Топ-100
Back

ⓘ London Overground



London Overground
                                     

ⓘ London Overground

London Overground és un servei ferroviari de rodalia a Londres, Watford i Three Rivers, al Regne Unit. London Overground és una marca de Transport for London per als serveis de quatre línies de ferrocarril: Watford DC Line, North London Line, West London Line i Gospel Oak to Barking Line.

El nom sutilitza des del 2007, quan TfL es va fer càrrec del ferrocarril de la franquícia Silverlink. A partir de lany 2010 tindrà una cinquena línia, la East London Line, antiga línia del Metro de Londres London Underground, en anglès i actualment fora de servei per les obres dacondicionament que shi fan per traspassar-la la xarxa de London Overground i obres per connectar-la amb la North London Line.

London Overground forma part de la xarxa de National Rail, circula com una franquícia de ferrocarril operada per lempresa London Overground Rail Operations Ltd LOROL, però lautoritat contractant és Transport for London TfL. Les línies de LO continuen sent propietat de Network Rail a excepció del tram Dalston-New Cross de East London Railway que seguirà sent propietat de TfL.

LO es descriu com un sistema de rodalia, sobretot perquè comparteix vies amb serveis de mercaderies, tot i que hi ha la intenció dintroduir freqüències similars a les del metro.

                                     

1. Història

Els serveis ferroviaris de rodalia a Londres, com la resta de la Gran Bretanya, sexecuten mitjançant un sistema de franquícies de ferrocarril i estan manejats per empreses operadores de trens, gestionat per National Rail.

El 2003 es va iniciar un projecte pilot per crear una marca sota la qual operarien múltiples companyies a Londres. Utilitzant la marca Overground Network, Transport for London va desplegar informació, senyalització a les estacions i als mapes en rutes seleccionades al South London. Aquest va ser el primer cop que TfL feia visible la influència sobre els serveis de National Rail a Londres. Finalment la marca pilot Overground Network es va retirar.

El gener de 2004 el Department for Transport va anunciar una revisió de la indústria del ferrocarril al Regne Unit. Com a part daquesta revisió, Transport for London va presentar propostes per establir "London Regional Rail Authority", una autoritat ferroviària regional a Londres, que donaria a TfL poders de regulació sobre els serveis de ferrocarril a dins i a fora del Gran Londres.

Un resultat daquesta consulta va ser la transferència de part de la franquícia Silverlink a TfL. Aquest és lúnic acord fins la data davui dun acord per a lestabliment duna autoritat ferroviària.

La franquícia Silverlink tenia inicialment dues àrees doperació: Silverlink County ; i Silverlink Metro serveis majoritàriament a làrea urbana de Londres. Quan la franquícia fou dividida el 2007, els serveis "County" van ser transferits la franquícia London Midland, i els serveis "Metro" es van deixar sota el control de TfL.

                                     

1.1. Història Anuncis inicials

El 20 de febrer de 2006 Department for Transport va anunciar que TfL es faria càrrec de la gestió dels serveis prestats per Silverlink Metro.

Es va convidar a possibles contractistes a operar sota el nom provisional de North London Railway. El 5 de setembre de 2006 es va anunciar la marca London Overground, i es va confirmar que la línia East London shi inclouria.

                                     

1.2. Història Llançament

L11 de novembre de 2007 TfL es va fer càrrec de la franquícia per al funcionament de loperació dels trens de North London Railway, rutes de lantiga Silverlink Metro.

La cerimònia de llançament oficial va ser el 12 de novembre de 2007 a Hampstead Heath pel llavors alcalde de Londres Ken Livingstone.

El llançament va anar acompanyat per una campanya de màrqueting titulada "Londons new train set" en català, Londres de la nova composició, amb cartells i fullets amb la imatge dun model de tren dels nous trens dOverground.

En el llançament, TfL es va comprometre a reformar el servei mitjançant la millora de freqüències, la dotació de personal a totes les estacions, millora de les instal lacions de les estacions, la introducció de nou material rodant i permetre la utilització de la targeta Oyster.

Totes les estacions van ser profundament netejades, i la marca Silverlink fou retirada. La senyalització va ser gradualment substituïda per London Overground.



                                     

1.3. Història Operador

London Overground és operada per una empresa privada, London Overground Rail Operations Ltd LOROL. Seguint un model similar al que sutilitza a Docklands Light Railway, licitant a una empresa privada. A diferència de les franquícies de National Rail, TfL posa el preu de les tarifes, procura material rodant i decideix els nivells de servei.

Lempresa la que es va licitar el servei van ser MTR Laing empresa propietat de MTR Corporation i Laing Rail, Govia, National Express Group antiga operadora de Silverlink, i NedRailways. El desembre de 2006, es va reduir a Govia i MTR Laing, que van ser seleccionats al presentar la millora oferta, i el 19 de juny del 2007 es va anunciar que MTR Laing era lempresa definitivament seleccionada.

El contracte va ser signat el 2 de juliol del 2007. El contracte és per set anys, amb la possibilitat duna pròrroga de dos anys. En preparació per al llançament de London Overground, MTR Laing va canviar de nom per esdevenir London Overground Rail Operations Ltd LOROL.

El desembre del 2007, Henderson Group, lempresa matriu de John Laing plc va anunciar la venda de la divisió de Laing Rail, que té la meitat de LOROL, Chiltern Railways i una participació en la Wrexham & Shropshire. Labril de 2008, Laing Rail va ser comprada per un operador alemany Deutsche Bahn, que ara té una participació del 50% de LOROL.

                                     

2.1. Sistema actual Introducció

La xarxa inicial, va ser una continuació de Silverlink Metro tant en serveis com en horaris. Com el nom de London Overground indica, la gran majoria de la xarxa és en superfície, principalment composta de línies de ferrocarril que connecten àrees dels afores del Central London, amb una part considerable de la xarxa en la Zona 2. La xarxa també utilitza lestació dEuston al centre de Londres, la terminal sud de Watford DC Line.

                                     

2.2. Sistema actual Rutes

London Overground està composta per les següents línies:

  • Watford DC Line: Watford Junction a Euston.
  • West London Line: Clapham Junction a Willesden Junction.
  • North London Line: Richmond a Stratford la secció de Stratford a North Woolwich va deixar de donar servei el 9 de desembre de 2006.
  • Gospel Oak to Barking Line: Com el seu nom indica, parteix de lestació de Gospel Oak fins a Barking.

La xarxa actual enllaça amb algunes línies del metro de Londres i també amb les línies de tren lleuger Docklands Light Railway. Des del traspàs la London Overground, les línies també apareixen al mapa del metro de Londres emès per Transport for London, i també hi ha disponible un mapa que només hi apareixen les línies de London Overground.

Les rutes cobreixen bastantes àrees del nord del Gran Londres, i TfL té bastantes raons per controlar directament les línies:

  • La North London i la Gospel Oak to Barking Line han estat considerades com línies oblidades i que no han arribat al seu potencial possible.
  • Hi ha diverses concentracions al nord-est, incloent serveis a lestació de Stratford, per donar suport als Jocs Olímpics destiu de 2012;
  • Les línies passen per àrees de menys afluència, i es veu com una contribució la regeneració daquestes àrees;


                                     

2.3. Sistema actual Freqüències del servei

El servei generalment comença entre les 5 des de Watford Junction del matí i les 6:30 des de Barking, entre les 8 i les 9 els diumenges, i acaben a mitjanit.

Les freqüències per a cada línia són les següents:

  • West London Line: principalment hi ha dos trens per hora, amb trens extra en hora punta, però un trens per hora els diumenges al matí: de dilluns a dissabtes en hores vall surten a 5 i 35 minuts cada hora, i de Willesden Junction 8 i 38; hi ha pocs trens més en hores punta de dilluns a divendres; el diumenge surten de Clapham Junction als 30 minuts de cada hora entre les 8 del matí i les 3 de la tarda i al minut 18 i 48 després, des de Willesden Junction parteixen al minut 6 de cada hora entre les 9 i les 2.30 de la tarda i 21 i 51 després.
  • North London Line: hi ha quatre trens per hora de dilluns a dissabte tres per hora després de les 8 del matí, i dos per hora els diumenges: de dilluns a dissabte en hores baixes està programat les sortides de Richmond a 11, 27, 41 i 57 minuts de cada hora 15, 35 i 55 a partir de les 8 del matí i de Stratford a les 7, 22, 37 i 52 12, 32 i 52 després de les 8; hi ha pocs trens més en hores punta; els diumenges parteixen a 8 i 38 minuts i els 19 i 49 de Richmond i Stratford respectivament.
  • Watford DC Line: des del 18 de maig de 2008 el servei sha ampliat generalment de dos trens per hora a tres de dilluns a dissabte: els trens estan programats a Euston als minuts 17, 37 i 57 cada hora 17 i 47 diumenge; i surten de Watford Junction als minuts 1, 21 i 41 amb algunes variacions 21 i 51 diumenges.
  • Gospel Oak to Barking Line: principalment hi ha dos trens per hora; però tres trens per hora en alguns moments del dia: els diumenges surten de Gospel Oak dos trens a 20 i 50 minuts de cada hora, dilluns a dissabte a les 25 i 55 ; diumenge parteixen de Barking a 5 i 35 minuts, dilluns a dissabte 8 i 38.
                                     

3. Material rodant

En totes les rutes exceptuant East London Line, van començar utilitzant British Rail Class 313 BRC 313 o Class 313, 508 i 150 heretats de Silverlink. Això no obstant, TfL sha compromès a introduir nou material rodant al servei, incloent la East London Line, que durarà de tres a cinc anys. Des de 2009 circularan a les línies electrificades trens British Rail Class 378 construïts per Bombardier Transportation. La East London Line tindrà inicialment 20 trens de 4 cotxes i la North London Line 24 trens de 3 cotxes. El 2011 la North London tindrà un cotxe més i la East London obtindrà tres trens més.

                                     

3.1. Material rodant Colors

Tots els trens del London Overground mantenen els colors de Silverlink: lila i verd llima amb portes grogues. Els logotips de Silverlink shan tret i shan posat els de London Overground. No està previst que es faci cap més canvi fins que arribin les noves unitats.

La decoració que ha elegit TfL per als nous trens és similar la del metro de Londres, cotxes en blau i blanc amb portes taronges i frontals grocs.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →