Топ-100
Back

ⓘ Truita comuna



Truita comuna
                                     

ⓘ Truita comuna

La truita comuna és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos daigües fredes i ràpides. Es troba de manera natural als principals rius daquestes característiques la regió neàrtica la pràctica totalitat dEuropa, vessants de lAtlàntic, Mediterrani i Mar Negre, loest dÀsia i el Nord dÀfrica. Tot i així fou introduïda a diversos països durant a lentorn del pas del segle xix al segle xx incloses regions de Nord-amèrica i algunes zones del Carib, Àfrica, Àsia i Oceania. És objecte de pesca amb mosca i és considerat un trofeu important per la dificultat que presenta la seva captura. És una espècie apreciada gastronòmicament.

                                     

1. Morfologia

Els adults daquesta espècie mesuren entre 33 i 40.6 cm de longitud, tot i que alguns individus excepcionals poden adquirir majors dimensions sha documentat alguns individus de més de 13 kg i 90 cm de longitud. El color és dun marró daurat amb taques al llarg de tot el llom des del cap fins la cua.

                                     

2. Distribució

Es pot trobar la truita comuna als rius amb hàbitats adequats a tota Europa incloent les regions de les illes britàniques, Islàndia i la Península Escandinava, així com als rius provinents de lAtles. A lÀsia es pot trobar de manera natural no introduïda a les conques del Caspi i lAral.

Al Països Catalans es troba als rius de les conques del Ter, Llobregat, Ebre/Segre, Xúquer, Túria,Garona. Tot i la relativa estabilitat de les mides de les seves poblacions un dels majors problemes que es presenten són la fragmentació de les seves poblacions per la presència dembassaments, especialment en els cursos de la conca de lEbre i del Segre i la introducció dexemplars provinents de lEuropa Central, avui dia pràcticament inexistents, però realitzades amb una certa freqüència entre el segle xix i ben entrat el segle xx. Aquestes introduccions dexemplars al lòctons produeixen una pèrdua de la rica diversitat genètica present en les conques ibèriques. Sha constatat que hi ha hagut hibridació entre els individus al lòctons i autòctons. Així sha proposat una autogestió de les poblacions autòctones mitjançant el control i regulació de la pesca amb captura.

Com a espècie al lòctona allà on ha estat introduïda sha associat a impactes negatius en les mides de les poblacions autòctones de truites de riu i amfibis. A més poden introduir malalties i paràsits propis com llamprees Petromyzon marinus.

                                     

3. Ecologia

Ocupa normalment rius ben oxigenats i freds, ocasionalment també es pot trobar en llacs.

Les truites joves salimenten principalment dinsectes principalment efemeròpters, tricòpters i quironòmids. La seva estratègia de caça consisteix a esperar que la presa passi a prop dun refugi on espera. Les truites adultes cacen activament buscant les preses. La seva dieta consisteix principalment 80% daltres truites més petites la resta consisteix en tricòpters, cargols, Ephemera simulans, Hexagania, crustacis i amfibis.

A partir del 3r o 4t any de vida les truites es reprodueixen cada any i no són monògames, és a dir que no mantenen les seves parelles. La posta se sol produir entre octubre i desembre, la fecundació és externa. Els mascles elaboren un solc al llit del riu que defensen daltre mascle i eventualment sapropien daltres solcs fets per mascles menys agressius. La femella escull un daquests llits per a realitzar la posta. Tot seguit el mascle fertilitza aquesta posta. En aquest moment la posta és abandonada pels pares que no realitzen cap altre cura.



                                     

4. Filogènia

Salmo trutta presenta una gran variació morfològica entre les seves poblacions i una gran estructuració genètica. Els tres morfs descrits per Linné pel que fa a lhàbitat que ocupen i al seu comportament, que els considerà espècies diferents: S. trutta fario forma resident, Salmo trutta forma anàdroma i Salmo trutta lacustris forma lacustre representen grups polifilètics, segons diversos estudis de mitjan segle xx.

Berg considerà reformular la classificació de Linné seguint criteris geogràfics més que ecològics i dividí lespècie en 14 grans grups de subespècies 4 danàdromes, 5 residents i 5 lacustres. El 1980 Lelek establí, per estudis morfomètrics, set grups de truites 2 anàdromes, 4 residents i una lacustre les poblacions del mar dAral no foren incloses en lestudi. Kottelat el 1997 en una publicació que considerava laïllament reproductiu entre les diverses poblacions un tret definitori despècie descrigué fins a 27 espècies que abans eren classificades dins de lespècie S. trutta. Poc després Doorofeva 2000 reduí aquest elevat nombre a només 5 espècies: S. trutta, dàmplia distribució i quatre espècies endèmiques Salmo marmoratus mar Adriàtica, S. ischchan llac Sevan a Armènia, S. letnicha llac Ohrid a Macedònia del Nord, S. carpio llac Garda, Itàlia.

Els estudis amb marcadors genètics siniciaren la fi de la dècada de 1980. En usar al lozims sobre el gen de la LDH, Hamilton descrigué dos grans llinatges en les poblacions atlàntiques. Bernatchez et al. 1992 establiren emprant la seqüenciació dADN de la regió d-loop del mtDNA 5 grans llinatges materns que són grups monofilètics fet sobre el que no hi havia controvèrsia a mitjan dècada dels 2000. Cortey sequenciant completament la regió d-loop determinà la presència de sis grans llinatges afegint el llinatge Duero al grup de cinc existent. Amb tot la relació entre aquests llinatges i els moments en què es determinà aquesta estructuració genètica encara resulten poc clars. El 1994 Giuffra et al. determinaren el llinatge atlàntic com a ancestral. Anàlisis de la seqüència del gen de la transferrina gen nuclear dutes a terme per Antunes et al. el 2002 determinaren els mateixos 5 grans llinatges, però establí el llinatge danubi com a més ancestral. Doroofeva 2000 amb anàlisis morfomètrics fixa el llinatge marmoratus com el més ancestral. Cortey confirmà la posició del llinatge Danubi com al més ancestral dels sis llinatges, seguint la teoria de la recolonització post-glacial de lictiofauna continental des de lÀsia cap al Mediterrani i lAtlàntic. Aquest seria lorigen dels llinatges més antics pontocaspi, atlàntic i mediterrani essent la divergència secundària la responsable dels 6 llinatges actuals

Les poblacions de truita comuna foren fortament afectades per les glaciacions del Plistocè resultant en què les actuals poblacions del nord de lAtlàntic són fruit de recolonitzacions a partir de refugis glacials situats fora de labast dels gels perpetus. Els estudis de Hamilton 1989 el conduïren a postular lexistència dalmenys dos refugis diferenciats un a lest i laltre a loest de la massa de gel de les glaciacions würmianes. Osinov i Bernatchez definiren també dos refugis glacials un al Bàltic i laltre a lAtlàntic. Aquestes hipòtesis no explicaven lexistència dels 5 llinatges actuals. Garcia-Marin et al. 1999 postularen lexistència de quatre refugis, tres dels quals explicaven la recolonització de les vessants atlàntiques: un la zona del canal de la Mànega emergit durant els períodes glacials, laltre la zona del golf de Cantàbria península Ibèrica i sud de França, un altre al vessant Bàltic; i el darrer la regió del Pont / Caspi centreeuropeu. Tot i així Weiss i col. 2002 i Cortey consideren que els refugis glacials implicats la recolonització del nord de latlàntic serien els situats més al nord i creuen poc probable la participació de poblacions ibèriques en la repoblació de les conques del nord de lAtlàntic. Així doncs, segons Cortey, la truita comuna hauria compartit refugis glacials amb altra ictiofauna continental com ara Barbo barbo, Thymallus thymallus, Squalius cephalus, Perca fluviatilis i Cottus gobio.

Pel que fa la filogènia la península Ibèrica ha estat estudiada pel grup dictiologia genètica de la Universitat de Girona. Cortey estudiant la seqüència de la regió d loop postula la presència de 3 clades dins del llinatge atlàntic que inclouria les poblacions establertes en els rius del vessant cantàbric, el vessant galaic-portuguès Miño, Duero i Tajo i el Garona. Els llinatges adriàtic i mediterrani estarien representats en les poblacions en el vessant mediterrani, incloent el Guadalquivir. Segons Cortey et al. al Duero hi hauria un llinatge endèmic de la península Ibèrica. En totes les conques hispàniques es poden trobar més dun llinatge pel que no es pot parlar dal lopatria.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →