Топ-100
Back

ⓘ Categoria:Antics tàxons parafilètics




                                               

Anàpsids

Els anàpsids són un grup damniotes que es caracteritzen per no tenir obertures cranials a prop de lòrbita ocular. Els únics membres no extints daquest grup són les tortugues. Els anàpsids han estat classificats tradicionalment com a subclasse de la classe Reptilia, però com que aquest grup és parafilètic, a vegades sels posa en una classe separada, Anapsida.

                                               

Articulats

Els articulats són un grup taxonòmic clàssic de rang superior que agrupa els embrancaments Annelida i Arthropoda. Va ser proposat per Cuvier i va ser acceptat sense problemes durant gairebé 200 anys. Les anàlisis cladístiques modernes han arribat, no obstant això, a conclusions contradictòries. Alguns, com Nielsen et. al, han corroborat lexistència del clade Articulata; de manera esquemàtica: Però cada vegada més estudis, tant morfològics Eernise et al, com moleculars Giribet & Ribera i de dades combinades Zrzavý et al estan arribant la conclusió que anèl lids i artròpodes no estan directa ...

                                               

Aspidoquiròtides

Els aspidoquiròtides són un antic ordre dequinoderms holoturoideus. Lespardenya de mar pertany a aquest ordre. La seva validesa taxonòmica es dubotosa. Es diferencien daltres cogombres de mar per la presència de tentacles aplanats sovint amb forma de fulla, però sense tenir els altres grans apèndixs que es troben en lordre relacionat Elasipodida. No tenen músculs introvertits o retràctils. Lanell calcari no té projeccions posteriors. La paret del cos és en general tova i flexible. La majoria de les espècies viuen en aigües superficials, encara que hi ha una família exclusiva de les aigües ...

                                               

Celenterats

Els celenterats o celenteris són un antic embrancament danimals que incloia els cnidaris i els ctenòfors. Hi ha unanimitat en el fet que aquests dos grups representen embrancaments separats i es dubta si estan directament relacionats. El terme celenterat no es considera actualment vàlid taxonòmicament, tot i que es continua utilitzant de manera informal per a referir-se a aquests dos grups danimals.

                                               

Gorgònies

Les gorgònies, també conegudes com a ventalls de mar, són antozous octocoral lis que formen colònies arborescents toves i sèssils presents en tots els oceans del món, especialment en els tròpics i subtròpics. Abans, les gorgònies formaven un ordre Gorgonacea, però avui aquest nom es considera sinònim dAlcyonacea; de fet, les gorgònies estan repartides en tres dels sis subordres de lordre Alcyonacea, concretament Calcaxonia, Holaxonia i Scleraxonia.

                                               

Paludícoles

Els paludícoles són un grup parafilètic que inclou tots els triclàdides que habiten laigua dolça. A aquest grup pertany el gènere Dugesia, molt emprat en estudis de regeneració. El grup Paludicola fou proposat per primera vegada lany 1892 per Hallez, que en va descriure dues famílies, els Planarida i els Dendrocoelida. Dos anys més tard, el 1894, Hallez es referia a aquestes dues famílies com a Planaridae no Planariidae i Dendrocoelidae. Lany 1916 Von Graff va descriure cinc famílies de Paludicola: Curtisiidae, Planariidae, Procotylidae, Podoplanidae i Dicotylidae. Lespècie tipus de Curtis ...

                                               

Paquiderms

Els paquiderms són un ordre obsolet de mamífers descrit per Gottlieb Storr, Georges Cuvier i altres, que antany fou reconegut per molts sistemàtics. Com que és polifilètic, lordre ja no susa en lactualitat, però és important en la història de la sistemàtica. Els Pachydermata de Cuvier incloïen tres famílies de mamífers que anomenava Proboscidiana, Pachydermata Ordinaria i Solipedes, tots ells herbívors. Actualment estan dividits en els proboscidis, representats entre les espècies vivents per tan sols tres espècies delefants; els perissodàctils, que inclouen cavalls, tapirs i rinoceronts; e ...

                                               

Peixos ossis

Els peixos ossis o osteïctis són una classe de vertebrats, que inclou tots els peixos dotats desquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis que tenen un esquelet cartilaginós. La gran majoria dels peixos actuals pertanyen als osteïctis, que és un grup extremadament divers i abundant que consta de 45 ordres i més de 435 famílies i 28.000 espècies. És la classe més gran de vertebrats actuals. El grup dels osteïctis es divideix en els peixos de les aletes amb radis Actinopterygii i els peixos amb aletes lobulades Sarcopterygii; aquest ...

                                               

Pelicosaures

Els pelicosaures, també anomenats teromorfs són un ordre extint damniotes sinàpsids, parents llunyans dels mamífers. Tradicionalment han estat considerats rèptils, però donat que són més propers als mamífers que amb la resta de rèptils, avui sels exclou dels sauròpsids. Es tracta duna agrupació parafilètica, és a dir, que no inclou tots els membres de la mateixa branca evolutiva clade i no tenen cap novetat evolutiva apomorfia en comú que permeti agrupar-los. En realitat, són una col lecció de gèneres de sinàpsids basals "primitius" sense caràcters derivats en comú. El terme pelicosaures e ...

                                               

Prosimis

Els prosimis són un grup de mamífers que inclou tots els primats tret dels micos i simis. Entre daltres, inclouen els lèmurs, els ai-ais, els gàlags i els tarsers. Sels considera més primitius que els micos i els simis. Els prosimis són els únics primats nadius de Madagascar i també viuen a Àfrica i Àsia. Tret dels tarsers, tots els prosimis vivents pertanyen al subordre dels estrepsirinis. Com que els tarsers, així com alguns prosimis extints, comparteixen un avantpassat comú més recent amb els micos i els simis que amb la resta de prosimis, els prosimis formen un grup parafilètic i no un ...

                                               

Protozous

Els protozous són organismes unicel lulars eucariotes heteròtrofs. Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes i altres són de vida lliure formant part del fitoplàncton. Alguns dells poden parasitar en lésser humà, constituint les protozoosis, com lamebosi, la giardiosi, la criptosporidiosi o la toxoplasmosi. Els aliments i laigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris. Pertanyen al Regne dels protoctists. Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof shavien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actua ...

Arcont (superordre)
                                               

Arcont (superordre)

Els arconts són un grup de mamífers considerat un superordre en algunes classificacions. Archonta consta dels següents ordres: Scandentia tupaias Chiroptera ratapinyades Primates Dermoptera colugos Plesiadapiformes extint Lanàlisi genètica ha suggerit que els ratpenats no estan tan estretament relacionats amb els altres grups com prèviament es creia. Sha proposat, com a revisió, la categoria Euarchonta, que exclou els ratpenats. Viccionari

Ceriantipataris
                                               

Ceriantipataris

Els ceriantipataris és una antiga subclasse de cnidaris antozous que reunia els ceriantaris i els antipataris, pel fet de tenir septes imparells. Tenen una corona de tentacles no pinnats i en nombre múltiple de sis. Els moderns estudis de filogènia molecular mostren que ambdós grups no estan directamente relacionats, com es por veure en el cladograma següent:

Diadematacis
                                               

Diadematacis

Els diadematacis són un antic superordre dequinoderms equinoïdeus, avui en desús donat que sha comprovat que és parafilètic. Al contrari que la majoria deriçons de mar, generalment tenen les espines buides. Els tubercles sobre la seva testa estan perforats i la majoria despècies tenen brànquies.

Gnatostomats (equinoderms)
                                               

Gnatostomats (equinoderms)

Els gnatostomats són un antic superordre dequinoderms equinoïdeus, avui en desús car sha comprovat que es un grup parafilètic, on sincloïen els familiars dòlars de sorra, ara classificats al superordre Neognathostomata. Els Gnathostomata són de forma irregular, però al contrari que altres eriçons de mar irregulars, tenen una llanterna alimentadora. Estan adaptats a fer forats en fons marins tous.

Maxil·lòpode
                                               

Maxil·lòpode

Els maxil lòpodes és una classe de crustacis, caracteritzada per la reducció de labdomen i dels seus apèndixs. La major part de les seves espècies corresponen a les subclasses dels tecostracis i els copèpodes. Aquest tàxon és parafilètic amb els Hexapoda i Xenocarida i els seus membres han estat repartits entre Vericrustacea i Oligostraca. La seva agrupació va ser per motius morfològics, però les proves moleculars lhan rebutjat.

Tèutides
                                               

Tèutides

Els tèutides són un antic ordre de cefalòpodes coleoïdues del superordre Decapodiformes, avui considerat parafilètic. Incloïa dos subordres, avui considerats ordres independents, Myopsida i Oegopsida. Els seus tentacles fortament musculats estan dotats de ventoses, i poden camuflar-se en el mitjà amb gran facilitat per a evitar ser menjats pels seus depredadors.