Топ-100
Back

ⓘ Estany Fosser



Estany Fosser
                                     

ⓘ Estany Fosser

L Estany Fosser és un estany dorigen glacial que es troba a 2.227 m daltitud, la capçalera del riu Flamisell, la vall Fosca, en el terme municipal de la Torre de Cabdella.

                                     

1. Descripció

Lestany ocupa una aïllada cubeta glacial excavada al peu de la vessant oriental del Tossal Tancat, sobe roca granítica. Té una llargada de 657 metres, una amplada de 300 i una superfície d11.7 ha. El pic Fosser, que dóna nom a lestany, el presideix des del nord-oest, mentre que un contrafort que es desprèn del mateix pic el Cingle de Fosser, el tanca pel nord i per ponent. Al sud, sobre la sortida daigües, salça una presa de 115 metres de llargada i uns 9 metres dalçada màxima destinada a ampliar la capacitat primitiva de lestany. El torrent que sorigina a lestany recorre una petita vall suspesa i es precipita, sobtadament, pel nord-oest de la muralla del circ de Sallente, cap a lembassament de Sallente, 460 metres més avall.

                                     

2. Funció hidrològica

Pertany al grup destanys del complex hidroelèctric de Cabdella interconnectats subterràniament i per superfície entre ells i amb lEstany Gento com a regulador del sistema. La seva importància relativa dins el grup, per si mateix, hauria de ser molt baixa, ja que té una conca hidrogràfica molt petita i només durant els períodes de desglaç rep algunes aportacions hídriques dels seus voltants. El que li dóna rellevància és que sutilitza com a estació intermèdia demmagatzematge de les aigües procedents de la part occidental de la conca.

la cota 2.250 del Barranc de Francí, a 3 km en línia recta a loest de lestany, un assut recull les aigües procedents de la Coma de Mig i les deriva cap a una galeria subterrània de 3.6 km que passa per sota del Pic Salado, salimenta amb els cabals del sector de Cogomella Estany Salado i Estany Morera i, després de travessar el Tossal Tancat, les vessa a lEstany Fosser. Per altra banda, a llevant del mateix estany es troba la caseta de vàlvules que regulen el cabal de sortida de les aigües cap a una altra galeria subterrània d1.6 km. que, després de rebre les aportacions del cercle Tort-Morto, desguassa a lEstany Gento per la seva coneguda boca de sortida.

                                     

3. Com anar-hi

La ruta per visitar lestany surt de la plataforma superior del telefèric de lEstany Gento. Hi trobarem plafons informatius i un punt dinformació del Parc Nacional al refugi proper. Es pren el camí ben arranjat i senyalitzat que surt en direcció nord. Als 200 metres trobarem un encreuament de camins, on entronquem amb una variant del sender de gran recorregut GR 11 el GR 11-20. Seguirem ara el GR que baixa a lesquerra a creuar el Torrent de Sallente i amb poc més de mitja hora sarriba al replà on hi ha la presa de lestany. El camí circula entre roques polides i herbassars amb abundància de flors alpines que cal admirar però no collir.

Lindret és poc acollidor. Les tarteres i grans blocs de granit cobreixen els marges oest i nord de lestany i priven de rodejar-lo amb facilitat. Només al marge de llevant, per on passa el camí la caseta de vàlvules, shi troben alguns claps de gespa entre les roques. Seguint aquest camí es gaudeix de les millors perspectives de lestany.

La desolació i sensació de manca de vida que inspira lestany és aparent. Sovint a primera hora del matí i cap al tard la superfície de lestany es veu crivellada per multitud de cercles concèntrics, com si plogués. Són produïts per les truites que pugen de les profunditats la superfície a patrullar i alimentar-se dels insectes que han caigut i suren sobre les aigües de lestany sen diu "mosquejar" en largot dels pescadors. Quan emboquen una presa es produeixen els cercles. Lespectacle no acostuma a durar molta estona però és memorable.



                                     

4. Bibliografia

  • Llopis, N. Sant Maurici Esc. 1:25.000. 1a ed. Granollers: Editorial Alpina, 1980. ISBN 84-7011-031-4.
  • Jolis, Agustí; Simó, Maria Antònia. Pallars - Aran. 4a ed. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1971 Guies.
  • Vigo, Josep. Lalta muntanya catalana: flora i vegetació. Granollers: Montblanc-Martin, 1976 botànica. ISBN 84-85135-02-4.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →