Топ-100
Back

ⓘ Cavall islandès



Cavall islandès
                                     

ⓘ Cavall islandès

El cavall islandès és una raça de cavalls creada i mantinguda a lilla dIslàndia. La raça es va formar a partir de lassentament dels cavalls escandinaus dels primers colons cap als segles IX i X. Aquells cavalls sadaptaren i seleccionaren de manera natural per a les dures condicions ambientals de lilla. Des del seu inici sha mantingut pura, sense cap influència de sang estrangera.

                                     

1.1. Característiques Pelatges

La majoria de pelatges són admissibles. Entre altres, els mantells bàsics negre, castany i roig, amb tots els diluïts crema i dun, i els patrons liart, clapat i ruà. En llengua islandesa hi ha més de cent termes per a indicar el color dels cavalls.

                                     

1.2. Característiques Locomoció

El cavall islandès és una raça amb cinc aires o marxes:

  • flugskeið skeið o" pas volant”.
  • trot
  • tölt
  • galop incloent el galop curt i el galop llarg, sovint considerades dues marxes diferents en altres races.
  • pas
                                     

1.3. Característiques Seguretat de marxa

Acostumat als terrenys difícils i escabrosos, el cavall islandès té una marxa molt segura. Caminant per roques volcàniques, per marjals pantanosos, per camins de fang o sobre neu i gel, lanimal trepitja amb habilitat sense ensopegar o relliscar sempre que pugui triar el camí i no sigui obligat per un genet inexpert.

                                     

1.4. Característiques Corrents daigua

Passar corrents daigua glaçada era una de les habilitats requerides en un cavall islandès. El genet se’n podia refiar dun bon cavall i, en molts casos, calia travessar molts corrents en un viatge. Lexpressió" els ponts de Islàndia”, aplicada als seus cavalls, no és una exageració.

                                     

1.5. Característiques Caràcter

El cavall islandès acostuma a tenir un caràcter molt independent. Aquesta característica no impedeix que es tracti dun cavall dòcil i amigable, i fàcil de tractar. Amb el genet adequat pot mostrar-se dolç i afectuós.

Generalment és un cavall pacient i poc problemàtic, amb molta curiositat. Li agrada la gent. Pel fet que a Islàndia no té enemics naturals, ha perdut en gran part linstint de" lluitar o fugir” que predomina en altres races.

                                     

1.6. Característiques Orientació

La capacitat dorientació del cavall islandès és llegendària. Si el genet es perd, el cavall sap tornar al seu estable en qualsevol condició de temps.

                                     

2. Mitologia del cavall a Islàndia

La mitologia islandesa és la mateixa mitologia nòrdica recollida per Snorri Sturluson en la seva obra Edda prosaica. En els mites nòrdics el cavall ocupa un paper molt important. Començant pel cavall de vuit potes Sleipnir del déu Odín. El cavall es considerava un símbol de la fertilitat i els sacrificis propiciatoris de cavalls blancs eren freqüents. Se suposava que la potència del cavall es transmitia al propietari del cavall o al seu botxí. La carn de la víctima es consumia de forma immediata. A més dels sacrificis, els nòrdics en general i els islandesos en particular menjaven regularment carn de cavall. Aquesta pràctica es considerava pagana i fou prohibida quan va arribar el cristianisme. A Islàndia la prohibició no va tenir efectes sensibles.

                                     

3. El cavall en la literatura

Hi ha diverses fonts que tracten de cavalls determinats. El Landnámabók recull la llegenda de legua Skalm, que va indicar lindret de fundació dun assentament colonitzador quan es va ajeure amb la seva càrrega segons la profecia dun geni de les aigües marines.

A les sagues islandeses el cavall hi juga un paper essencial. La Saga de Hrafnkell, la saga de Njàll el Cremat i la saga de Grettir foren escrites en el segle xiii, recollint tradicions orals del segle IX. Les Edda, en vers i en prosa, ofereixen nombroses referències de cavalls. Indicant alguns noms de cavalls mortals o mitològics notables: Hrafn, Sleipnir, Valr Falcó, Lettfeti, Tjaldari, Gulltoppr, Goti, Soti, Mor, Lungr, Marr, Vigg, Stuffr, Skaevadr, Blakkr, Thegn, Silfrtoppr, Fakr, Gullfaxi, Jor, Blodughofi Blóðughófi.

  • El poema èddic Grímnismál esmenta els cavalls dels Aesir

Glad i Gyllir,

Gler i Skeidbrimir,

Sillfrintopp i Sinir,

Gisl i Falhofnir,

Gulltopp i Lettfeti ;

sobre aquestes muntures

cavalquen els Aesir

cada dia que van cap al consell,

prop de les arrels dYggdrasil



                                     

4. Les baralles de guarans

Els cavalls mascles adults guarans o estalons, quan es troben en llibertat, es barallen per instint natural. Els cavalls domèstics segueixen la mateixa tendència. Aquest comportament es procura evitar, separant els guarans tant com sigui possible. Els antics islandesos organitzaven baralles de cavalls a manera de competició i espectacle i com una forma de seleccionar la raça. Quan hi havia dos estalons famosos per les seves habilitats en la lluita, els propietaris acordaven un combat i lexpectació estava assegurada. Una munió de gent anava a veure la baralla i no hi mancaven els amics dels propietaris desafiats, formant bàndols no sempre amics. En teoria els cavalls es barallaven entre ells, només atiats amb sengles bastons per part dels propietaris o cavallerissos delegats. Amb molta freqüència les bastonades anaven dirigides cap al cavall contrari i no eren rars els cops que podien rebre els contrincants humans. Les baralles de cavalls acostumaven a acabar en disputes i baralles. I foren la causa de venjances particulars i combats col lectius. Alguns daquests fets foren a vegades evocats en les sagues. Hi ha noms de cavalls i de propietaris ben documentats que encara són famosos.



                                     

5. Història

A Islàndia no hi havia cavalls abans que lilla fos poblada per humans. Els primers colons nòrdics, alguns vikings de Noruega, varen introduir lespècie equina entre els anys 860 i 935. També arribaren a Islàndia alguns colons noruegs prèviament establerts al nord dIrlanda, a lilla de Man i a les illes de loest dEscòcia. Se suposa que aquests immigrants posteriors portaren alguns cavalls de les regions dorigen. Proves genètiques modernes mostren relació dels cavalls islandesos amb els ponis Shetland, Highland i Connemara. Relació que podria datar daquelles segones immigracions.

Els cavalls islandesos tenen similituds morfològiques amb el poni de les Illes Fèroe, el poni nordlandshest de Noruega, i el poni dels Fiords de Suècia. I, en conjunt, tots els anteriors podrien estar emparentats amb el poni Yakud.

                                     

5.1. Història Fixació de la raça

Lany 982 el parlament islandès, lAlþingi va prohibir qualsevol importació de cavalls forasters a lilla. Alguns encreuaments amb cavalls orientals importats anteriorment havien resultat desastrosos, provocant la degeneració de la cabanya equina existent. La raça va quedar fixada des daleshores i és una de les poques i més antigues races pures del món.

                                     

5.2. Història Formació i evolució de la raça

A partir de lany 982 els cavalls dIslàndia quedaren aïllats i sotmesos a les condicions extremades del territori. La selecció natural va determinar la supervivència dels exemplars que sadaptaven millor als terrenys escarpats, a una alimentació precària i al clima difícil. Criats a laire lliure i en règim de llibertat, els animals que no podien resistir les dificultats morien sense remissió. Els cavalls supervivents mostraven unes característiques físiques i psíquiques molt superiors a les daltres races.

                                     

5.3. Història Període entre els anys 982-1300

Aquest període correspon a lÒptim climàtic medieval. Les temperatures eren més altes i el clima menys rigorós. Fou una època de creixement de les poblacions humana i cavallar. El nombre dexemplars va permetre la consolidació de la raça i la selecció per part dels homes dels millors exemplars seguint criteris de conformació i de color de pelatge.

                                     

5.4. Història Període 1300-1900

Passada la bonança anterior va arribar la Petita Edat de Gel. La temperatura va baixar i les condicions ambientals esdevingueren molt difícils. La població de Islàndia es va reduir la meitat i, molt probablement, el nombre dels cavalls va minvar encara més. La selecció natural fou implacable i només sobrevisqueren els animals millor adaptats. Un fet a destacar és del parentiu. Malgrat un grau molt gran de consanguinitat, els cavalls islandesos es reproduïren sense cap transmissió sensible de tares, a diferència del que acostuma a passar en altres races.

                                     

5.5. Història Curses

La primera cursa amb constància oficial fou disputada la ciutat de Akureyri, el 1874.

                                     

5.6. Història Segle XX

A partir del nombre elevat de cavalls disponibles es va tornar a sistemes de cria selectives que havien estat abandonats.

  • Lany 1923 tingué el seu inici el primer registre de la raça.
  • Lany 1904 fou fundada la primera societat de criadors del cavall islandès.
                                     

5.7. Història Xifres

Hi ha uns 80.000 cavalls islandesos a Islàndia i uns 70.000 la resta del món. A Alemanya nhi ha uns 40.000. Als Estats Units no arriben als 5000. La FEIF Federation of Icelandic Horse Associations consta de 19 països membres. Només hi pot haver una associació per país.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →