de Ka. Viccionari
  • d expressió, de pensament, etc. igualtat. Una nova declaració dels drets de l ésser humà i del ciutadà va ser establerta el 1793, respecte a la del 1789 els
  • La condició humana és un terme utilitzat per referir - se al conjunt de l experiència de l ésser humà i en general a tot individu caracteritzat per una
  • més immediates en un ésser sobrenatural anomenat Woot, que va nomenar als animals i altres coses. Woot va ser el primer ésser humà i va portar la civilització
  • símptomes, sinó també amb les respostes d adaptació del cos humà a l espai. De moment només els éssers humans que han experimentat rigorosament les condicions
  • psicologia evolucionista, que estudia la selecció sexual en l evolució de l ésser humà i la psicologia del desenvolupament. Cortina, Albert. Humanismo avanzado
  • amic d un nen esquimal Mapa del sentiment humà va recaptar 539.000 dòlars a Austràlia. Mapa del sentiment humà va participar en el Festival de Canes.. El
  • àcids orgànics. No tots els components es degraden amb la mateixa rapidesa, essent la lignina la més resistent. L humus resultant és una barreja de components
  • com creuen alguns defensors del racionalisme. Per contra, defensa que l ésser humà neix amb la ment en blanc i que és l experiència la que forneix d idees
  • i activitat sexual. El comportament sexual humà és, per tant, el comportament que desenvolupen els éssers humans per buscar companys sexuals, obtenir
                                               

Domèstic

"Domèstic" té aquests significats: Elf domèstic, criatura fictícia de la saga Harry Potter escrita per JK Rowling. Domèstic, ésser viu que ha sofert i adaptat al procés de domesticació, és a dir, que visqui al costat de lésser humà i es criï a casa. Treballador domèstic o servei domèstic. Domèstic títol, càrrec de lImperi Romà. Film domèstic o vídeo domèstic, pel lícula realitzada per gent no professional.

Users also searched:

hum, sser, sser hum, ésser humà, humor. ésser humà,

...

Encyclopedic dictionary

Translation

Avís de 29 3 2001 pel qual es convoca un concurs entre la.

Sobre la naturalesa de lésser humà i les facilitats per repetir errors històrics gairebé sense adonar nos en. El professor Jones ensenya història en un institut,​. Viu la vida: La maldat entre els éssers humans FÒ. No és una qualitat inherent a lésser humà. De la mateixa manera que no és inherent a nosaltres ser racistes, sexistes o homòfobs etc. Conferència: Estudiar la vida des del Cosmos Carnet Jove Andorra. A Aplicació en lésser humà: ús de cèl lules, teixits i sang en un receptor humà i en aplicacions extracorporals engloben les activitats dimplantar, infondre,. Les etiquetes dels vins CASA AUVINYÀ. Duna manera global i centrada en lésser humà, que contribueix a resoldre els problemes plantejats per les tecnologies dInternet informació i comunicació.





CGL20190117 10 32 39 BOPA.

Que tinguin efectes nefastos per al fetus durant lembaràs o que tinguin qualsevol efecte nefast o crònic per a lésser humà Puguin implicar una exposició. Sexologia Institut de la Ment. Si lesser humà no sentís satisfaccció, a part del benefici, en construir una fàbrica, un tren, una mina o una granja, no hi hauria molta inversió, merament com a.


Teatre i dansa Terra nostra.

Oferir i assegurar un òptim grau de seguretat que permeti que les relacions humanes es desenvolupin de forma natural, a més, de satisfer la seguretat. Hi havia una vegada Comú dEncamp. La capacitat dadaptació de lésser humà a ambients diferents al del nostre planeta. El Dr. Alvaro Permartin de la Calle és metge dUrgències a lhospital Ntra. Normes i actes del Govern. I no és ben bé així. Fet i fet, les xarxes socials són inherents a lésser humà i s​han anat creant i disgregant amb total naturalitat des de fa milers i milers danys. Ésser humà Primat. LÉSSER HUMÀ I LA SEVA ADAPTACIÓ. ALS RISCOS NATURALS. III Els ​menairons o minairons són uns éssers molt petits que viuen al. Pirineu. Els amos. PROGRAMA Andorra la Vella Sant Julià de ando. Lautor alemany estableix una sèrie de dicotomies eternes de lésser humà: responsabilitat individual col lectiva, història llegenda i raó insensatesa. 25, 90 €.





Consells per enfortir la teva memoria – Financera dAssegurances.

Científics de lONU demanen un canvi transformacional de model econòmic per salvar la vida natural. Un milió despècies en risc dextinció per culpa de lésser humà. El factor humà en el tractament durant la qual ha explicat que la biomedicina atenció la necessitat duna cura holística de lésser humà. 1. El Partit Socialdemòcrata té com a objectiu fonamental assolir la. Nitrats i nitrogen orgànic. Nitrats. Nitrits. Amonis. La presència daquests compostos en laigua en altes concentracions resulta perjudicial per a lésser humà. Lésser humà ha acabat amb el 60% de la població animal del. Els llibres sempre han estat portadors de saviesa i consciència, permeten a l​ésser humà tant 28 05 2020. Seguir. 2 0 Veure proposta. Participant. Jonatan​.


Descarregat el fulletó Universitat dAndorra.

I acumulatius dels projectes sobre: lésser humà, la fauna i la flora el sòl, l​aigua, laire, el clima i el paisatge els béns materials i el patrimoni cultural. Persona física Offshore Company Corp. Dóna lloc a una interpretació lliure sobre la societat actual, individualista i egoista, i la necessitat bàsica de lésser humà: el contacte amb altres individus.


Entrevista: Heston Blumenthal, genialitat i sentiment a taula.

És un isard adolescent que va ser escollit pels éssers màgics del bosc per explicar a lésser humà que sha de tenir molta cura de la natura. És simpàtic. La Tercera Onada Comú Escaldes Engordany. Ment de lésser humà, tant en làmbit físic com psicològic, i les bases de patologia necessàries per al bon desenvolupament del rol infermer. Àrea de social i de.





2013 Conectar per innovar La motivació com a clau Assegur.

I alhora, crear empreses diferents, més humanes, més properes Però, està l​ésser humà dissenyat segles, hem operat dacord amb la premissa que lésser. Lèsser humà vs la natura Andorra Difusió. El cervell humà segueix sent un misteri que, tot i que durant dècades que un ésser humà pot desenvolupar sobretot en làmbit intel lectual.





Noves resolucions adoptades per part de les comissions generals.

Aquest és un problema amb els éssers humans. Crec que la llibertat més gran que té lésser humà és la de posseir la seva pròpia llibertat,. La història dun nen i la seva joguina Blog MoraBanc. Exercici de classe en un institut es converteix en un experiment sobre la naturalesa de lésser humà i les facilitats per repetir errors històrics. GSI SEGURETAT. Les regles del joc que protegeixen els drets naturals inherents a lésser humà. Fruit de levolució, en aquesta societat apareixen conflictes i.


Andorra safegeix la celebració del Dia Mundial contra el Tràfic d.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial contra el tràfic dÉssers Humans, declarat per les Nacions Unides el 30 de juliol, lÀrea de. Fer de lèsser humà una espècie multiplanetària Andorra Difusió. La incansable aposta que ha fet lésser humà per trobar i aprofitar altres tipus d​energies també conegudas com energies alternatives ha permès que els. Les xarxes socials mites i realitats Social Media Consultants. La seva creació fotogràfica destaquen les mans amb els colors del vi negre, representant així de forma magistral laproximació i la comunió entre lésser humà.





La democràcia en perill de Lluís Cantos Liberals dAndorra.

Terra nostra. Espectacle que denuncia la destrucció del medi ambient en què tres ballarins plantegen la responsabilitat de lésser humà per cuidar la natura. Energies renovables: què són? don sobtenen? són segures? són. Els. progressos tecnològics modifiquen ràpidament la nostra manera de viure i el​. segle XXI necessitarà que lésser humà es conformi amb aquests canvis tot i.


Arxiu Opus Dei.

LApunt de la Viviana ens ha parlat avui, a partir dun artícle del portal C, del projecte dSpace X de portar gent a Mart de forma regular amb un. Memòria Tècnica bio centre. UTC. Una persona física es refereix a un ésser humà, a diferència dun cos corporatiu, que fa referència a una persona jurídica empresa​. Salut integrativa SAAS. De les que es parlarà, és el que ells anomenen lésser humà augmentat. i simple, i que mai deixarà dexistir, les relacions humanes.


Impacte ambiental Medi Ambient i Sostenibilitat.

Lèsser humà vs la natura. El David Sanz ha obert la Capsa de música i ens ha parlat del pianista i compositor hongarès Béla Bartók i de la dialèctica entre. Apel lant: LAE Representant: CSM CONSELL SUPERIOR DE LA. El sexe és una part important de la vida, però com tot el relacionat amb lésser humà, és susceptible de ser afectat negativament per factors externs. Els nostres​. Cultura Govern dAndorra. Va començar espargint petits fragments seus en el cos dels éssers humans provocant malaltia i malestar. Lesser humà sencarregava de la resta, propagant i. 58a Temporada de Teatre LA TERCERA ONADA Serveis. En un futur pròxim, lésser humà haurà destruït el planeta tal com el coneixem i aquest paradís perdut no serà més que un pàl lid record a visitar en un parc.





...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →