Топ-100
Back

ⓘ Mont-ros (la Torre de Cabdella)



Mont-ros (la Torre de Cabdella)
                                     

ⓘ Mont-ros (la Torre de Cabdella)

Mont-ros, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; era el cap de lantic municipi de Mont-ros abans del 1970. És un dels tres pobles de la Coma, juntament amb Paüls de Flamisell i Pobellà. El poble està situat la part central del municipi, en un coster la part de llevant del terme, És quasi 2.5 km al sud-sud-est de la Torre de Cabdella. El topònim Mont-ros és, simplement, la "muntanya rogenca", del llatí monte russu, com estableix Joan Coromines. Es tracta, per tant, dun topònim clarament de caràcter descriptiu.Lesglésia del poble és parroquial, i està dedicada a Santa Maria de Mont-ros, o la Mare de Déu del Boix. Prop del poble, al nord-oest, hi ha, a més, lermita romànica en ruïnes de Sant Esteve de Mont-ros. Una mica més allunyada hi ha lermita de Sant Marc, a laltra banda del barranc que discorre per sota de Mont-ros; més a prop de Pobellà, però pertany a Mont-ros. Ha estat refeta a darreries del segle xx.

Mont-ros havia estat un poble clos; conserva diversos dels portals del recinte murat, així com un antic camí de ronda interior, actualment un dels seus carrers. La part alta del poble devia formar un segon recinte murat, encara recognoscible en el traçat dels seus carrers.

                                     

1. Història

Amb el nom de Monteroso, aquest lloc apareix ja el 1072, però un castro de Torezan, que podria ser aquest mateix, és documentat el 1064. Malgrat la clara documentació daquest castell i el paper que jugà al llarg de ledat mitjana, no se nha conservat res, si no és que és el mateix poble de Mont-ros, el castell: es conserva perfectament el traçat de nucli clos, amb portes, i fins i tot una torre de muralla a lextrem sud-oest.

Lesglésia és documentada des del 1314, malgrat que el lloc ja ho és des del 1117. Santa Maria de Mont-ros fou parroquial, integrada en el Deganat de Tremp. Era regida per Jaume Andreu, àlies Vilanova, i tenia com a sufragànies les esglésies de Molins, Paúls de Flamisell i Pobellà. El 1904 passaren a integrar larxiprestat de Gerri de la Sal. En lactualitat és el centre duna agrupació de parròquies.

El 1718 consten a Mont-ros 89 habitants, i el 1831, 181. En aquest darrer any Mont-ros pertanyia al Marquès del Pallars.

Pascual Madoz inclou Monros en el seu Diccionario geográfico. del 1845. Diu que el poble és en un pla, combatut pels vents del nord. El clima és benigne, però propens a cadarns i inflamacions. 13 cases de mala construcció formaven el poble, hi havia escola de primeres lletres, amb 30 alumnes. També hi havia església parroquial. Madoz cita diferents fonts que abasteixen la població, tres ermites Santa Llúcia, Sant Marc i San Quirico, i una mina de plata que ja no sexplota. El terreny és de secà, de mala qualitat. Hi ha prats artificials i naturals. Shi produïa blat, sègol, patates, llegums i una mica de fruita i hortalisses. De bestiar, hi havia vaques, mules i ovelles. Shi caçaven perdius i conills, i shi pescaven truites. Formaven la població 11 veïns caps de família i 117 ànimes habitants.

Segons Ceferí Rocafort op. cit., vers el 1915 el poble de Mont-ros tenia 69 edificis, amb 140 habitants, i tenia un molí fariner.

En el cens del 1970 consta amb 60 habitants, i el 1981, amb 36. El 2005 en té 47, cosa que suposa una lleugera remuntada, com altres pobles de la vall.

                                     

2. Festes i tradicions

La Coma de Mont-ros és dels llocs que surten esmentats a les conegudes cobles den Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle xix. Deia, en el tros dedicat la Coma de Mont-ros:

Jaume Arnella, també dedica un esment a Mont-ros en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació. Després del fragment dedicat la Plana de Mont-ros diu:

I el Romanço. continua la Torre de Cabdella.

                                     

3. Bibliografia

  • COROMINES, Joan. "Mont-ros", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 Inventari desglésies,8. ISBN 84-85180-25-9
  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Mont-ros". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000. ISBN 84-7935-740-1
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne dAragó al "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
  • ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial dAlbert Martín, després del 1900.
  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Mont-ros". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 Catalunya romànica, XV. ISBN 84-7739-566-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Santa Maria de Mont-ros". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 Catalunya romànica, XV. ISBN 84-7739-566-7
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella. Mont-ros", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 Gran geografia comarcal de Catalunya, 12. ISBN 84-85194-47-0
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →