Топ-100
Back

★ Sociologia de la religió



                                               

Icona (desambiguació)

"Icona" té aquests significats: Icona representació pictòrica duna figura religiosa dins la tradició cristiana ortodoxa. Art religiós. Informàtica. Icona informàtica és un petit pictograma que, en una pantalla dordinador, simbolitza un fitxer, una carpeta o una aplicació. ICONA, acrònim de lantic Institut per la Conservació de la Naturalesa. Medi ambient. Semiòtica. Una icona llenguatge és un signe que representa una determinada realitat, amb la qual manté una relació de semblança. Una icona és aquella persona que es converteix en model a seguir en els àmbits més diversos de la societat: l ...

                                               

Premis DonaTIC

Els Premis DonaTIC són guardons que atorguen el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, junt amb Tertúlia Digital i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, per reconèixer el paper de les dones en l’àmbit tecnològic. Es van crear l’any 2015 i tenen un doble objectiu: d’un costat, posar en valor les dones que destaquen en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, de l’altre, establir referents per promoure les vocacions en les disciplines CTEM i fomentar la presència femenina en ...

Sociologia de la religió
                                     

★ Sociologia de la religió

La sociologia de la religió és lestudi del comportament, de les estructures socials, levolució i el paper de la religió en les societats humanes. Els intents per explicar la influència que la religió té en el comportament del grup de lhome i viceversa, és a dir, les interaccions recíproques entre religió i societat.

                                     

1. Tipologia de grups religiosos. (Typology of religious groups)

En el compliment dun tipus generalment acceptades pels grups religiosos es classifiquen en les esglésies, les confessions o les denominacions, i sectes "cultes" en anglès. Sociòlegs pretenen donar a aquests conceptes, definicions operatives més o menys encertada, de vegades, no es correspon exactament amb el seu ús regular. En particular, la paraula secta, de vegades mal traduïda de langlès com a culte són utilitzats pels sociòlegs sense cap connotació pejorativa, com passa sovint a lús actual.

                                     

2. Història i rellevància avui. (History and relevance today)

Interès per la religió i la interacció social es va desenvolupar intensament cap a finals del segle xix i principis del segle xx, rebent laportació dels grans teòrics, entre els quals hi ha la clàssica cita a Émile Durkheim, Max Weber i Karl Marx. Entre els sociòlegs de la religió més recents, poden citar fins a Émile Poulat, Peter L. Berger, Michael Plekon, Rodney Stark, Robert Wuthnow, François Houtart, René Rémond, Danièle Hervieu-Léger, James Davison Caçador, Niklas Luhmann, i Christian Puig. A lAmèrica llatina excel Cristian Parker xilè fortunato Mallimaci argentí Otto Madur de veneçuela i Imelda Vega-Sègol peruà, entre daltres.

Alguns filòsofs i personalitats, seguint els passos de Nietzsche va anunciar des del SEGLE xix, la mort de Déu, i daltres, especialment després de la Segona Guerra Mundial, va predir que la decadència de les religions. No obstant això, aquestes es conserven encara avui en dia un paper important en la vida dels individus i de les societats. Als Estats Units, per exemple, la freqüència de visites dels llocs de culte mantingut estable en els darrers quaranta anys. A lÀfrica, el cristianisme es va estendre ràpidament: al voltant de 1900 el continent havia uns 10 milions de dadeptes, a linici del segle xxi sestimen en 200 milions deuros. Un altre fenomen digne notable és el desenvolupament de lIslam i la seva creixent presència i influència en el món occidental. En altres paraules, la pronosticada secularització en funció de la definició i labast que es dóna a aquest terme no hauria tingut lloc. Altres sociòlegs destacar que el visitant desglésies i de les creences religioses, personals, poden coexistir amb la pèrdua dinfluència de les autoritats religioses en temes polítics i socials.

Una qüestió central de la sociologia de la religió, mentre que la disciplina científica, és laptitud predir les tendències socials. Molts sociòlegs havia predit un augment de la religiositat. Poden esmentar:

  • Robert Wuthnow que estigui actualment a Estats Units èxit del futur de les col leccions de fons del govern federal a través de dorganitzacions benèfiques.
  • James Hunter havia previst lanomenat "conflicte de les cultures" a finals del segle xx, especialment el seu caràcter religiós.
  • Molts sociòlegs van anticipar el creixement de lIslam i les seves connotacions polítiques.
                                     

3. La concepció de la religió en la sociologia clàssica. (The conception of religion in the sociology classic)

Els pensadors de referència en aquesta disciplina, Durkheim, Marx i Weber desenvolupat complexes teories sobre la naturalesa i els efectes de la religió. Per tres, la religió és una variable social duna importància cabdal.

                                     

3.1. La concepció de la religió en la sociologia clàssica. Karl Marx

Malgrat la influència que Va exercir, ell no concebia la seva obra com a resposta a lètica o ideològica del capitalisme del segle xix, com molts altres comentaristes més tard. Els seus esforços es van centrar en la seva pròpia opinió, en el que es podria anomenar la ciència aplicada, moralment neutral. Per a Marx, els homes són guiades duna manera més adequat per la raó, i la religió és un obstacle per al pensament racional.

Marx concep lalienació com un element central en un sistema de desigualtat social. Lantídot de lalienació és la llibertat que sexpressa a través de la possibilitat de triar. Per a Marx, que es descriu la religió com a"opi del poble", aquesta es va complir una funció social com un anestèsic, encara que va rebutjar els seus fonaments: la religió va ser la resposta espiritual de les classes en conflicte -especialment els oprimits - en la condició de mutu alienació i, en el cas de la secular societat capitalista, instrumentalitzada com autojustificación part ideològica dels seus actors econòmics per racionalitzar legoisme material de la lliure propietat burgesa i contribuir la seva hegemonia.

La religió apareix com una poderosa força conservador, que consolida i perpetua el rol dominant en una determinada classe social. Labolició de la religió, mentre que és la felicitat il lusòria, és la condició necessària per poder aconseguir la felicitat real. Anomenat per labandó de les il * lusions de la seva condició és al mateix temps anomenat per labandó de la condició que requereix aquesta il lusió. La crítica de la religió és tan lembrió de la crítica de la vall de llàgrimes de que la religió és lhalo.



                                     

3.2. La concepció de la religió en la sociologia clàssica. Émile Durkheim

Émile Durkheim sautodefinia com un positivista, posant laccent que el seu punt de vista era desapassionada i científica. Un dels seus interessos, el centre va descobrir les variables que expliquen la cohesió de les societats modernes. Durkheim, per descomptat, representant del racionalisme de la frança, va ser investigat per uns quinze anys "in situ" les religions primitives dels indígenes australians. Interès subjacent a aquesta empresa ha de determinar les formes elementals de religió, un tipus de denominador comú que es pot extrapolar a totes les societats.

La religió no és tan sols "imaginari": mentre que lexpressió de la realitat social, la religió és un fenomen que és real i tangible i no hi ha cap societat sense religió. Per a Durkheim, percebem com a individus, lexistència duna força més poderosa que les nostres pròpies individualitats. Aquesta força és la nostra dimensió social la qual atribuïm a una cara sobrenatural. Això ens porta a expressar-nos religiosa duna manera col lectiva acreixent, al seu torn, aquest poder simbòlic. La religió hauria de ser com a expressió de la consciència col lectiva, o si voleu, la fusió de les nostres consciències individuals que es forja a si mateixa, una realitat de la seva pròpia.

La complexitat dels sistemes religiosos és directament proporcional la complexitat de les societats. Això explicaria el fet que les empreses menys complex religiosa sistemes menys elaborat. Els aborígens australians, per exemple, assignar només un tòtem en cada clan particular.

Quan una societat entra en contacte amb altres, hi ha una tendència a destacar luniversalisme. No obstant això, de la mateixa manera que la divisió del treball que dóna el subjecte segons Durkheim la il lusió dun paper més important, els sistemes religiosos apunten cada vegada més la consciència, i la salvació de lindividu.

En el seu treball, Les Formes elementals de la vida religiosa, Durkheim defineix la religió en els termes següents: "la religió és un sistema unificat de creences i de pràctiques relatives a coses sagrades, és a dir, que se separen i prohibit, creences i pràctiques que uneixen les seves filials en una comunitat de moral singular anomenat Església". Aquesta definició és de tipus funcional, en el sentit que explica el paper de la religió en la vida social: essencialment, unifica les empreses. Durkheim defineix la religió com a distingir clarament entre el sagrat i el profà, amb la que es pot establir un paral lelisme entre la distinció entre Déu i els éssers humans.

La definició de Durkheim no proporcionen per la deu considerar com a "coses sagrat", deixant així un camp fèrtil per a lextensió del seu model, desbordant el camp de les religions i grups religiosos "stricto sensu". Així va sorgir conceptes com el de "religió civil" o "religió destat". Si considerem, per exemple, els Estats Units, pot recolzar-se, que tenen el seu propi conjunt de lobjecte "sacralitzats": la bandera, Abraham Lincoln, Martin Luther King, etc. Altres usos de la model preocupació de les organitzacions en lesport professional, les grans empreses o fins i tot grups de música Rock.

                                     

3.3. La concepció de la religió en la sociologia clàssica. Max Weber

Max Weber no es va investigar sobre lessència de la religió, però les idees religioses i els grups que interactuen amb altres aspectes de la vida social, principalment en leconomia. En la seva sociologia, Weber utilitza el terme alemany "Verstehen" per entendre per descriure el seu mètode dinterpretació de la intenció i el context de laccionar humans. Weber no és un positivista, en el sentit que no crec que la sociologia es poden trobar esdeveniments vinculats per relacions de causalitat. Bé, vostè pensa que vostè pot fer proposicions generals sobre la vida social, concebuda com aviat com en les relacions i seqüències, en les narracions històriques i casos particulars.

Un grup religiós o individu està subjecte a múltiples influències, però si vostè té la intenció dactuar en nom duna creença religiosa, hem dintentar entendre la seva acció, principalment des del punt de vista religiós en si mateix. Per a Weber, la religió té el poder suficient per construir la representació que una persona està en el món. Aquesta representació afecta, al seu torn, la percepció dels seus interessos, i, en definitiva, el curs de les seves accions.

Per a Weber, la religió pot comprendres millor si es considera que respon a les necessitats de "teodicea" i "soteriologia". La primera té a veure amb el problema de com laclaparador poder de Déu es pot reconciliar-se amb la imperfecció del món que ha creat i regulat. En termes pràctics, la gent ha dentendre, per exemple, per què mereixen linfortuni i el sofriment. La religió proporciona una resposta soteriològica, és a dir, sobre la seva salvació: la felicitat, lalliberament del sofriment. La recerca de la "salvació", esdevé així una de les variables de la motivació humana.

Degut a que la religió contribueix la definició daquesta motivació, Weber considera que, especialment protestantisme, va tenir una influència determinant en lemergència del capitalisme. És la tesi de la seva més famosa i polèmica obra: "Lètica protestant i lesperit del capitalisme".

Per a Weber, el capitalisme va sorgir a Europa, en part, per la interpretació de la creença en la predestinació de puritanisme anglès. El mateix es basa en el concepte calvinista que no tots seran desades, que només una petita quantitat dels "escollits" escaparan la damnació final i que aquesta decisió es basa en la pura i ja per defecte decisió és diví i no en el que una persona pot fer o deixar de fer en aquesta vida. Ningú No ho sap fins i tot segur de si és no entre els "escollits".

Des dun punt de vista pràctic com una postura va ser psicològicament incòmode: els fidels de langoixava que és fàcilment comprensible per a saber si que seria eternament condemnats o no. El líder puritans van assegurar aleshores que, si les seves empreses van ser econòmicament reeixida, un esdeveniment com aquest era un senyal "no oficial" de ladopció divina i que estaven entre els escollits, però només si sutilitza correctament els fruits del seu treball. Això hauria comportat el desenvolupament i lús duna comptabilitat racional i la cerca calculat dèxit financer, més enllà del que és merament necessari per a les necessitats de la vida, i aquest és el "esperit del capitalisme". Amb el pas del temps, els costums associats amb aquest esperit hauria perdut el significat de la religiosa i la cerca programada guany es transforma en una finalitat per ella mateixa.

La tesi sobre"lÈtica protestant" ja ha estat objecte de moltes crítiques, conflicte i millores. Però avui encara és una terra de debats fructífera en la sociologia de la religió.

Weber també juguen un important treball de recerca respecte a les altres religions del món, incloent-hi lhinduisme i el budisme.



                                     

4. Bibliografia. (Bibliography)

  • Cornel West I Judith Butler, Charles Taylor, Jürgen Habermas. El poder de la religión en lesfera pública. Trota. ISBN 978-84-9879-206-5. 152 pàgines número 1a edició març de 2011.
  • Rodney Stark, LAuge del Cristianisme, Un Sociòleg que Reconsideri la Història. Princeton University Press. Princeton 1996.
  • Marx, Karl. 1844. Una Contribució la Crítica de la Hegels Filosofia del Dret, Deutsch–Französische Jahrbücher, febrer.
                                     

5. Enllaços externs. (External links)

  • Centre Tricontinental CETRI. (The Centre Tricontinental CETRI)
  • Associació per la Sociologia de la Religió ASR.
  • Una prova de la Crua-Bainbridge teoria de lafiliació amb cultes i sectes.
  • Hadden: la Religió i la Recerca de Sentit i lOrdre.
  • Recursos Arxivats 2011-09-07 la Wayback Machine. en el Centre per a lEstudi de la Religió i la Societat.
  • Associació de Religió Data Arxiu.
  • Verstehen: Max Webers Pàgina DInici.
  • Sociologia de la Religió recursos on Hartford Institut per la Religió de Recerca pàgina web.
  • LAssociazione Italiana di Sociologia, Sezione Religione.
                                     
  • En canvi, la resta de religions han estat estudiades per l equip Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • anàlisi cronològica de l evolució de la sociologia cosa que tot seguit presentem. Vegeu també: Auguste Comte El terme sociologia fou encunyat per primer
  • La religió organitzada es refereix a l organització de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions
  • La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina
  • Centre d Investigacions en Sociologia de la Religió ISOR des de 1974, i membre de l Institut d Estudis Catalans des de l any 1995. Entre les seves
  • conegut com a comprensió o sociologia interpretativa i d antipositivisme sociologia humanista La doctrina de la sociologia interpretativa és ben coneguda
  • coneixement, sociologia de la religió i filosofia de la ciència. Va néixer com Tomaž Luckmann, el 14 d octubre de 1927, a Eslovènia la ciutat fronterera
  • de les religions es relaciona amb altres disciplines que analitzen la religió com l antropologia de la religió la sociologia de la religió o la filosofia
  • 1924 - 7 de desembre 2015 sociòleg nord - americà conegut per les seves contribucions a la sociologia de la religió la desigualtat social i la teoria ecològic - evolutiva
  • La sociologia de la família és una branca de la sociologia en la qual investigadors i acadèmics avaluen l estructura familiar com una institució social
  • La sociologia econòmica és l anàlisi sociològica dels processos socials de l activitat econòmica, de les seves estructures i institucions i dels sistemes
                                     
  • concepte de les ciències socials en l àmbit religiós especialment de l antropologia de la religió de la sociologia de la religió la història de les religions
  • de llibres: Adventures of an accidental sociologist Revista Catalana de Sociologia num 28, Desembre 2012, pàg. 121 - 123. Globalitzant la religió
  • La sociologia del coneixement és una disciplina que estudia les relacions entre saber i entorn social, analitzant com es produeix i difon el coneixement
  • Cultura de la mateixa universitat. Hunter és una figura prominent en el camp de la sociologia de religió i la sociologia de cultura. També destaca la seva
  • està especialment amb la sociologia i l antropologia social. Aquesta perspectiva teòrica concep la societat com un sistema compost de parts amb funcions
  • La sociologia de la cultura és la branca de la sociologia que estudia quins elements formen la cultura tant materials com relatius a símbols i normes
  • Revolució iraniana de 1979, conegut pels seus treballs en l àmbit de la sociologia de la religió Fill d un mestre, va iniciar estudis de magisteri el 1950
  • d antropologia digital a la National Science Foundation i professor de sociologia a la Universitat George Mason. Fou el primer director de recerca de l Institute for
  • Les ciències de la religió o estudis religiosos es refereixen a l estudi científic, neutral i multidisciplinari de les religions abastant els seus mites


                                     
  • La sociologia política és una disciplina que compara diferents sistemes polítics, tant presents com històrics, per explicar - ne el funcionament general
  • França el 15 de novembre de 1917. Fill de rabí, fou un sociòleg i antropòleg jueu - francès. I és considerat un dels pares de la Sociologia com a disciplina
  • Religion 1906 La religió Soziologie 1908 Sociologia Grundfragen der Soziologie 1917 Qüestions fonamentals de sociologia Der Konflikt der
  • terme desviació en sociologia s aplica a tota conducta d una persona o grup que viola les normes socials d una comunitat donada, i és de suficient gravetat
  • En sociologia l estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que el seu portador sigui inclòs en un marc social contra el que es genera
  • d especialitats del camp 63 Sociologia de la Nomenclatura de la UNESCO: Nomenclatura de la UNESCO Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO
  • nacionalismes, religió i política, els partits polítics, la sociologia electoral, les elits polítiques, locals, empresarials i intel lectuals i la història
  • Antropologia de la religió és una branca de l antropologia que estudia l origen, desenvolupament i evolució, dels fenòmens religiosos en les diferents
  • Argentina i del seminari: Societat i religió Carrera de Sociologia en la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires. S ocupa com Investigador
  • El gènere és, en sociologia i ciències socials, la construcció social d allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds

Users also searched:

religi, Sociologia, Sociologia de la religi, sociologia de la religió,

...

Encyclopedic dictionary

Translation

Amoris laetitia: audiollibre i llibre electrònic Opus Dei.

Coneixement Ciències de la informació Obres de referència. 193.817. 1. Filosofia Psicologia Sociologia Antropologia. 25.793. 302. Interacció social. 19.750. Andorra. Anuari socioeconòmic Banca Privada dAndorra. A lordenament duna normativa processal que basada en el per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició l​astronomia, la psicologia, la sociologia, la política, la lingüística, la.





MDS: 304.81 LibraryThing.

Toferim làudio i el llibre electrònic de lexhortació apostòlica Amoris L​afebliment de la fe i de la pràctica religiosa en algunes societats afecta família, amb obertura a rebre les aportacions de la psicologia, la sociologia,. ANDORRA ANUARI SOCIOECONÒMIC 2006 Banca Privada d. Classificació dactivitats econòmiques adaptada la realitat dAndorra i única, 91.31.00 Activitats dorganitzacions religioses 91.32 Activitats. CRES Continguts Institut dEstudis Andorrans. Decret del Programa de lassignatura de sociologia de batxillerat de alumnes més enllà de les seves creences religioses o ideològiques,.


Butlletí del Consell General – núm. 44 1995 – Casa de la Vall, 23 de.

Pedriatria km 0 Receptes dart Sara & the city Sobrellengua Sociologia Sostenibilitat Temàtics LAra i Aquí engega la dinovena temporada als matins de RNA renovant el compromís doferir Compromís que es plasma en la voluntat de compartir des daquesta nova temporada 6 Una fusió entre terror i religió. 24 04 2017. Participació en el VII Congrés Català de Sociologia. RecercAnd és una base de dades en línia que centralitza i difon informació de publicacions que aborden alguna temàtica relacionada amb Andorra. Tipologia. Com sorganitza? Ensenyament Superior. Anuari Socioeconòmic ofereix cada any un balanç de levolució de leconomia del. Principat. En molt poc temps Andorra ha viscut una. La 29à Universitat dEstiu analitzarà les Petjades dEuropa en el món. Per haver nos permès reproduir en aquest Anuari la foto de lHotel Casamanya, alhora que la diverses –professionals, empresarials, sindicals, religioses. En què hem deixat de creure els catalans? Ara Andorra. El CRES va assistir al VII Congrés Català de Sociologia: La postveritat i Cultura i Religió Treball Tècniques i Mètodes Teoria Sociològica.





Maquetacio v3.pub Universitat dAndorra.

Información y Documentación de la Ciencia en España ÍnDICEs CSIC DART ​Europe E theses Portal, Religió. Ciències de leducació, Generalitats de les ciències de leducació. Llenguatge i llengües Sociologia. Ciències de la salut. Ara i Aquí 29 de març de 2021 Andorra Difusió. El sociòleg Salvador Cardús, membre de lequip de recerca de sociologia de la religió de la UAB, acota el terreny: El terme secularització es. MEMÒRIA DACTIVITATS DE LA S Societat Andorrana de Ciències. La directora dEnsenyament superior i recerca, Meritxell Gallo, i la responsable Professor emèrit de fenomenologia de la religió de lAbadia de sociologia del món àrab i islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid. La 30a Universitat dEstiu dAndorra tractarà els Poders i. Dadors de la sociologia, ja vinculava aquestes inquietants condicions a Les explicacions més existencialistes de la religió, per exemple, ja han perdut valor i. Batxillerat. Daltra banda, el catedràtic Joan Estruch va impartir una lliçó magistral sobre sociologia de la religió a lInstitut dEstudis Catalans en.


...
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →