Топ-100
Back

ⓘ Pròteles




Pròteles
                                     

ⓘ Pròteles

El pròteles és una petita hiena insectívora, nadiua de lest i el sud dÀfrica. Hom lanomena també aardwolf nom que vol dir "llop de terra" en afrikaans/neerlandès. També se lanomena xacal maanhaar ".

El pròteles és lúnica espècie vivent de la subfamília Protelinae, i està ubicada dins de la família dels hiènids, tot i que antigament es trobava fins la família Protelidae.

                                     

1. Descripció

El pròteles té un aspecte molt semblant al de la hiena ratllada, però amb una mida significativament més petita. El seu musell és esvelt, les seves orelles són puntegudes, i el seu pelatge és de color groguenc, amb unes ratlles verticals de color negre i una crinera formada per pèls llargs, que sestén des del coll fins la cua.

La longitud del seu cos varia entre 55 i 80 centímetres, mentre que la de la seva cua varia entre 20 i 30 centímetres. La seva alçada, a les espatlles, oscil la entre 40 i 50 centímetres, i el seu pes varia entre els 9 i els 14 quilos. Les potes anteriors tenen 5 dits, a diferència daltres hienes que en tenen 4. Les dents i el crani són similars als de les altres hienes, tot i que les dents posteriors estan especialitzades per alimentar-se dinsectes, i la llengua per llepar-los. A mesura que la seva edat avança, és freqüent que perdi algunes dents. Limpacte daquesta pèrdua en els seus hàbits alimentaris és molt petit, donada la tendresa dels insectes que consumeix.

Té dues glàndules que secreten un mesc fluid, la part posterior del cos, el qual utilitzen per marcar el territori i per comunicar-se amb altres individus de la seva espècie.

Quan es troben en captivitat, poden arribar a viure fins a 15 anys.

                                     

2. Distribució i habitat

Viuen a planúries obertes i seques, i matollars, de lest i el sud dÀfrica, i eviten les zones muntanyenques. A causa de les seves necessitats alimentàries específiques, només viuen en regions on hi ha tèrmits de la família Hodotermitidae. Els tèrmits daquesta família depenen de lherba seca i, per tant, són més nombroses als prats i sabanes amb alta concentració dherba, i a les terres de conreu.

Existeixen dues poblacions diferenciades: una al sud dÀfrica i laltre a lest i al nord-est dAfrica, però cap delles habita els boscos intermedis de miombo.

                                     

3. Comportament

Els pròteles són animals tímids i nocturns, que es refugien de dia en caus sota terra, i labandonen de nit per cercar aliment. Durant la major part de lany, els pròteles viuen en territoris compartits formats per dotzenes de caus, els quals ocupen durant unes sis setmanes. Tot i que poden crear els seus propis caus, generalment ocupen caus abandonats de porc formiguer, porc espí o rata llebre sud-africana. De nit, surten a alimentar-se, generalment de tèrmits, els quals atrapen fent servir la seva llengua llarga i enganxosa. Per assegurar-se una font dalimentació continuada, tracten de no malmetre els termiters ni acabar amb una colònia sencera, de manera que aquesta es pugui regenerar. Després dalimentar-se dun termiter, sovint memoritzen la seva ubicació i tornen quan aquest sha regenerat, per estalviar-se haver de trobar-ne un de nou.

A causa que cerquen aliment individualment, un fet necessari causat per lescassetat i la distribució homogènia dels insectes dels que salimenten, sovint han estat considerats erròniament animals solitaris. En realitat, viuen en parelles monògames amb les seves cries, defensant conjuntament un mateix territori.

Durant la temporada de reproducció els mascles sense parella cerquen el seu propi territori on establir-se.



                                     

4. Dieta

La seva dieta està formada gairebé exclusivament de tèrmits, dels quals pot arribar a consumir-ne 200.000 en una sola nit. Per aquesta raó sel considera un assassí en massa dinsectes, un fet poc habitual. A més dels tèrmits, també formen part de la seva alimentació altres insectes, larves, i ous, així com, ocasionalment, mamífers i ocells petits. A diferència daltres hienes, amb les que està emparentat, no salimenta de carronya ni caça grans preses.

                                     

5. Reproducció

La temporada de reproducció varia en funció de la seva ubicació, tot i que generalment té lloc la primavera o la tardor. Durant aquest període, els mascles sense parella cerquen una parella amb la qual aparellar-se. Els individus dominants, si sels presenta locasió, també saparellen amb les femelles de veïns menys dominants. Aquest fet sovint dóna lloc a conflictes entre dos mascles, quan un envaeix el territori de laltre. El període de gestació té una durada dentre 90 i 110 dies, després dels quals, les femelles donen a llum entre 1 i 5 cadells generalment 2 o 3 durant la temporada de pluges, època de lany en la qual els tèrmits estan actius. Els cadells passen entre 6 i 8 setmanes sense sortir del cau amb la mare. Als 3 mesos, comencen a cercar aliment sota supervisió dun dels pares, i als 4 mesos esdevenen generalment independents. Tot i això, sovint fan servir el mateix cau de la mare fins la següent temporada de reproducció. Els pròteles joves assoleixen generalment la maduresa sexual després dels dos anys.

                                     

6. Interacció amb humans

Lagricultura pot representar un impacte negatiu sobre les poblacions de pròteles, a causa del pesticides que fan servir els grangers. Les trobades amb gossos representen també una amenaça.

Tot i que sovint els grangers consideren que no són animals perillosos i que poden ser útils, en algunes zones sels caça per la seva pell.

                                     

7. Subespècies

  • Proteles cristatus septentrionalis a lest i nord-est dÀfrica
  • Proteles cristatus al sud dÀfrica

Aquestes dues subespècies no estan acceptades per tots els científics, alguns dels quals consideren que són una única espècie.

                                     

8. Bibliografia

  • anglès Kay E. Holekamp und Joseph M. Kolowski: Family Hyaenidae Hyenas. In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier Hrsg.: Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, ISBN 978-84-96553-49-1, S. 234–261.
  • anglès Ronald M. Nowak: Walkers Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999 ISBN 0-8018-5789-9
  • anglès C. E. Koehler und P. R. K. Richardson: Proteles cristatus. In: Mammalian Species 363 1990, S. 1–6. PDF