Топ-100
Back

★ Art de Catalunya



                                               

En presència del Senyor

En presència del Senyor és una obra pictòrica del segle xix, realitzada pel pintor català Francesc Masriera i conservada al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada el 1891, és un oli sobre tela, amb unes dimensions de 191.5 x 93 cm. La pintura va ser catalogada dins el tema "gènere i societat". Aquesta obra va ser seleccionada per al projecte Partage Plus. Digitising and Enabling Art Nouveau del portal Europeana. Segons paraules de Esteve Batlle, conservador, lany 1932, del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, En presència del Senyor és una obra ben representativa de lescol ...

                                               

Primavera (Francesc Miralles)

Primavera és una obra pictòrica del segle xix, realitzada pel pintor valencià Francesc Miralles i conservada al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada el 1896, és un oli sobre fusta, amb unes dimensions de 37.5 x 46 cm. La pintura, catalogada dins el tema "gènere i societat", va ser adquirida pel museu el 1896, la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. Aquesta obra va ser seleccionada per al projecte Partage Plus. Digitising and Enabling Art Nouveau del portal Europeana.

                                               

Cretina de Boí

Cretina de Boí és un dibuix del segle xix, realitzat pel pintor i dibuixant català Isidre Nonell i conservat al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada entre el 1896 i el 1897, és un dibuix fet amb tinta i llapis de color sobre paper, amb unes dimensions de 30.5 x 22 cm. El dibuix va ser catalogat dins el tema "gènere i societat". Aquesta obra va ser seleccionada per al projecte Partage Plus. Digitising and Enabling Art Nouveau del portal Europeana. El dibuix La cretina de Boí representa una dona amb cretinisme i el seu infant i pertany a una sèrie dobres que Nonell va realitzar el ...

                                               

Processó de col·legiales

Processó de col legiales és una obra pictòrica del segle xix, realitzada pel pintor català Joaquim Vayreda i conservada al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada el 1890, és un oli sobre tela, amb unes dimensions de 66.5 x 120.5 cm. La pintura està catalogada dins el tema "gènere i societat". La pintura representa una desfilada de col legiales, vestides de primera comunió. Es tracta duna pintura de figures esbossades i colorit suau, pròxima la pinzellada impressionista. És una mostra del format horitzontal, un dels formats preferits per lautor. El 1983, lobra es va mostrar a lexpo ...

                                               

La terrassa (Vayreda)

La terrassa és una obra pictòrica del segle xix, realitzada pel pintor català Joaquim Vayreda i conservada al Museu Nacional dArt de Catalunya. Lobra, datada el 1891, és un oli sobre tela, amb unes dimensions de 62.5 x 115.5 cm. La pintura, catalogada dins el tema "gènere i societat", va ser donada al museu per la vídua i els fills de lartista, l11 doctubre de 1921. El 1983, lobra es va mostrar a lexposició Pintores Españoles de la Luz, organitzada pel Banco de Bilbao, a Madrid.

Art de Catalunya
                                     

★ Art de Catalunya

Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral lela la de la resta de lart deuropa, després de diverses maneres amb les moltes tendències que shan anat produint en el context de la història de lart occidental. LArt sempre ha estat un dels principals mitjans dexpressió de lésser humà, per mitjà de la qual per expressar les seves idees i sentiments, i com es relaciona amb el món. La seva funció pot variar des de la més pràctica per la majoria de ornamental, pot tenir un contingut religiós o, simplement estètic, que pot ser duradors o efímers.

Al llarg de la història, Catalunya ha sofert diverses cultures i civilitzacions, que han contribuït la seva concepció de lart han deixat el seu llegat. Cada època històrica ha tingut unes característiques concretes i específiques, comú a altres regions i cultures, o úniques i diferenciades, que han evolucionat amb el pas del temps. Aquí vénen els estils artístics, pot tenir un origen geogràfic o de temps, o fins i tot a reduir-lo a treballar des dun artista en concret, sempre es produeixen formes artístiques clarament la definició.

Lart català és el resultat de les diverses amalgama social i cultural aportada pels diferents pobles que han habitat el seu territori: els primers pobladors prehistòrics el passat els diversos pobles sorotaptes celtes i ibers van arribar durant ledat dels metalls, aquests convisqueren més tard, amb els primers pobladors de les civilitzacions mediterrànies, els grecs, després van arribar els romans, que es va convertir Catalunya en una província de limperi, després de la seva caiguda, Catalunya formava part del regne visigot, i va patir després de la invasió islàmica. Ledat mitjana serà el començament de la cultura catalana com una determinada entitat, amb llenguatge propi, heretat del llatí, i la formació del primer estat català. Serà una època desplendor per lart, la catalana, i el romànic i el gòtic serà períodes de molt fructífera per al desenvolupament artístic del Principat. Per edats moderna, amb els seus enllaços a Espanya i la successió de diverses crisis econòmiques i culturals, lart entra en decadència i el Renaixement i el barroc es van estils no especialment remarcable en la història de lart anglès. Finalment, des del segle xix, amb la revitalització econòmica i cultural, torna a florir lart, i el modernisme és un dels períodes de màxim esplendor de lart català. No obstant això, el segle xx representa lactualització dels diferents estils produïts pels artistes, que connecten amb lactualitat internacional, oferint fins i tot figures de primer ordre a escala mundial, com ara Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies.

                                     

1. La prehistòria. (Prehistory)

Les primeres manifestacions artístiques es produeixen a Catalunya al voltant de 30000 ac, el moment de la publicació de lanomenat humans Cromanyó. Els primers habitants del territori eren petits grups de caçadors-recol lectors, que vivia generalment en coves i aixoplucs de la terra. Aquests pobladors desenvolupat lanomenat art rupestre, pintures fetes sobre les roques i a les parets de les coves, que són el primer mitjà dexpressió que susa per lésser humà abans de la invenció de lescriptura. Aquestes pintures són, generalment vinculats a ritus religiosos i representa lexpressió dun llenguatge simbòlic del pensament dels primers éssers humans.

                                     

1.1. La prehistòria. LArt paleolític. (Paleolithic Art)

En 1964 es va descobrir la cova de la Presa, la Moleta de Cartagena Sant Carles de la Ràpita. Era la imatge dun brau rampant, executat per una línia siluetejat, de color negre, que satribuí el període del paleolític superior. En pocs anys, aquesta mostra va ser espoliada i encara avui continua constituint lúnica resta de la mostra daquest art que ha aparegut en el nostre territori.

                                     

1.2. La prehistòria. LArt llevantí. (Art levantine)

Durant lepipaleolític 10000-6500 anys abans del present, els grups de caçadors-recol lectors expressaren el seu món de les creences, amb un art exclusivament la pintura, lart llevantí, del qual Catalunya ha excel lents exemples, especialment a les comarques de Lleida i Tarragona, i una presència que més discret, la província de Barcelona. A Catalunya, és un honor ser el primer a descobrir una estació de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida, 1908– en què apareix la figura humana és pintat, com ho va ser en la prehistòria de loest.

Aquestes manifestacions apareixen sempre en cavitats a laire lliure, són figuratius, meticulós en els detalls, imatges de tv i blanc i negre. Utilitzat com un instrument de pintura de la ploma de morir, lassoliment de lanomenat "cop de ploma llevantí". Els seus elements iconogràfics essencial lanimal i la figura humana, reben un tractament diferencial: els primers són els més mimètica de la realitat, amb detalls, molt expressiva, per exemple, en les peülles i cornamentes, la figura humana reflecteix un concepte estètic únic: individus cos allargat i el pit de forma triangular amb cintures estretes, arribant a crear imatges pensat per a una sola línia, equipat amb una dinàmica característica que reflecteix lacció i el moviment. Les composicions pictòriques darquers i els animals són extraordinàriament suggerent per a lapropament els grups humans, aquí pren com a exemples paradigmàtics del món prehistòric.

Les estacions de Catalunya més coneguts són: previst aixopluc de Cogul, la cova dels Vilasos Os de Balaguer, la cova dels Punts de lAlbi, Lleida, i de Cabra Feixet El Perelló, cova de la Muntanya, Ramat, Tivissa, mas Llort i mas den Ramon Montblanc, cova lEscoda, Racó de Perdigó i la cova de Jack la Planta, la cova de la Caparrella Rasquera i el nucli de la serra de la Pietat dUlldecona, Tarragona.

Els valors tan inusuals i úniques de lart llevantí decidit la UNESCO, la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat lany 1998, i amb això, totes les manifestacions artístiques prehistòriques que es troben al seu territori, tant de lart paleolític, com esquemàtica, sota el nom convencional administrativa dart rupestre de larc mediterrani de la península Ibèrica.



                                     

1.3. La prehistòria. LArt esquemàtic. (Art schematic)

Un altre gran estil de lart prehistòric és lanomenat art esquemàtic, les expressions dels grups productors neolític 6500-1000 anys abans del present, el primer que va començar a dominar lagricultura, i a viure en pobles. És un art que es basa en labstracció, monocrom, i presenta tres grans grups de motius: les figures geomètriques, les màcules i, finalment, els que mostren distants referències la representació antropomorfs i zoomorfs. La tècnica es basa en el gestual, el manteniment duna factura duna actualitat sorprenent i, malgrat tot això, sense una extraordinària enigmàtic. Els llocs més significatius estar situat a Lleida: Cogul, vall de la Coma i la cova dels Punts Albi, Aixoplucs del francès i del barranc de Vila-seca, Os de Balaguer, i a Tarragona: cova del Pi Tivissa, però des de la Gran i el Portell de les Lletres, Montblanc, i lestació de tren a prop de la cova Pintada Alfara de Carles.

Durant el període neolític, es va començar a produir les primeres manifestacions de larquitectura, dedicada la ritus funeraris o religiosos, normalment relacionats amb lanomenada cultura de la megalítics. Entre els principals monuments són: el menhir, com els Palaus dAgullana, Alt Empordà i Boscos de Sant Climent Sescebes, el dolmen, com ara la Creu den Cobertella Roses i mas Bousarenys Santa Cristina daro, o les galeries estan cobertes, com el cementiri dels Moros Torrent, Baix Empordà, i de la cova den Daina Romanyà de la Selva. Més tard, al voltant de lany 1000 ac, la base de la primera necròpolis, en què el difunt va ser incinerat i les situa en urnes ceràmiques, shan trobat alguns daquests cementiris de Can Missert Terrassa, Can Bec de Baix Agullana i la de Vallfogona de Balaguer.

No obstant això, en lanomenada edat de bronze 1500 ac-1000 ac, sinicia la fabricació de diversos objectes i utensilis de treballar de la manera tradicional, especialment la ceràmica i lorfebreria, i destaca la producció dels anomenats vasos campaniformes. En el bronze passa edat del ferro, que coincideix amb larribada a terres catalanes de pobles dels celtes de leuropa central, des del qual ens han arribat diversos objectes que shan trobat en recintes funeraris, que va enterrar amb els finats.

                                     

2.1. Edat. Art ibèric. (Art iberian)

Vegeu també: Ibers i Període iber a Catalunya

Malgrat la lassentament dels pobles de la península ibèrica en el territori de catalunya, cap al segle VII ac, a Catalunya no hi ha moltes mostres dart ibèrica rellevància, excepte alguns objectes dús quotidià o alguna petita peça decorada rudimentàriament, com un petit bronze que representen una parella de bous, de Castellet de Banyoles a Tivissa, un got de ceràmica grisa amb un petit paisatge, des del turó den Boscà Badalona, o restes escultura dun monument funerari de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, en el segle iii a.c., amb la figura dun rei iber, assegut en un tron.

Els poblats ibèrics van ser els primers assentaments estables la nostra comarca, amb pobles dibuixa amb una planimetria i planificació, envoltada per una muralla de defensa, situada normalment a llocs alts. Són notables, i les restes trobades al puig de Castellet Lloret de Mar puig de Sant Andreu dUllastret, el castell de la Fosca, Palamós i mas Castellar de Pontós.

                                     

2.2. Edat. LArt, Grec. (Art, Greek)

Vegeu també: Antiga Grècia

Els grecs van ser la primera gran civilització de la mediterrània per establir-se a Catalunya: el segle vi ac van fundar la ciutat dEmpúries Empòrion, una de les ciutats més grans construït en terres de la península Ibèrica, que va esdevenir un important centre de comerç i de la porta dentrada de la cultura grega. Lanomenat neàpolis grega dEmpúries sarticulava al voltant del port, amb una planimetria urbana molt desenvolupada, on hi havia grans edificis públics, principalment en el temple, dedicat al déu de la medicina, Asclepi.

A Empúries, es desenvolupa especialment la ceràmica grega, i entre els vasos àtics pintats amb escenes de diversos tipus, amb un estil naturalista dalta qualitat: cal esmentar, per exemple, una tassa trobar la neàpolis dEmpúries, ja que data aproximadament del segle vi ac, amb una representació de la dea grec Clar Atenea. LArt grec també es pot sentir en els pobles indígenes ibers, gràcies a les relacions comercials entre els grecs i els pobles indígenes de Catalunya: un bon exemple són el tresor trobat al poblat ibèric de Castellet de Banyoles a Tivissa, on hi ha un pàteres dargent daurat amb representacions mitològiques.

DEmpúries són també els primers exemples descultura es troben en territori català, com la famosa estàtua del déu Asclepi, trobada al santuari sud de la neàpolis, el 1909, obra de gran naturalisme i magnífica execució, o el bust de la dea Afrodita, en el segle iv ac, dèpoca hel lenística, que acusa una influència significativa praxiteliana.



                                     

2.3. Edat. Art Romànic. (Romanesque Art)

Vegeu també: Antiga Roma i Període romà a Catalunya

En el segle iii ac, a través de la Segona Guerra púnica entre Roma i Cartago, arribat el romans la península Ibèrica, a partir dun procés colonitzador que culminarà amb la incorporació dHispània a limperi Romà. Lany 218 ac, el general Escipió va fundar Tarraco Tarragona, que serà la primera ciutat romana dimportància a Catalunya. La primera obra dart romà és un relleu en una torre de la muralla de Tarragona, representant de la dea Minerva amb llança i escut, de més de dos metres dalçada.

Els romans eren grans experts en arquitectura i enginyeria civil, i ha col laborat en el nostre país, carreteres, ponts, aqüeductes, i de les ciutats amb una distribució racional i amb serveis bàsics, com ara el clavegueram, a més de temples, termes, circs, teatres, etc. En un lent procés de colonització, es va fundar a Catalunya diverses ciutats, colònies, amb una població de lsobretot de legionaris romans graduats: Bætulo Badalona, Iluro de Mataró, Iesso de Guissona, Aeso Isona, etc. No obstant això, la ciutat dEmpúries es converteix romana amb la creació dun nou establiment al costat de la neàpolis grega. Sinicia, així, un procés dassimilació de la llengua i la cultura de lèpoca romana, en què la catalana nés un dels hereus, com el llatí vulgar deixar la llengua catalana en ledat mitjana.

Com a principals mostres del primer art romànic a Catalunya hi ha, en el camp de larquitectura, el temple i el fòrum dEmpúries i les termes de Baetulo, mentre que en lescultura hi ha diverses conclusions a les ciutats de Tarragona i Baetulo destàtues de figures, masculí o femení, probablement obres per monuments funeraris de famílies benestants. Aquests primers treballs mostren característiques comunes a lart hel lènic aquí, ens centrem en el període de la Mediterrània, amb especial influència dels models de Narbo Martius Narbona.

En el segle i ac es va fundar Barcino de Barcelona, un petit recinte emmurallat de la ciutat dissenyada com lentrada daire monumental, destacant la zona del fòrum, amb el temple dAugust. La creació de limperi i la pacificació de la península aconseguit agost de generar un llarg període de prosperitat que promou lart i obres públiques. Dos exemples són larc de Berà i laqüeducte de les Ferreres a Tarraco. A Vic, es troben en 1882, es manté perfectament conservat en un temple, on destaca la façana, amb sis columnes dordre corinti coronada per un frontó.

En el primer segle de la nostra era la ciutat de Tàrraco, que va tenir lloc la capital de la nova província de la Tarraconensis, té un moment de gran desenvolupament, amb la remodelació del fòrum i la construcció de la basílica judicial i teatre. Aquestes construccions destaquen tant per la seva arquitectura monumental com lacurada decoració escultòrica, amb nombroses estàtues de marbre que representen els membres de la família imperial. La remodelació de Tarraco culmina la segona meitat del segle xx I amb la creació del fòrum provincial, amb un gran temple dedicat al culte de lemperador i un circ curses de cavalls.

Lescultura dèpoca imperial guanya en realisme, sobretot en el retrat, amb un gran domini de la fisiognomia per part dels artistes daquesta època, hi ha nombrosos exemples es troben en les muralles de Barcino. Des del segle ii són els sarcòfags decorats, com ara la dHipòlit trobat en el mar enfront de la costa de Tarragona, possiblement dorigen grec, que representen escenes del mite dHipòlit i Fedra. També destaca en la decoració de les cases i viles, el mosaic, que té un gran desenvolupament en aquesta època, com els trobats a les ruïnes dEmpúries, amb una escena amb Agamèmnon i Ifigènia, que de la vil la romana de Bell-lloc ddel segle iv, amb una cursa de quadrigues, que de la vil la dels Munts dAltafulla, amb una representació de les muses, o la vil la dels Ametllers de Tossa de Mar segles IV-V.

                                     

2.4. Edat. LArt Cristià. (Christian Art)

Amb lestabliment del cristianisme com a religió oficial, en el segle iv, la producció artística es desenvolupa al voltant de la temàtica religiosa, en el que ha estat definit com lart cristià. Aquest art es basa en les formes i tipus de romà, però amb un contingut nou, basat en la iconografia cristiana. En larquitectura és lesglésia, lhereu de la basílica romana, de la incorporació de noves formes, com la planta en forma de creu llatina, el símbol de Jesús, i tipologies, com ara el baptisteri. Per tant, hi ha tota la cristiana i de lalta edat mitjana de Santa Maria de Terrassa segles V-VII, lesglésia de Sant Feliu de Girona, Santa de Jerusalem, a Tarragona i la Santa Creu a Barcelona.

Una altra obra significatius de lart cristià és el mausoleu de Centcelles, a Constantí, al segle iv, la construcció denterrament amb una gran sala coberta amb una cúpula i decorada amb un mosaic policromat amb escenes de la Bíblia, així com la caça i les quatre estacions. En lart cristià venir rellevància dels sarcòfags, normalment de marbre amb decoració de temàtica cristiana, sovint importats dtallers romans, o el nord dàfrica. Bons exemples són lesglésia de Sant Feliu de Girona i de lanomenat sarcòfag de la orants, van trobar la necròpolis paleocristiana de Tarragona.

                                     

3.1. Edat mitjana. Pre-romànic. (Pre-romanesque)

Vegeu també: Art preromànic

El primer estil produït en el camp de lart medieval és lanomenat pre-romànica o primer romànic, segons la classificació de Josep Puig i Cadafalch, situat entre la caiguda de roma, els romans i la conquesta carolíngia. A Catalunya, com la resta de la península ibèrica, el pre-romànic és marcat per lart visigòtic, així com per les influències mossàrabs i carolíngia. Destaca del conjunt de Terrassa, Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel, dinfluència visigots, les esglésies de Sant Julià de Boada, Sant Quirze de Pedret, dinfluència mossàrab en lús de larc de ferradura, i la de Sant Pere de les puel les de Barcelona, dinfluència carolíngia.

Lescultura es desenvolupa principalment en el camp de larquitectura, generalment de pedra calcària, amb la supervivència de les formes clàssiques de lart cristià, que poc a poc es van evolucionant cap a un estil més original i local. Vostè pot comprovar en la decoració escultòrica de les esglésies de Sant Miquel de Terrassa, Sant Julià de Boada, Sant Benet de Bages, etc.

La pintura pre-romànic és generalment mural i, com lescultura, és una decoració de larquitectura. Durant aquest temps, coexisteixen dues línies estilístiques diferenciades: la primera, lhereu de les formes clàssiques, especialment de lart cristià, i en contacte amb altres corrents forans, com ara la carolíngia, representat pels conjunts de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa, el segon representa la artesans locals, lluny de les formes clàssiques i sense contacte amb altres estils, que es reflecteix en la decoració de Sant Pere de Terrassa, Sant Quirze de Pedret i Campdevànol.

                                     

3.2. Edat mitjana. Romànic. (Romanesque)

Vegeu també: Art romànic

LArt romànic és el primer plenament català, desenvolupat sobretot la zona dels pirineus, des de lentorn de lany 1000 fins el segle xiii. Està vinculada la creació de les comarques catalanes, que poc a poc van anar guanyant independència respecte de limperi carolingi, mentre que al mateix temps va guanyant terreny en els regnes islàmics, assumint la creació del primer estat català, que culmina amb la corona daragó. També es desenvoluparan les llengües romàniques, entre les quals figura el català.

El romànic és un moviment europeu, desenvolupat des de lestat espanyol, Itàlia o Anglaterra fins a tot el centre deuropa i Escandinàvia. Tipològicament, és el successor de les formes de la ciutat romana, tot i arribar a noves influències, com ara la romana i les nenes. És un art de caràcter religiós, principalment en les esglésies de larquitectura i de temàtica cristiana en les arts plàstiques. A Catalunya, les principals influències van des de la Llombardia i de les escoles de provençals i tolosana, mentre que la creació de noves categories en lús de la pedra i la coberta de grans superfícies amb una volta que ens permeten parlar dun romànic autènticament català. Larquitectura del romànic destaca per la utilització de voltes de canó i arcs de mig punt.

En el primer romànic, dinfluència llombard, són les esglésies de Sant Vicenç de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera i Sant Jaume de Frontanyà, així com els monestirs de Ripoll, Breda, Sant Miquel de Cuixà i de la catedral de Vic, obra promoguda per labat Oliba. La tècnica llombard destaca per lús de la pedra desbastada de petites proporcions, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcs cecs per decoració, i arcs torals i formadors per enfortir les voltes i parets. La influència llombarda arriba fins al segle xii en llocs com Taüll, o la Vall de Boí. També hi ha exemples allunyat de la influència llombarda, com Sant Pere de Rodes o la de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell.

En un segon romànic, lanomenat romànic internacional, que es genera a partir de la fi del segle xi, trobem canvis generats per les reformes religioses, com ara la cluniacenca i la del císter. Es caracteritza per lús de la pedra més precisa, planimetries més complicat, amb un cert apuntament de la volta de canó, i un ús més gran descultures per decorar els espais arquitectònics. Punt de Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besalú, Santa Eugènia de Berga, Sant Nicolau de Girona, Sant Pau del Camp, Barcelona, la catedral de la Seu dUrgell, i els monestirs de Poblet i Santes Creus.

En escultura, és clar que la influència dels tallers tolosà i rossellonès, tot i que shan importància tallers població autòctona com de Ripoll, Vic, Solsona i Sant Cugat del Vallès. Les obres més importants, ens trobem amb les webs de Vic, Ripoll i Sant Pere de Rodes, i els claustres de Ripoll, Lluçà, Girona, Sant Miquel de Cuixà i de Sant Pere de Galligants. En lescultura, aquesta última destaca la imatge de la Mare de Déu del Claustre de la catedral de Solsona, que destaca per la seva gran virtuosisme i la precisió de detalls. Són també notables obres com la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al monestir de Montserrat, o la Majestat Batlló, de BARCELONA, de la imatge de Jesús crucificat en fusta policromada.

Comença a desenvolupar la pintura, especialment en una paret, com en les decoracions realitzades a Santa Maria de Mur i Sant Quirze de Pedret, dinfluència italià, possible obra dun màster a lestranger. Més tard ens trobem amb la magnífics exemples de Taüll i la Vall de Boí, en particular, el famós Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, actualment al MNAC, el treball dun mestre dun possible origen italià. A banda daquests centres, que es desenvolupa en nuclis episcopal, com ara Barcelona, Girona i Vic, un quadre relacionat amb la miniatura i la il luminació de manuscrits, com en els conjunts de Sant Pere de la Seu dUrgell i de Santa Eulàlia dEstaon.

En el segle xiii, destil romànic va evolucionar de maneres que apunten a un nou estil gòtic. És un art que més urbana, amb lexpansió de larquitectura civil, tot i que els grans projectes són encara religiós: la capella de Santa Llúcia i el palau Episcopal de Barcelona, la catedral de Tarragona, les esglésies de Sant Martí i de Sant Llorenç i la catedral vella de Lleida, a lesglésia de Sant Cugat del Vallès i el de Vallbona de les Monges. Lescultura cobra força amb lanomenada escola de Lleida, dinfluència tolosana, en els quals trobem obres com les cobertes de lAnunciació i dels Fillols de la seu vella de Lleida, la dAgramunt, Santa Maria del Castell de Cubells, Guimerà, Verdú, Gandesa i Santa Coloma de Queralt. La pintura es desenvolupen a lentorn de lanomenat estil 1200, origen centreeuropea, que té una rellevància especial la influència romana i les nenes, incloent la pintura mural a lposat sobre la taula, especialment en el frontal daltar, incloent-hi el conjunt de Sant Esteve dAndorra la Vella.

Cal assenyalar, també, del romànic de lalta qualitat de les arts aplicades, amb esplèndides obres en tapissos, brodats, reliquiaris, del metall, de la forja, etc. Un bon exemple són el tapís de la Creació, de la catedral de Girona, o lestendard de Sant Ot MNAC, del segle xii.



                                     

3.3. Edat mitjana. Gòtic. (Gothic)

Vegeu també: Art gòtic

Es va desenvolupar entre els segles xiii i xvi, és un període de desenvolupament econòmic, dexpansió geogràfica conquesta del Regne de València i les Illes Balears, i lexpansió cap al Mediterrani - i la consolidació de la Corona daragó. És un període de gran esplendor per a lart català. Una altra vegada vam rebre la influències foranes, especialment a França i Itàlia, així com les arts mudèjar, però aquí es transforma i sadapta al seu estil propi. En un món que més internacional, són freqüents els intercanvis amb lestil, els artistes viatgen dun país a un altre, la incorporació de tècniques i estils que estan repartits per tot arreu.

Arquitectura pateix una profunda transformació, amb les formes, més lleuger i més dinàmic, amb la millor anàlisi estructural que permet fer edificis més estilitzada, amb obertures més i, per tant, millora de la il luminació. Són nous tipus com larc apuntat i la volta de creueria, i lús de contraforts i arcbotants per donar suport a lestructura de ledifici, permetent a linterior més espaioses i decorades amb vitralls i rosasses. La pintura deixa de ser un mur per anar a lesglésia, situada en els altars de les esglésies.

Hem de construir grans catedrals, com ara Barcelona, Tarragona, Girona, Manresa, Solsona, Tortosa, etc., grans esglésies com la de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi a Barcelona, Santa Maria de Vilafranca del Penedès, Sant Joan de Perpinyà, el monestir de Santa Maria de Pedralbes, etc. També desenvolupa de forma considerable en larquitectura civil, sobretot, als palaus i edificis públics, com el palau Reial Major, el palau de la Generalitat, lhospital de la Santa Creu, les Drassanes, la llotja i la casa de la Ciutat de Barcelona.

Lescultura continua emmarcat per les obres arquitectòniques, i juntament amb les formes del gòtic sassoleix un estil més realista i detallat que en lescultura romànica, a més a més els portals, lescultura es desenvolupa en tombes, retaules, cors i altars. Nhi ha una clara influència francesa, especialment en els primers anys del gòtic, així com la italiana i flamenca, tot i que van desenvolupar una sèrie descoles locals, que serà aconseguir el seu propi estil.

Els primers exemples destacats són els retaules dAnglesola i Sant Joan de les Abadesses, i la tomba de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, la dElisenda lEsglésia del monestir de Pedralbes i Joan daragó la catedral de Tarragona. La primera noms coneguts són els de lartista norman Aloi de Montbrai, autor de les tombes de Pere el Cerimoniós, i Teresa dEntença a Poblet, Jaume Cascalls, que també ha treballat en el panteó Reial del Poble, així com el de la catedral de Girona, Sant Carlemany i el retaule de Cornellà de Conflent, i de Jordi de Déu, també present la Vila, lautor dels retaules de lesglésia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, i treballar la catedral i la casa de la Ciutat de Barcelona.

En el gòtic internacional, destaca la figura de Pere Ça Anglada, autor del cor de la catedral de Barcelona, Pere Oller, autor de la tomba de Ferran I el monestir de Poblet i el retaule de la catedral de Vic, Pere Joan, una figura destacada, lautor de la façana de Sant Jordi del palau de la Generalitat i el retaule de la catedral de Tarragona, i Guillem Sagrera, que va treballar a Mallorca, Girona, la Seu dUrgell, Perpinyà i de Nàpols.

La pintura gòtica també guanya en lexpressió i el realisme, i adquireix per primera vegada, els nivells de veritable importància. Podem percebre diversos períodes:

  • Gòtic lineal, també anomenat francogòtic, és un moment de transició entre el romànic i el gòtic, amb influència francesa. Les obres més importants són les pintures murals del saló del Tinell i el palau Aguilar de Barcelona, amb una temàtica centrada en la conquesta de Mallorca, el caràcter èpic. Continuar pintura mural dherència romanç, i comença la producció de retaules, a causa de laugment constant de la devoció als sants Sant Jaume de Frontanyà, Santa Perpètua de Mogoda.
  • Gòtic italianitzant: estil plenament gòtic, shi acusa la influència italiana. El seu principal representant és Ferrer Bassa, autor de les pintures murals de la capella de Sant Miquel, al claustre del monestir de Pedralbes, així com Ramon Destorrents retaule de la almudaina, de Palma i la Serra germans Pere i Jaume, que són figures petites, primes, dulls ple amb alguna influència oriental.
  • Gòtic internacional: podem percebre algunes fórmules comú a tot Europa, evolucionant des dun estil expressionista i dinàmica cap a unes formes més àgil i elegant. Destaquen Lluís Borrassà, autor de lesglésia de Santa Clara, Vic i Sant Pere de Terrassa, Joan Mates, autor de lesglésia de Sant Sebastià de la Pia Almoina i de Sant Ambròs i Sant Martí de la catedral de Barcelona, Ramon de Mur, autor del retaule de Guimerà, i Bernat Martorell, autor de lesglésia del Salvador de la catedral de Barcelona i de Sant Pere de Púbol, així com la seva famosa de Sant Jordi 1430-1435.
  • Gòtic flamenquitzant: es posa de manifest la influència del flamenc, amb un estil que més naturalista, i entre ells Lluís Dalmau, Mare de Déu de lAdministració, el 1443, MNAC, Pere Garcia de Benavarri i el retaule de San Juan del mercado de Lleida, de 1470 i Jaume Huguet el retaule de sant abdó terrades. i Senén de Santa Maria de Terrassa, 1460, així com artista cordovès Bartolomé Bermejo la Misericòrdia de lardiaca Lluís Desplà, 1490, catedral de Barcelona.
                                     

4.1. Edat moderna. Renaixement. (Renaissance)

Catalunya sofert profundes transformacions, començant per la seva vinculació a Espanya amb la unió de Castella i Aragó, feta pels reis Catòlics. Artísticament, encara que en general és parlar de la decadència, aquest és un període molt productiu, fins i tot si no hi ha una creació realment autòctona, ja que tant les formes com els estils artístics, i sovint els mateixos artistes, que vénen de fora. De totes maneres, les innovacions del Renaixement italià i arribar més tard, cap al final del segle xvi, pervivint mentrestant les formes del gòtic.

Larquitectura del segle xvi és encara plenament gòtic, tal com es pot veure a lesglésia Prioral de Sant Pere de Reus 1512-1569, el de Sant Agustí Vell i barcelona Sants Just i Pastor de Barcelona, el de Sant Genís de Vilassar de Dalt, 1511-1518, Sant Julià dArgentona 1514-1521 i Sant Martí dArenys de Munt 1531-1540.

Les innovacions de lestil renaixentista va penetrant a poc a poc, resultant en edificis híbrids entre el gòtic i el Renaixement, com el convent dels Àngels i Peu de la Creu, la casa de lArdiaca i la casa Gralla, a Barcelona, o les esglésies de Santa Eulàlia dEsparreguera i Sant Martí de Teià. Malgrat aquestes solucions eclèctic, les innovacions de lestil renaixentista es van cobrar importància, com podem veure en la nova façana del palau de la Generalitat 1596-1619, Pere Blai, o la capella del Santíssim la catedral de Tarragona 1582-1590, Jaume Amigó. Blai i Amic, tant de tarragona, que formen lanomenada escola del Camp, que ha suposat un important esforç de renovació de larquitectura catalana, inspirada en lestil clàssic ditàlia, una obra conjunta seva va ser lesglésia de Sant Andreu de la Selva del Camp 1582-1640.

Lescultura i la pintura també es mostra aquesta barreja tipològica en les obres realitzades en aquest període, fent una síntesi de la construcció del gòtic, amb les noves influències de litalià, el flamenc i el francès. La majoria dartistes que treballen a Catalunya són estrangers, com ara el brabantí Aine Brown, autor del retaule de Sant Cugat del Vallès 1504-1507, el portuguès Pedro Nunyes el retaule de Sant Eloi dels argenters de la basílica de la Mercè a Barcelona, 1526-1529, o Joan de Borgonya, dEstrasburg, que va fer les pintures del retaule de lantiga col legiata de Sant Feliu de Girona 1518. Com el seu nom natiu en la pintura destaca Peter Matt, autor del retaule de Santa Magdalena de la catedral de Girona 1526.

En escultura també hi ha hagut professors estrangers, com el burgos Bartolomé Ordóñez, que va treballar a el cor de la catedral de Barcelona 1515-1520, Martín Díez de Liatzasolo, autor del Sant Sepulcre de lesglésia de lesperit Sant de Terrassa 1539-1544, el valencià Damià Forment, va fer el retaule en alabastre del monestir de Poblet 1527-1529. Com el seu nom català destaca Agustí Pujol, autor de lesglésia del Roser de la catedral de Barcelona i de Sant Vicenç de Sarrià, i el retaule de la Immaculada concepció de Verdú.

                                     

4.2. Edat moderna. Barroc. (Baroque)

Com en el Renaixement, lart català dels segles xvii i xviii, no cobren especial rellevància, seguint les innovacions procedents de lexterior. Després depisodis com la Guerra dels Segadors i la conseqüent crisi econòmica i social, larribada dels Borbons suposa la pèrdua dels furs catalans, iniciar un període de crisi cultural que es reflecteix a través de la descàrrega de les comissions art. Com va passar amb les innovacions del renaixement, el barroc a Catalunya va penetrant progressivament, amb la pervivència de les tipologies anteriors, i una nova barreja destil en lexecució de les obres.

La incorporació de les formes del barroc més èxit en lornamentació que en el llenguatge arquitectònic propi, com es pot veure en la generalització de lús de columnes salomòniques. Bons exemples són la façana de la catedral de Girona, 1680-1740, la casa de Convalescència de lhospital de la Santa Creu 1629-1680, la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona 1673, lesglésia de Betlem de Barcelona 1681-1732 i lesglésia de la Santa Cova de Manresa 1759-1763.

Larribada dels Borbons generats en larquitectura duna sèrie dobres denginyeria militar, com el castell de Montjuïc i Sant Ferran de Figueres, la ciutadella de Barcelona i la Universitat de Cervera, o fins i tot esglésies, com la de Sant Miquel del Port de la Barceloneta de 1753, i el seu nova de Lleida 1760. Un nou esperit de renovació es pot veure a lesglésia de Sant Agustí Nou 1728 i Sant Felip Neri 1721-1752 de Barcelona, la basílica de la Mercè 1765-1775, Josep Mas i Dordal, i el santuari de la Mare de Déu de la Gleva a les Masies de Voltregà 1763-1767. Arquitectura civil té els seus màxims exponents del palau de la Virreina 1772-1778 i el palau Moja 1774-1789, Josep Mas i Dordal.

Lescultura semmarca en el treball sindical i en les escoles o dinasties familiars, com els Tramulles, Grau, Costa, Turó de la Rovira, Sunyer i Bonifaç. El tipus més comú és encara el retaule, incloent-hi el Rosari a Sant Pere Màrtir de Manresa 1642, Joan Grau, el Rosari a Sant Jaume de Perpinyà, el 1643, de Llàtzer Tramulles, Santes Creus 1647, Josep Tramulles, i la dArenys de Mar 1706-1711, Pau Costa. Altres obres importants són el retaule-baldaquí de Santa Maria del Mar 1772-1783, Salvador Gurri, el cor de la seu nova de Lleida 1775-1779 i la llitera de lAssumpta de la catedral de Girona 1773, Lluís Bonifaç i Massó.

La pintura barroca té en el segle xvii poca rellevància, per ser substituït en lesglésia per a lalleujament lescultura policromada. Es pot destacar lobra de fra Juan Ricci, Montserrat 1627-1640, el nom de Pere Petit retaule de Sant Feliu de Codines, 1636 i el treball de lhome des del rosselló Jacint Rigau la cort de Lluís XIV. En el segle xviii, en canvi, cobra més importància, especialment en làmbit civil i dencàrrec privat. La figura cabdal de la primera meitat del segle xx va ser Antoni Viladomat, que és lautor del conjunt pictòric de la capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró 1722. Després de ldestaquen noms com Francesc Tramulles Sant marc escrivint lEvangeli, 1763, Pere Pau Montaña i Plaça Al legoria de Carles III i Francesc Pla el Vigatà de la sala del Tron del palau Episcopal de Barcelona, 1784.

                                     

5. El segle xix. (The nineteenth century)

El segle xx va ser una època de prosperitat econòmica, gràcies la Revolució Industrial, que a Catalunya havia ràpida implementació, i va ser un líder a lestat espanyol, per la industrialització de leconomia. El progrés econòmic i social va portar a una revitalització de la cultura i que ha culminat en el moviment de la Renaixença, que va aportar una nova reivindicació de la cultura catalana en el camp de la literària, artística, filològica –de la reforma de la llengua catalana de Pompeu Fabra, etc.

La col lecció es conserva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona és el fons de referència en relació la producció de la pintura i lescultura, del neoclassicisme, romanticisme i realisme catalans.

                                     

5.1. El segle xix. El neoclassicisme. (Neo-classicism)

Neo-classicisme va suposar un retorn a lart clàssic grecoromà, impulsat per la troballa de les restes de Pompeia i Herculà i el teòric lhistoriador de lart Johann Joachim Winckelmann. A Catalunya, limpuls de lescola de Belles Arts de Barcelona, el Mercat va ser crucial per la consolidació dart de catalunya, així com lalienació del seu aspecte intern i artesà. Larquitectura neoclàssica no va ser molt productiva, i en va ser el nom dAntoni Cellers, arquitecte, acadèmic i un dels grans teòrics del classicisme, era lautor de lesglésia dels escolapis de Sabadell 1831-1832, així com lactualment falta de les Carmelites Calçats de Barcelona el 1832. També va destacar lobra de Josep Mas i Vila, autor de la nova façana de lajuntament de Barcelona 1830. Cal esmentar també la presència de larquitecte italià Antonio Ginesi, autor de cementiri de lAntic poble de Barcelona 1818, un estil, una mica eclèctica, combinant la nova llengua clàssica amb elements que darrera del barroc.

La pintura té un primer temps dinfluència francès a causa de la presència de lartista provençal Joseph Flaugier, que es va convertir en director de la Corretja entre 1809-1813, Flaugier va ser lautor dun retrat de Josep I Bonaparte, entre altres obres. Després trobem noms com els de Vicent Rodés, retrat de lartista de gran qualitat tècnica, també director de la Llotja de la 1840-1858, i Salvador Mayol, autor de temes populars aire goyesc, aïllat dun neo-classicisme rigorosa.

En lescultura destaca el nom de Damià Campeny, que va viure a Roma entre 1796-1815, autor dobres de renom internacional com Lucrècia morir 1804, va influir en lobra dAntonio Canova, amb un gran detall en lanatomia de la figura i els plecs de les vestimentes. Antoni Solà, com Campeny, lligada la Caixa i també resident a Roma fins la seva mort 1803-1861, fet obres basades en la mitologia clàssica, com a Telèmac 1806, Meleagre 1818 i Venus i Cupido 1820. Ramon Amadeu es va dedicar a limaginari i la pessebrística.

                                     

5.2. El segle xix. El romanticisme. (Romanticism)

Moviment de gran llibertat creativa, lart en el món de la fantasia i la imaginació, de la interpretació subjectiva que lartista fa de la realitat que lenvolta. La romàntica senfronten als conceptes de lart acadèmic, afirmant que la figura de lartista com a geni creatiu. Diu lart en ledat mitjana, de la qual els romàntics són grans fans, i que esdevindrà una de les seves fonts dinspiració.

Larquitectura és infós amb aquest nou esperit romàntic i, seguint les directrius de teòrics com John Ruskin i Viollet-le-Duc, semmarca dins de lanomenat historicisme, el corrent que propugna la revitalització destils arquitectònics passat, sobretot medieval, creant corrents anomenen amb el prefix "neo": un estil neogòtic, neoromànic, neobarroc, etc. Un dels seus primers grans figures va ser Elies Rogent, director de la Universitat de Barcelona 1863-1868, que va ser el primer director de la recentment creada Escola denginyeria de la biennal darquitectura de Barcelona. Josep Oriol Mestres va ser lautor del Gran Teatre del Liceu de 1848, amb Miquel Garriga i Roca i de la nova façana de la catedral de Barcelona 1882-1888. Joan Martorell va ser lautor de diverses esglésies inspirat en el gòtic, com els Jesuïtes 1883-1889 i les Saleses 1882-1885, a Barcelona, i del Seminari Pontifici de Comillas 1883-1889. En urbanisme, va ser la creació de la plaça Reial, 1848-1860, Francesc Daniel Molina.

La pintura romàntica té la seva primera capital de la figura de Lluís Rigalt, fill dun paisatge arquitecte neoclàssic, autor dels dos quadres, com ara lús de dibuixos, gravats, litografies, etc., destaca el treball de la Muntanya de Montserrat. Va prendre una gran quantitat darrel a Catalunya, el moviment alemany Natzarens, que va defensar i va imitar lart abstracte abans de Rafael, que, per a ells, va ser lideal del purisme lart. El teòric del moviment, va ser Pau Milà i Fontanals, i com a artistes inclosos Claudi Lorenzale lautor de lOrigen de lescut de la diputació de Barcelona, 1843-1844 i Pelegrí Clavé El bon samarità, 1839.

En escultura, són les formes de neo-lligada a lacademicisme, però amb la renovació tema, i lèmfasi en lexpressivitat. Destaca lobra de Josep Bover, autor de les estàtues de Joan Fiveller i Jaume I, la façana de la casa de la Ciutat de Barcelona, així com el Monument a Jaume Balmes de la catedral de Vic el 1848, i lnatzaret Manuel Vilar, establert a Mèxic, lautor de Jasó 1836 i Tlahuicole 1851, una mena dHèrcules mexicà.

                                     

5.3. El segle xix. Realisme. (Realism)

Cap la meitat de segle, i per la influència francesa, simposa el realisme, un moviment que retorna a lestricta observació de la realitat i expressions naturalista del món que ens envolta. Lartista com a líder en aquest moviment és Ramon Martí i Alsina, autor de retrats, els paisatges i pintures històriques grans defensors de Girona. Joaquim Vayreda va ser com un paisatge arquitecte, fundador de lanomenada escola dOlot Ramat enmig del prat, 1881. Benet Mercadé va ser un retratista i lautor de temes historicoreligiosos lEsglésia de Cervara, 1864. Francesc Sans i Cabot conreat la pintura històrica general Prim la guerra dàfrica, 1865, i va ser director del Museo del Prado. Modest Urgell és lautor de paisatges dambient malenconiós, especialment les platges, i cementiris solitari. Finalment, un gran nom és del pintor Marià Fortuny, va fer en el natzarenisme, autor de les pintures de la històrica batalla de Tetuan, 1863, i de temàtica oriental Lodalisca, 1861. En el món de la il lustració destaca apel les Mestres, que a través del fotogravat creat un únic món de les fades, flors i els follets.

En lescultura són els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, van crear un taller descultura monumental èxit, han de treballar en el monestir de Montserrat i el palau de Justícia de Barcelona, entre daltres. Andreu Aleu combina el realisme i el romanticisme, com en el Sant Jordi va matar el drac, la façana del palau de la Generalitat de 1857. Rossend Nobas, un deixeble de la Vallmitjana, va ser lautor del famós monument de Rafael Casanova de 1888. Joan Roig i Solé, es va fer famosa per la dama del paraigua de 1885, al zoo de Barcelona. Altres artistes destacats eren: Josep Reynés Roger de Llúria, 1885, Manel Fuxà Bonaventura Carles Aribau, 1884 i Rafael Atché Monument a Colom, 1888.

Larquitectura de la segona meitat del segle xx, té com a punt de partida de la planificació del centre, dIldefons Cerdà, que va propiciar una gran expansió de la ciutat de Barcelona, segons una planimetria racional, amb una línia ortogonal. Continuar lhistoricisme i posar de moda la diversificació destils, amb la influència cada vegada més important moviments artístics exòtics, evocant la estils tan diversos com lislàmic, persa, lhindú o loriental, generant una barreja anomenada eclecticisme. Es va començar a utilitzar el ferro en la construcció dedificis danyats durant, la majoria civils, com el mercat del Born 1873-1876, Josep Fontserè i Mestre.

Però, sense cap dubte, el gran projecte daquest període va ser lexposició Universal de Barcelona de 1888, en què han participat un ampli transformació duna gran zona de la ciutat de Barcelona, al parc de la Ciutadella. El projecte global sencarregà Josep Fontserè, encara que intervingueren els millors arquitectes del moment, en la major part dels edificis construïts per a lexposició o readaptats de lantiga ciutadella, es larc de Triomf entrada al recinte, obra de Josep Vilaseca, i el monument a Colom, que es va convertir en símbols de la ciutat de Barcelona.

                                     

5.4. El segle xix. El modernisme. (Modernism)

Vegeu també: Modernisme

Modernisme, a cavall entre el segle xix i el segle xx, va ser un moviment internacional amb noms diferents desenvolupat per tot el món occidental: lart nouveau a França, modern style en el Regne unit, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-hongria, Liberty a Itàlia, etc. A Catalunya, havia tingut prou de personalitat pròpia per parlar del modernisme català, per la gran quantitat i qualitat de les obres dutes a terme i el gran nombre dartistes de primer ordre que van treballar en aquest estil. Estilísticament, és un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre artistes, cadascun amb el seu segell personal, però amb el mateix esperit: el desig de modernitzar i europeïtzar Catalunya.

El modernisme era sobretot en larquitectura, amb una sèrie de noms que shan convertit en punts de referència dimportància món: Antoni Gaudí, el genial arquitecte amb una forta inspiració personal creat un estil, individualitzat inspirat en la natura, ecològic i naturalístic, amb noves solucions tipològiques com utilitzar destructures barcelona, paraboloides, així com arcs catenàrics basat en funicles, entre les seves obres destaquen la casa Vicens 1883-1888, El Capricho de Comillas 1883, el palau Güell, 1885-1889, la casa Bellesguard 1900-1909, la casa Calvet de 1900, el Parc Güell, 1900-1910, la casa Batlló, 1905-1907, la casa Milà 1906-1910, la cripta de la colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, 1908-1914, i el temple Expiatori de la Sagrada Família, 1883-1926.

Lluís Domènech i Montaner, format per una barreja de racionalisme constructiu i decoració fabulós amb influència de larquitectura hispanoislàmica: editorial Montaner i Simón actual de la Fundació Antoni Tàpies, 1881-1886, restaurant de lexposició Universal de 1888, conegut com el castell dels Tres Dragons, lactual Museu de Zoologia, lhospital de la Santa Creu i Sant Pau 1902-1913, la casa Lleó Morera, el 1905, el palau de la Música Catalana, 1905-1908, casa Fuster 1908-1910.

Josep Puig i Cadafalch adaptat modernisme a certes influències del gòtic nòrdic i flamenc, així com elements de larquitectura catalana tradicional, rural, amb una forta presència darts aplicades i estuc. És autor, entre daltres, la casa Amatller 1890-1900, la casa Macaya de 1901 i la casa Terrades o "Pics" 1903-1905.

Enric Sagnier i Villavecchia, seguit per un estil personal de línia classicista amb molt dèxit entre la classe mitjana catalana: el palau de Justícia de Barcelona 1887-1908, els costums de Barcelona 1896-1902, temple expiatori del Sagrat Cor 1902-1961, la Caixa de Pensions, Barcelona 1914-1917, Patronat Ribas 1920-1930.

Altres noms notables són: Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, però dotat duna forta personalitat i geni creatiu, lautor de la torre de la Creu en 1913 i la casa Negre de 1915, tant a Sant Joan Despí, lesglésia del Sagrat Cor de Vistabella La Secuita, 1918-1923 i de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri 1926-1929, i la font de la plaça despanya en 1929, i Lluís Muncunill, arquitecte municipal de Terrassa, lautor en aquesta localitat de la masia Freixa 1907-1910 i la fàbrica Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu central actual seu del Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya, 1907-1908.

La pintura modernista va ser presentat al públic en exposicions particular, a les galeries dart de barcelona, especialment la famosa sala Parés. Immediatament va destacar figures com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, tant amb estades a París, amb un estil caracteritzat per una temàtica naturalista dambient ombriu, amb una certa influència de limpressionisme francès. Més tard va rebre la influència del simbolisme, de moda aleshores, a Europa, dut a terme per Rusiñol i dartistes com Alexandre de Riquer, Adrià Gual i Joan Llimona, aquest darrer en algun lloc entre el simbolisme i realisme. Altres noms notables són Dionís Baixeras, Eliseu Meifrèn i Joaquim Vancells.

En lanomenada postmodernitat pot trobar noms com Joaquim Mir, Isidre Nonell, Hermenegild Anglada i Camarasa, Francesc Gimeno, així com ens trobem amb la presència dun jove Pablo Picasso que sendinsà en lambient modernista al voltant de lany 1900, un fet que serà un canvi en la seva carrera i la seva adscripció a lart davantguarda, com podem veure a lescenari fauvista 1900-1901 i el simbolisme de la"període blau" 1901-1904, per culminar finalment en el cubisme.

Lescultura és lhereva de la monumentalisme de la Vallmitjana, encara que després rep la influència del simbolisme francès, en particular, de lobra dAuguste Rodin. Incloure els noms dEusebi Arnau, de Joan Maragall, 1913, Josep Llimona Dol, 1903, Miquel Blay, Agustí Querol Moisès i la llei, i el palau de Justícia de Barcelona, i Enric Clarasó Eva, 1904, així com lexpressionisme turmentat per Carles Mani El degenerats, 1891-1907. Un interessant projecte escultòric grup va ser del Rosari Monumental de Montserrat 1896-1916, que arreplegà els millors escultors de lèpoca.

El modernisme va ser especialment en termes de disseny, generant un gran nombre dobres de gran qualitat, en àrees com ara cartells, impressió, joieria, ceràmica, mobles, forja, vitralls, el mosaic, etc.

Vegeu també: Escola luminista de Sitges
                                     

6. Segle XX

El segle xx va ser una època de profundes transformacions socials, polítics, econòmics, tecnològics i culturals. Catalunya va viure els esdeveniments de la història de la Guerra Civil espanyola i la repressió de la dictadura franquista. La transició i la reinstauració de la Generalitat i el nou estatut dautonomia es revitalitzar la cultura catalana en els darrers anys.

                                     

6.1. Segle XX El Noucentisme. (Noucentisme)

El segle xx va portar a un intent de renovació de la cultura catalana, portar-lo a les innovacions produïdes en lacabat destrenar el segle xix, en paral lel amb una ideologia política de laparició del nacionalisme català defensada per Enric Prat de la Riba. El principal teòric del moviment serà Eugeni dors, que des del diari La Veu de Catalunya, va escriure una sèrie darticles enaltint lobra de joves artistes catalans de principis de segle. En contrast amb els valors nòrdics, recolzat pel modernisme, el noucentisme va tornar a el món mediterrani, en la cultura clàssica grecollatina.

Larquitectura del segle viure sovint i barreja-la amb el modernisme, i com la majoria de les tendències històriques i classicistes, és difícil dalbirar-les la frontera. Destacades figures com Josep Goday edifici de Correus a Barcelona, 1926-1927, Nicolau Maria Rubió i Tudurí jardins de Montjuïc i el palau Reial de Pedralbes, a lesglésia de la Mare de Déu de Montserrat de Pedralbes, Josep Francesc Ràfols, Francesc Folguera, Cèsar Martinell celler del Pinell de Brai, el 1917 i Rafael Masó.

Una fita important va ser lexposició Internacional de Barcelona de 1929, que va portar la urbanització de les àrees de la muntanya de Montjuïc, amb un projecte general de Josep Puig i Cadafalch. Per a lexposició es construeixen edificis com el palau Nacional de Montjuïc, actual directora del MNAC i lestadi Olímpic, així com la font Màgica de Carles Buigas, el Teatre grec i el Poble espanyol, també destacar el pavelló dAlemanya, lobra de Ludwig Mies van der Rohe, lobra mestra del racionalisme.

La pintura té un primer punt de referència en la figura de lartista uruguaià Joaquín Torres-Garcia, autor dobres és sòbria i de classicisme, com la frescor de la tarda, al saló de Sant Jordi del palau de la Generalitat 1913-1917. Joaquim Sunyer, influenciat per la pintura de Cézanne i el seu sentit de lestructura, així com pel cubisme, va donar lloc a una visió de la pintura que es va unir la perfecció tradició i modernitat. Josep Maria Sert semmarcà en un estil personal, barroc, grandiloqüent, amb influència goyesca, fer grans murals que tindrà un gran èxit internacional. Xavier Nogués va ser el creador dun món, irònic, plasmat en un mural idealitzant la reflexió del populisme català. Josep Aragay treballa en caràcter realista, però amb un cert gust barroc. També desenvolupa els cartells, el gravat i la xilografia, amb figures com Francesc dAssís Galí, creador de lescola Superior de Bells Oficis.

Lescultura té la figura excepcional de Josep Clarà, autor dobres figuratives, sòlid i compacte, amb aire mediterrani. El rossellonès Aristides Maillol fa convincent figures femenines de la Mediterrània, 1902-1905. Manolo Hugué té un estil que combina el classicisme, el primitivisme Bacant, 1934. Artistes destacats són: Frederic Marès Homenatge a Barcelona, 1928, Enric Casanovas el Monument a Narcís Monturiol, 1918, Julio Antonio de Tarragona als herois de 1811, 1910-1919 i apel les Fenosa Guitarrista, 1923. Igualment destacable és el projecte col lectiu dut a terme la plaça de Catalunya a lexposició Internacional de 1929, va comptar amb la presència dels millors escultors de lèpoca.

També va tenir una especial rellevància en aquest moment és el disseny, generalment vinculada la construcció de lart déco, que sevidencia en obres produïdes en àrees com ara mobles, joies, tapís, ceràmica, vitralls, etc.

                                     

6.2. Segle XX Avantguarda. (Avant-garde)

Després dun període de prosperitat entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil, en què Catalunya va ser conscients dels moviments artístics europeus post-guerra fou una època de decadència de la cultura. Malgrat això, lart català connectà amb els diferents moviments anomenats davantguarda, que impliquen un canvi radical en la concepció de lart, tant en termes de la teoria i tècnica o material. Les successives "ismes" avantguarda pretenen transformar la societat amb lart, proposant un projecte compromès amb la renovació cultural dels pobles. Lart abstracte, representa la pèrdua de la imaginació, donant pas la segona meitat del segle xx en les tendències informalistes o immaterial.

Un primer i efímer intent de renovació del segle xx va ser lAgrupació Courbet, fundada a Barcelona lany 1918 i dissolt en 1919. Es destaquen com a mestre pintor realista francès Gustave Courbet, que pretenen aconseguir la seva actitud revolucionària. Impulsada per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, figuraren noms com Joan Miró, Josep de Togores, Josep Obiols i Olga Sacharoff.

Pel que fa a larquitectura, el 1929 neix a Barcelona, el grup GATCPAC, Grup dartistes i Tècnics Catalans per al Progrés de larquitectura Contemporània, i amb un desig de renovació i lalliberament de la classicisme del segle xx, així com la dintroduir a Espanya, els nous corrents internacionals derivats del racionalisme. Malauradament, la seva obra es va truncar amb lesclat de la Guerra Civil. Va ser Josep Lluís Sert, un deixeble de Le Corbusier, que va començar el racionalisme a Espanya, va ser lautor del pavelló de la República per a lexposició universal de París de 1937, són actualment reconstruïda a Barcelona, que exhibí el Guernica de Picasso, així com el Dispensari Central Antituberculós 1934-1938, amb Josep Torres i Clavé, i la fundació Miró, 1972.

Lescultura ve totalment a lavantguarda amb lobra de dos artistes de renom internacional: pablo Gargallo, iniciat en el segle xx, fetes per les escultures metàl liques, fort, lexpressionisme i un cert aire de esquemàtic i primitiu, Juli González, degut la planxa soldat, acostant-se a formes gairebé abstractes.

                                     

6.3. Segle XX El surrealisme. (Surrealism)

Va sorgir a França en la dècada de 1920 com una proposta reivindicadora de la fantasia i el subconscient en la creació artística, a Catalunya dóna dos grans noms: Salvador Dalí, el representant del surrealisme, figuratives, i Joan Miró, a part dun surrealisme més abstracte. Dalí combina una tècnica perfecta, amb la recreació dun món personal de lfantàstic i divertit, amb un fort introspecció psicològica, evolucionant després a un estil més realista dinfluència religiosa i cientificista. Miró va crear un món de màgia i de somnis, plena de petites figures, amb la qual busca un nou mètode per a descompondre i analitzar la realitat, mostrant una nova relació entre els objectes i lespai.

En escultura, a més de les obres dutes a terme pel mateix Dalí i Miró, va ser lactivitat del grup ADLAN Amics de lart Nou, fundat el crític dart Sebastià Gasch, lany 1932, que té com a objectiu renovar el llenguatge de les escultures, basat en els principis de dadaistes i surrealistes, amb influència de lescultor nord-americà Alexander Calder. Inclou entre les seves files Àngel Ferran, Eudald Serra i Ramon Marinello.

                                     

6.4. Segle XX Dau al Set

Després de la guerra i la consegüent crisi cultural derivada de lexili de molts dels artistes i de la repressió exercida per la dictadura franquista, a finals de la dècada de 1940 va començar a emergir a lescena de lart català amb exposicions en galeries privades i els moviments culturals, com ara el Cercle Maillol. Es presenta com una nova generació dartistes joves, incloent-hi el grup Dau al Set, creat el 1948, al voltant de la revista que porta el mateix nom i que va ser publicat fins el 1956, tot i que el grup pot ser considerat com dissolt des de lany 1951. Estava format per Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats, Joan Ponç i Arnau Puig, que són els primers a connectar amb els corrents europeus, fent un art que es desenvolupa a partir dun cert surrealisme màgic cap linformalisme més o menys abstracte, excepte en el cas de Joan Ponç, que va ser tota la vida fidel a lesperit de la inicial, i Joan Brossa, lobra del qual es va convertir en interdisciplinari per a cobrir la literatura en el sentit estricte, el teatre, el poema visual, el poema-objecte, el cartell, la instal lació i el poema corpori.

                                     

6.5. Segle XX Informalitat. (Informality)

Moviment de la postguerra, va provocar el rebuig de la via per a una millor llibertat conceptual i una nova connexió amb lespectador, segons el concepte d "obra oberta" formulat per Umberto Eco. Les obres són generalment abstractes, destacant el color i el substrat material de lobra. Destacats Antoni Tàpies, pintor de renom internacional i la primera gran renovador de lart espanyol de la postguerra, el principal representant de la "pintura matèrica", lautor dun treball dintrospecció i amb un cert grau despiritualitat, amb petites figures simbòliques. Modest Cuixart combinat material de la pintura, amb el gest, fer pintures en què una barreja loli amb llimadures de metall per donar brillantor la Omorka, 1958. Josep Guinovart fa pintures de gran format, amb una barreja de materials, de vegades, transformat per lincendi. Albert Ràfols-Casamada sadscriu el taquisme, amb imatges de grans superfícies llises, auster, gairebé sense color Homenatge a Schönberg, 1963. Joan Hernández Pijuan té un estil expressionista postcubista, amb forta càrrega social de la Pintura, de lany 1959.

Lescultura està tractant de recuperar lesperit de lavantguarda abans de la guerra, la recerca de les formes dexpressió innovadores i experimentar amb nous materials. Un aglutinant dels artistes daquesta generació, i centre de difusió de la nova estil serà la Sala doctubre, no sorgir noms com Domènec Fita, Manuel Cusachs, Salvador Aulèstia, Moisès Villèlia, etc. També es dedica a lescultura dartistes com Antoni Tàpies, Leandre Cristòfol i Josep Guinovart.

                                     

6.6. Segle XX Art Contemporani. (Contemporary Art)

La situació política a lEspanya de la transició fa que lescena de lart és diferent daltres països, aquí no té gaire impacte moviments com el pop-art o lhiperrealisme. Només a partir de la dècada de 1980 comença amb un cert grau de normalització, artistes emergents que sadscriuen en lart conceptual de moda en aquells moments, com Francesc Abad, Jordi Benito, que fan les accions i de les instal lacions de molt reflexiu.

Des dels anys 1980 surten les tendències postmodernes, la reinterpretació destils, sobre el que li dóna la llibertat de lartista per lús de qualsevol tècnica o estil, i per a transformar-la en una forma personal, un dels seus màxims exponents és Miquel Barceló, artista mallorquí arrelada a Barcelona. Joan-Pere Viladecans una pintura personal, especialment per al suport en pasta de paper i els colors agressius contagi de la papallona, 1984. Ferran Garcia Sevilla es porta a una pintura figurativa ple de signes, al costat de lart primitiu, amb gammes cromàtiques vives Cent 18, 1987.

En lescultura, la principal el nom daquests darrers anys és la de Josep Maria Subirachs: format en el segle xx, va evolucionar en un estil expressiu i esquemàtica per tal dacabar en labstracció, és lautor de la façana de la Passió de la Sagrada Família, el Monument a Ramon Llull Montserrat 1976 i el Monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya de Barcelona 1991. El valencià Andreu Alfaro part de linformalisme a evolucionar a un constructivisme geomètric inspirats per Antoine Pevsner Camins de llibertat, 1963. Xavier Corberó, formada a Londres, és autor dobres de les formes geomètriques i orgàniques prop de minimalisme Piano, 1965. Susana Solano, que evoluciona des duna escultura minimalista en un treball de gran i fort, de força, reflectint un sentiment de tancament que posa de manifest la fragilitat de lexistència, el Mar de Galilea, 1986.

Pel que fa a larquitectura, la dècada de 1950, després de la crisi de la postguerra, va sorgir un nou intent de revitalització amb el Grup R, que sintetitza la tradició mediterrània catalana amb el corrent internacional davantguarda. Entre els seus membres inclouen: Josep Antoni Coderch, amb una peça de caràcter mediterrani influir en larquitectura popular i en lobra de larquitecte finlandès Alvar Aalto edificis Trade, 1966-1969, Antoni de Moragas, autor de lhotel Park 1950-1954, i Oriol Bohigas, autor de ledifici dhabitatges carrer Pallars 1955-1960, amb Josep Martorell.

Entre els anys 1960 i 1970 es va fer conegut com lescola de Barcelona –segons la denominació proposada per Bohigas–, hereva del Grup R, que sadscriu el neorealisme italià que va triomfar a continuació, a nivell internacional, la combinació dun llenguatge racionalista, constructiu amb lús de materials tradicionals, posant especial èmfasi en la funcionalitat i el disseny. Incloure Frederic de Correa i Alfons Milà –que pertanyia a lequip–, els autors de ledifici Monitor 1969-1970, i Enric Tous i Josep Maria Fargas, autors de la Banca Catalana 1965-1968.

Durant la dècada de 1980, larquitectura sadscriu a les noves tendències postmodernes, que destaquen per lús gratuït de les llengües i històric, amb una tendència a leclecticisme. Són exemples daquesta tendència per Ricardo Bofill, autor del Teatre Nacional de Catalunya 1991-1996, i Oscar Tusquets.

Una altra de les profundes transformacions de Barcelona es va convertir en el motiu dels jocs Olímpics de 1992, que va portar la recuperació de la part de la muntanya de Montjuïc, que va ser construït lAnella Olímpica, amb edificis com el palau Sant Jordi dArata Isozaki, les piscines Bernat Picornell, la torre de Comunicacions per Santiago Calatrava, i la rehabilitació de lestadi Olímpic Lluís Companys. També va ser notable és la construcció de la vila Olímpica a barcelona, amb la construcció de dos grans gratacels, lhotel Arts i la torre Mapfre. Finalment, cal assenyalar limpuls donat la zona de Diagonal Mar pel Fòrum Universal de les Cultures 2004.

                                     

7. Enllaços externs. (External links)

  • Història de lart de Catalunya.
  • Vídeo Resum de la història de lart de Catalunya.
  • De lArt català la Xarxa Telemàtica educativa de Catalunya.
  • Catàleg de lAcadèmia de Sant Jordi.
                                     
  • L art preromànic a Catalunya o primer romànic són totes aquelles obres anteriors al romànic, i s acostuma a associar - lo amb més propietat al que es practicà
  • Nacional d Art de Catalunya també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar
  • de Sant Joan de les Abadesses. Art romànic de la Baixa Cerdanya Art romànic andorrà Pladevall, Antoni Gurri, Francesc. Rutes del Romànic. Catalunya Turisme
  • de les obres d art entre l Aragó i Catalunya va ser i és un conflicte generat entre les comunitats autònomes de l Aragó i Catalunya a conseqüència de
  • Pública de Centres i Espais d Arts Visuals de Catalunya XAV a vegades coneguda simplement com a Xarxa de Centres d Arts Visuals de Catalunya és una
  • Finestra de doble esqueixada Torrelló Ull de bou Lesena Arc cec Arc de mig punt Art preromànic Art preromànic a Catalunya Primer romànic Art romànic andorrà
  • judicial a Catalunya 3 capítols art 95 - 109 Títol IV: De les competències 2 capítols art 110 - 173 Títol V: De les relacions institucionals de la Generalitat
  • català com llengua pròpia de Catalunya L estatut de 2006 indica a més que: Article principal: Art de Catalunya Catalunya ha donat al món moltes figures
  • dels jaciments de Catalunya inclosos per la UNESCO en l art rupestre de l arc mediterrani de la península Ibèrica declarat Patrimoni de la Humanitat. Els
  • La crítica de l art és l efecte d avualuar una obra d art El crític d art realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint
  • Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana. Està formada per 27 volums, publicats
                                     
  • UNESCO acerca de las resoluciones adoptadas por el mismo en la XXII sesión. El conjunt al web de la Generalitat de Catalunya Rock Art of the Mediterranean
  • Reprodueix Una galeria d art o museu d art és un espai per a l exposició i promoció de l art especialment de les arts visuals, i principalment pintura
  • L Exposició de l Acadèmia de Belles Arts La Veu de Catalunya 04 - 08 - 1915. Repertori de catàlegs d exposicions col lectives d art a Catalunya fins a l any
  • L art natura land art en anglès, art de la terra és un moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge
  • Parlament de Catalunya és l òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya juntament
  • Arts Santa Mònica és un centre cultural gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Està situat al Convent de Santa Mònica. Al
  • Art contemporani és una expressió que s empra normalment per designar les obres d art creades a partir de 1960. Sense perdre el seu caràcter històric
  • Federació de l Art Fabril de Catalunya fou una federació sindical creada a Badalona entre el 15 i el 17 d agost de 1903 en un congrés convocat per la Societat
  • Catalunya del Nord també anomenada Catalunya Nord és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya
  • belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica. Art és sovint
                                     
  • de Barcelona Urbanisme de Barcelona Arquitectura de Barcelona Art públic de Barcelona Assalt al Banco Central Desallotjament de la Plaça de Catalunya
  • període de recuperació i relectura ençà dels anys 90. L art conceptual ha influït formes artístiques com el mail art Els conceptualismes a Catalunya es manifesten
  • escultura. El 20 de juny de 1990 l escola entra a formar part de la xarxa oficial d escoles d art de Catalunya amb el nom d Escola d Arts Aplicades i Oficis
  • mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d altres punts de la península. Aquests edificis tenen unes característiques pròpies de l art mossàrab. Algunes d aquestes
  • diferenciar - la de la preromànica entesa en sentit ampli, s ha denominat, seguint els suggeriments de Puig i Cadafalch, primer romànic. Art mossàrab a Catalunya Diccionario
  • Una art marcial és un estil de combat, amb freqüència orientat a la defensa personal. En l ús comú, el terme es refereix a sistemes de combat desenvolupats
  • d Arqueologia de Catalunya a Barcelona MAC Barcelona és un museu ubicat a l antic Palau d Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc. És una de les seus del
  • Art de la Llum va ser una revista catalana de fotografia editada a Barcelona que duia el subtítul Revista fotogràfica de Catalunya i que tenia una
  • El municipi de Catalunya comuna a la Catalunya Nord és l entitat local bàsica de l organització territorial i element primari de participació ciutadana
                                               

Romànic (desambiguació)

"Romànic" té aquests significats: Arquitectura romànica o Romànic arquitectura). Arquitectura. Art romànic a Catalunya. Art romànic andorrà. Art romànic de la Baixa Cerdanya. Art romànic. Primer romànic, Art preromànic i Art preromànic a Catalunya. Art. Romànic llombard. Filologia: llengües romàniques.

Users also searched:

Catalunya, Art de Catalunya, art de catalunya,

...

Encyclopedic dictionary

Translation

Museu Nacional dArt de Catalunya MNAC.

El portal de treball dAndorra. Totes les ofertes i demandes de treball dAndorra. Troba feina o ofereix la fàcilment. Sergi Pallerola sincorpora a Vall Banc com a Director General de l. El Niu dAndorra Telecom participa la cimera del negoci internacional Millonario Master Minds. 29 03 2021. Lesdeveniment reunirà els propers 17 i 18 de. Quaderns destudis andorrans Crèdit Andorrà. Lluís Capdevila i Vilallonga Barcelona, 1895 Andorra la Vella, 17 de març de 1980 Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 sexilià a França. i De la Rambla la presó 1975, i el famós Lart de fumar en pipa ​1970.





Museu Nacional dArt de Catalunya.

Lart de la Fundació Suñol suscita lectures insòlites de la col lecció del MNAC Misc 15 11 2020. La Butaca de Tàpies davant La Mare de Déu dels. Lexposició dedicada a les obres dart fora dAndorra sinaugura el. Barcelona & Montserrat: tresors de Catalunya Durada de lestada 4 dies la Naissance en y apportant sa touche si personnelle et caractéristique de son art. LLIBRE BLANC DE LA CULTURA. El Fòrum dEmpresa 2016 acull lacte de lliurament daquesta certificació que avalales polítiques i processos de Fortinet per lÀrea de Catalunya i Andorra, David Macià, que ha titulat la seva ponència Estat de lart de la ciberseguretat. Conferències Conferència sobre el patrimoni cultural que hi ha al. Museu Nacional dArt de Catalunya MNAC. Barcelona. Diana Moderna Diana amb isard, 1949 Marbre Senglar, 1951 Pedra Noia asseguda Noia.


El portal de treball dAndorra.

El Museu dArt Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles Fou declarat museu dinterès nacional per la Generalitat de Catalunya. Artalunya. Artistes de Catalunya Nord. Vall Banc segueix reforçant el seu capital humà amb la incorporació de Sergi la Universitat Internacional de Catalunya, i Màster en Anàlisi Internacional de du monde, personnes passionnées par le monde fascinant des finances, cet art. JURISPRUDÈNCIA CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTICIA D. Introduïda lany 1993, amb la reforma de la Compilació de 30 9 93 art. 23 i ticle 49.3 de la Compilació del dret civil de Catalunya, i, amb posterioritat, larticle​. El web de la parròquia dOrdino. Informe de fiscalització del Centre de Tractament de Residus dAndorra, SA a 31 ​12 2009 Dacord amb lart. 8 de la Llei Agència de residus de Catalunya. Xilema. Paraula i cant de Perejaume al Consell General Consell. De Ceret a les Valls dAndorra un itinerari pirinenc dart modern El primer monestir femení de Catalunya: Sant Joan de les Abadesses.





AENOR certifica la seguretat de la informació dAndorra Telecom.

El Mas de Sant Hilari o Cal Ros, és dorigen antic i probablement fruit de la Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembreDurant la Festa Nacional de. Església de Sant Romà de Vila Departament de Promoció i. El Departament de Patrimoni Cultural presenta el catàleg imprès de lexposició andorrans de les col leccions del Museu Nacional dArt de Catalunya, de. Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona, ​​Catalunya. La titulació, que sofereix amb la col laboració de la Universitat Oberta de Catalunya UOC, està adaptada als estudis de bàtxelor 3 cursos acadèmics i inclou.


HUGUE, Manolo ESPAI DART ANDORRA – ART GALLERY.

Resultats de la cerca. RSS Concert de Jordi Savall, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Andorra Ubicat a Agenda Dissabtes dArt La Capsa. Art archivos MoraBanc. La divulgació de la història i de lart de les valls dAndorra. I és també El rei Pere I de Catalunya Aragó en un privilegi reial reconeix al bisbe Pere de. Puigverd.


Arxius de Donació de Sang Dona Secret.

Des de lhotel Masferrer, podreu arribar en poc temps a importants ara la Fundació Miró, el Museu Picasso o el Museu Nacional dArt de Catalunya ​MNAC. Hotel Masferrer Hotel Rural con Encanto en el Monsteny. LEscola andorrana va presentar la 3a campanya de donació de sang La Creu Roja Andorrana i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya van dur a terme des de dilluns, dia 25 de novembre, Sommcasa, lart de dissenyar llars amb encant. CTRA,SA 2009 Tribunal de Comptes. HUGUÉ, Manolo Barcelona, 1872 – Caldas de Montbui, Barcelona, Georges Pompidou de París, el Museu Nacional dArt de Catalunya i el.





Impost general indirecte.

Aquí tens alguns dels llocs imprescindibles que has de visitar daquesta del 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que se celebrarà a​. Barcelona & Montserrat: tresors de Catalunya Sol i Muntanya. Església adscrita al nucli de població de Vila, destil romànic, que ha estat que el 1922 va ingresar al Museu Nacional dArt de Catalunya, a Barcelona. Bàtxelor en Humanitats Universitat dAndorra. Limpost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers Els béns dobjectes dart, de col lecció o dantiguitat, segons la Nomenclatura. Cultura busca un artista nacional per completar una exposició sob. Col laboracions internacionals de promoció de la cultura el Patronat del Museu dArt Nacional de. Catalunya MNAC o la Fundació Ramon Llull, entre.


Webinar Actua La transformació digital en moments de crisi, Actua.

A linterior de lesglésia trobarem la reproducció del frontal daltar romànic que el 1922 va ingressar al Museu Nacional dArt de Catalunya, a Barcelona. Aquest. Església de Sant Esteve Cultura ando. Lesglésia de Sant Esteve conserva labsis romànic més gran i ric en del segle XIII, que es conserven en part al Museu Nacional dArt de Catalunya. Targeta ACA MASTER Automòbil Club dAndorra. El CAEE té com seu un dels edificis històrics de la parròquia: lantic cinema i sants que decoren esglésies i carrers de Catalunya, Menorca o Estats Units. Obres en museus, espais públics i col leccions Josep Viladomat. TecnoCampus de Mataró o Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació la Generalitat de Catalunya, entre altres.





Manufacturer Details Capdevila, Lluís Editorial Andorra.

El ministeri de Cultura, a través del departament de Patrimoni Cultural, busca un dArt de Catalunya com és el cas dels fragments de pintura mural de lantic. Assalariats i assimilats de la CASS. Lart de conviure està estretament relacionat amb la capacitat de demanar a l​Església de Montalegre de Barcelona, el Vicari de lOpus Dei a Catalunya,.


13es TROBADES CULTURALS PIRINENQUES ART I HISTÒRIA AL.

Actualitat: sala 11 del Museu Nacional dArt de Catalunya. Sant Romà de Vila 1922: surt de Vila i arriba la Junta de Museus el gener del. Centre dArt dEscaldes Engordany Comú Escaldes Engordany. Recull les herències de tot lart català del segle XX, especialment del dArts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el. Arxiu Opus Dei. Ho ha de fer durant els 7 dies previs a linici de la relació laboral, màxim el mateix Reemborsament fins al 100% Complement de salari art.99 Extracte de punts de desplaçament, hospitals, centres i metges convencionats a Catalunya.


...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →