Топ-100
Back

ⓘ Herpes virus porcí 1



Herpes virus porcí 1
                                     

ⓘ Herpes virus porcí 1

L herpesvirus porcí 1, també conegut com a virus de la pseudoràbia o Aujeszkys disease virus és un virus DNA bicatenari de la família dels herpesviridae. Produeix la Malaltia dAujeszky o pseudoràbia, que afecta a diferents teixits i òrgans, principalment el respiratori, el genital i el nerviós. Lúnic hoste que actua com a reservori és el porc, tot i que el virus pot infectar daltres espècies domèstiques i salvatges.

Pertany al gènere Varicellovirus, subfamília Alphaherpesvirinae i família herpesviridae. Aquesta subfamília té un ampli rang dhostes, tot i que lhoste primari i la principal font dinfecció és el porc, en el cas de lherpes virus porcí 1.

La Malaltia dAujeszky és dinfecció ràpida, letal i que sha distribuït a nivell mundial; ha produït nombroses pèrdues econòmiques al sector porcí degut a lelevada mortalitat entre els garrins nounats i la reducció del guany de pes en els porcs dengreix.

                                     

1. Història

La primera menció de la malaltia dAujeszky és la del març de lany 1813, la revista "American Farmer". El 1902 va ser descrita la literatura científica per primera vegada, gràcies a Aladár Aujeszky que va ser identificar la malaltia en uns remugants a Hongria que patien alteracions nervioses produïdes per una picor. Com que presentaven uns símptomes semblants als de la ràbia, es va utilitzar el terme pseudoràbia per denominar aquesta malaltia.

Segons lanuari FAO/OMS/OIE de Sanitat Animal de 1974, aquesta malaltia era endèmica a Irlanda i Irlanda del Nord, als Països Baixos, Bèlgica, França, la República Federal dAlemanya i a Espanya. En el Regne Unit, Dinamarca, Suècia, la República Democràtica Alemanya, Polònia, la Unió Soviètica, i altres països del centre i sud dEuropa tenien casos esporàdics. A més a més, els països de centre Amèrica i Estats Units també tenien la malaltia, com també els països dorient, tot i que aquests en menor grau.

Lany 1979, a lArgentina, es va aïllar el virus per estudiar-lo i aquest es va propagar a les principals parts del país.

El 2012, un brot a gran escala sense precedents de la malaltia en porcs la Xina va causar grans pèrdues econòmiques la indústria porcina. Els aïllats de les epidèmies de virus de la pseudoràbia es van caracteritzar. Els resultats de les proves van confirmar que el virus de la pseudoràbia patògena era lagent etiològic daquesta epidèmia.

                                     

2. Característiques morfològiques i fisicoquímiques

El seu genoma està compost bàsicament per ADN bicatenari lineal de 135kpb. Per quedar-se a lhoste en forma latent, el seu genoma suneix a les histones de la cèl lula hoste sense arribar a integrar-se.

                                     

2.1. Característiques morfològiques i fisicoquímiques Morfològiques

  • Forma de la càpsida: icosaèdrica. La càpsida presenta aproximadament 162 capsòmers, dels quals 12 són pentamèrics i 150, hexamèrics.
  • Presència de càpsida, la qual engloba el genoma.
  • Presència duna doble capa lípidica que envolta la càpsida formada per glicoproteïnes de dos tipus: essencials per la multiplicació del virus ex. gB i no essencials ex. gE
  • Presència dembolcall
  • Espícules distribuïdes per sobre tota la seva superfície.
  • Entre la càpsida i lembolcall es troba una regió proteica, el tegument.
  • Mida: entre 150-180 nm de diàmetre.
                                     

2.2. Característiques morfològiques i fisicoquímiques Fisicoquímiques

  • Molt resistents al medi ambient, per això poden sobreviure durant un període llarg de temps.
  • Sensibles a tots aquells dissolvents orgànics com el cloroform o lèter a causa de lembolcall lipídic, així com són sensibles als derivats fenòlics, a lalcohol al 70% i al NaOH al 5%.
  • Resistents a diferents valors de pH entre 5-12, sinactiva a pH molt alcalins o molt àcids.
  • Termòfils: poden arribar a viure a una temperatura de 60 °C.
  • Capacitat de latència a les cèl lules hostes.
                                     

3.1. Cicle infectiu Entrada la cèl lula

La infecció daquest virus, com en qualsevol herpesvirus, comença amb la interacció de les glicoproteïnes de la coberta viral amb els receptors de la membrana cel lular. Durant aquesta interacció es produeix la unió als receptors específics i és així com hi ha una fusió de la coberta amb la membrana cel lular i daquesta manera es pot alliberar la nucleocàpsida dins el citoplasma. Aquesta càpsida, atreta per receptors dimportines, és transportada pel citoesquelet de la cèl lula fins al complex del porus nuclear on la càpsida sobre i injecta el seu material viral dins del nucli.

                                     

3.2. Cicle infectiu Expressió gènica

Una vegada dins del nucli el genoma viral es circularitza. En el cas de la infecció lítica sobserva la transcripció immediata de diversos gens del genoma viral: aquesta transcripció la duu a terme la RNA polimerasa II cel lular però hi intervenen els factors transcripcionals codificats pel virus. Cal dir que aquesta expressió gènica es dóna gràcies a una cascada molt ben regulada i ordenada.

                                     

3.3. Cicle infectiu Replicació, maduració i sortida

Quan les càpsides virals han madurat perquè contenen el genoma empaquetat al seu interior, surten del nucli rodejant-se de la membrana interna nuclear on shan inserit prèviament proteïnes codificades pel virus. A partir daquí les partícules víriques poden seguir dos camins:

  • El tegument sadquireix al nucli i les partícules no perden la primera coberta adquirida la membrana nuclear interna
  • Els virions poden travessar el lumen entre les membranes nuclears i fusionar-se amb la membrana nuclear externa, abandonant així la coberta, per sortir al citosol com a càpsides nues per adquirir el tegument.

A partir daquí el virus pot anar a infectar noves cèl lules i iniciar un nou cicle infectiu.

                                     

4. Cicle dins lhoste

La via dentrada habitual del virus és la respiratòria. Comença replicant-se a lepiteli nasal, la faringe i les tonsil les, fins a arribar al Sistema Nerviós Central SNC a les 24 hores després de la infecció, on es queden les soques de baixa virulència. Les dalta virulència, en canvi, es disseminen del SNC via nerviosa i sanguínia cap la resta del cos on es produeix una segona eliminació a lexterior. Aquesta eliminació és principalment a través de secrecions nasals i salivals, i en menor quantitat i de manera intermitent a través de la llet, orina o semen.

                                     

5. Hostes

Principalment animals domèstics, com:

  • Remugants: òvids, bòvids i caprins
  • Porcs domèstics i salvatges: hostes naturals del virus, i són els únics animals que poden actuar com a reservori.
  • Conills: especialment susceptibles la inoculació experimental.
  • Gossos i gats: també molt susceptibles la infecció i la seva mort sol ser la primera indicació de la presència del virus en granges de porcs.

Tot i així, també ens podem trobar que els petits rosegadors, conills silvestres i llebres, guineus, els ossos rentadors, ossos polars, lleopards, cérvols salvatges, martes i les mofetes també poden ésser lhoste, tot i que del virus en aquests animals, no sen té tanta informació.

No sobserven infeccions naturals en cavalls, gallines, galls dindi, oques, ànecs i coloms; tot i així, és possible la infecció experimental quan sinjecten dosis considerables de virus per via intramuscular, subcutània i intravenosa



                                     

6. Símptomes

En general, els herpesvirus causen la mort ràpidament. Com per exemple en gats, que provoca una infecció que transcorre tant ràpid que ni apareixen símptomes.

En porcs, en canvi, com que es troba en forma latent acostuma a ser més simptomàtica. Els tipus de símptomes que pot patir un porc infectat per PHV1 es classifiquen en tres grups, depenent dels òrgans que afectin.

  • Sistema reproductiu: en truges gestants pot produir avortaments, retorn del zel de lanimal i momificacions; en cas de parir sense dificultats, les cries moren en menys de 24 hores.
  • Sistema respiratori: tos, esternuts, febre, depressió, descàrrega nasal. Afecta a adults normalment.
  • Sistema nerviós: pot provocar encefalitis en animals joves, juntament amb febre, vòmits i augment de les secrecions salivals.

Tot i així, segons la soca i la virulència daquesta, ens podem trobar amb variacions en les manifestacions clíniques.

El període dincubació en porcs oscil la entre un i onze dies entre 3 i 6 dies normalment així que des del moment del contacte efectiu amb el virus, tardarem relativament poc mínim un dia en veure els símptomes.

En els porcs acabats de néixer hi podrem observar problemes de respiració, febre elevada, sialorrea, anorèxia, vòmits, diarrea, convulsions, coma i la mort abans darribar als cinc dies dedat. Així doncs, líndex de mortalitat arriba al 100% en garrins de menys de dues setmanes dedat, després ens trobarem que és aproximadament un 50% en garrins de tres setmanes, i menys dun 5% en els garrins entre 4 i 6 mesos de vida.

En el cas dadults, la taxa de mortalitat no és tant elevada un 2%. Després del període dincubació, serà quan començarem a veure signes de febre, tos, anorèxia, depressió i vòmits, que normalment predominaran els respiratoris per sobre dels nerviosos.



                                     

7. Transmissió

El virus del PHV1 selimina principalment per la saliva, tot i que també es pot excretar per lorina, la llet i el semen. Així, observem dos tipus de transmissió:

  • Directa
  • Perianal quan passa lanimal pel canal del part
  • Via transplacentària en el cas que la transmissió sigui a través de la placenta lanimal podria patir avortament i part prematur.
  • Contacte oronasal amb un porc infectat és la via que més predomina.
  • Inseminació/Contacte Genital
  • Lactació.
  • Indirecta
  • El contagi per femtes també es considera important, ja que el PHV1 és molt resistent a les condicions ambientals poc favorables com són el fred i la humitat.
  • Els fòmits tenen un paper important en la transmissió daquest virus, ja que aquest és resistent al medi ambient. Els objectes que poden actuar com a fòmits poden anar des danimals, persones o vehicles, fins a partícules de pols formades per virus que poden estar suspeses la granja. Els virus infectius poden quedar-se a laire durant 7 hores a una humitat de més del 55%.
  • Aquest virus pot ser transportat ràpidament per laire, en partícules de pols o altres vies, fet que explica que una granja infectada, pot ser la causa dinfecció de granges del voltant.


                                     

8. Patogènia

La patogènia del virus depèn de:

  • Dosis infectiva.
  • Virulència i tropisme de la soca. Només existeix un serotip èro hi ha diferents soques. Les soques més patògenes de més a menys són
  • Neumotropes tropisme pel pulmó.
  • Neurotropes tropisme pel teixit nerviós
  • Limfotropes tropisme pel teixit limfàtic
  • Edat. La infecció dindividus joves més greu que en individus adults.
  • Via dentrada. La nasal és la més greu.
  • Estat sanitari i immunitari de lanimal.
                                     

9. Diagnòstic

És molt difícil fer un diagnòstic clínic a un sol animal, així que normalment els fem considerant la totalitat del ramat. Ens haurem de fixar en els signes clínics o en les lesions macroscòpiques i microscòpiques. Tot i així hi ha signes clínics que es poden confondre amb altres malalties. Ens fixarem bàsicament en alteracions nervioses, avortaments, tos i mocs.

En un laboratori, es poden utilitzar diferents mètodes per a realitzar el diagnòstic:

  • Mitjançant tècniques dimmunohistoquímica i immunofluorescència per a detectar antígens virals i PCR o hibridació per a detectar el DNA viral.
  • Detecció danticossos específics del serum produïts després de la infecció o vacunació. Entre les tècniques més utilitzades es troben les anàlisis serològiques com ara la prova dELISA i les seves variants.
                                     

10. Control i tractament

No existeix un tractament específic contra el PHV1. Tot i que, durant la infecció aguda la vacuna contra el virus de la pseudoràbia pot alleujar els símptomes clínics. No obstant, no ha pogut ser utilitzada com a mètode de control, ja que no és fins fa pocs anys que ja es pot diferenciar entre un animal vacunat i un dinfectat.

                                     

10.1. Control i tractament Prevenció: vacunació

La vacunació per sí sola no és suficient, per tant, sempre haurà danar acompanyada daltres mesures. Tot i així, si vacunem a un animal infectat fem que disminueixi el títol danticossos i la duració de lexcreció viral, ja que augmenta la resistència de lanimal, és a dir, augmenta la dosi infectant mínima. La vacunació a més a més disminueix els símptomes.

Des dels anys 80, ja es poden diferenciar els animals infectats dels que estan vacunats. Així doncs, sha pogut descobrir que les soques de les vacunes no expressen aquests antígens de glicoproteines gE que sí que expressen els animals malalts. Podem utilitzar aquesta estratègia per erradicar el herpesvirus duna granja, tot i que a nivell mundial és difícil poder erradicar-la encara.

Així doncs, la vacunació no prevé la infecció, només en redueix els símptomes, tot i que no evita la replicació del virus a linterior de lhoste ni la consegüent secreció al medi ambient. A més, una vacuna ben feta redueix la probabilitat de transmissió vírica dins dun establiment i en la regió, evitant així pèrdues econòmiques conseqüents.

Es coneixen diferents esquemes de vacunació, depenent del tipus de porc:

  • Porcs dengreix: 2 dosis separades per 30 dies a les 8 i a les 12 setmanes. Com més nombre danticossos calostrals tinguem, menys eficaç serà la vacuna. És per això que vacunem a les 8 i 12 setmanes perquè considerem que la vacuna ja és eficaç.
  • Truges de reposició: 1 dosis abans de posar-les al planter.
  • Porcs reproductors: 1 dosis 2-3 setmanes abans del part o 1 setmana després del deslletament.

Existeix una vacuna de nova generació que es basa en una tècnica de generació de vacunes vives amb eliminació de certs gens. En aquest tipus de vacuna es modifica el virus genèticament eliminant els gens que codifiquen proteïnes associades a virulència i altres proteïnes que no alteren la replicació sense interès immunològic. Així doncs, són soques atenuades de forma permanent.

                                     

10.2. Control i tractament Erradicació de PHV1 a una granja

Quan una granja té una part dels animals infectats, cal recórrer a diferents mètodes per a minimitzar les possibilitats que sescampi per la resta danimals:

  • Separar els animals sans dels infectats
  • Disminuir el grau destrès dels porcs: un animal estressat té més possibilitats dexcretar el virus.
  • Millorar la immunitat de la granja amb vacunacions
  • Monitorar regularment la granja i portar el recompte de porcs de la granja actualitzat.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →