Топ-100
Back

ⓘ La Salut (Badalona)



La Salut (Badalona)
                                     

ⓘ La Salut (Badalona)

La Salut és un barri de Badalona. Forma part del Districte IV amb els barris de Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià. Limita amb Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, La Pau, Sistrells, Can Claris, Gorg i Congrés, i amb Santa Coloma de Gramenet.

                                     

1. Demografia

Segons el padró de 2012, La Salut és el barri més poblat de la ciutat, amb 20.266 habitants, que representa un 9.1% del total. Daquests, el 52.5% 10.645 són homes i el 47.5% 9.621 són dones.

A més a més, és un dels barris amb un major índex dimmigració de tot Badalona. Lany 2010 era el barri amb major percentatge dimmigrants de la ciutat, amb un 20.7% del total. Conjuntament amb els barris dArtigues, La Pau i Sant Roc és un dels barris amb major percentatge de persones estrangeres respecte del total de la població del mateix barri; els quatre barris se situen al voltant del 34%.

                                     

2. Història

El barri comença a gestar-se durant les primeres dècades del segle xx. Els terrenys estaven dividits entre diversos terratinents, entre els quals destacava el marquès de Sant Mori, Francesc de Moixó, propietari, a més, de la torre de ca lAnglasell avui desapareguda, la qual donaria nom al barri en els seus primers anys.

Alguns propietaris començaren a parcel lar i vendre les seves terres el 1915. La seva idea era crear una urbanització de segones residències per a famílies benestants barcelonines. Sacostuma a pensar que el nom del barri surt daquesta primer intent de crear una urbanització destiueig, per a" fer-hi salut”. Però el 1925, la demanda de lhabitatge havia crescut molt més, sobretot arran de les obres del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el metro, inaugurat el 1924, i les obres que sestaven duent a terme derivades de lExposició Universal de 1929. El promotor, Anselm del Riu, per tal de satisfer la demanda, presentà un projecte a lAjuntament que configuraria bona part del barri actual, que amb larribada dels immigrants el farien créixer de manera desmesurada i precipitada, amb manca de serveis. Aquesta situació contribuí a una visió negativa de molts badalonins sobre el barri, el qual anomenaven com Gurugú o barrio de la Puñalada.

Després de la Guerra Civil, larribada dimmigrants és massiva, sobretot des dAndalusia, en la recerca doportunitats. Sagreujà el fenomen del barraquisme, ja iniciat la dècada de 1920, i fins i tot les coves refugi del turó den Caritg foren reutilitzades com habitatges. També es produeix el fenomen de les cases dautoconstrucció, car molts veïns nouvinguts només tenien prou per a comprar-se un terreny, que els antics propietaris agrícoles venien sense fer cap mena dinversió en els terrenys. Tot això, ocorre al marge de ladministració municipal, que no és un actor destacat en aquest terreny. Això no obstant, les condicions de vida milloraren, sobretot a partir dels anys cinquanta, amb la construcció dinfraestructures i la posada en marxa de serveis bàsics per al barri, molt reclamats des del veïnat, com lesglésia, lescola o un mercadillo ; tot i que moltes altres reivindicacions quedaren sense resposta.

Durant aquesta dècada també apareixen una sèrie dinstruments a redós dels problemes que estaven succeint. Aquests són el Pla Comarcal de 1953, de caràcter tècnic; la constitució de la comarca de Barcelona, merament administrativa; i la Ley del Suelo de 1956, que era dordre legal. En les dues dècades següents, la ciutat creix a partir de plans parcials, molts de promoció privada. El Pla Comarcal posa en marxa mecanismes de producció dhabitatge qualitativament diferents. El nou model es basà a connectar el teixit urbà en una zona molt ocupada per urbanitzacions particulars danys anteriors, i es dedica a omplir els espais buits amb noves edificacions. la Salut, ladministració, que ja és un dels principals actors, promou la construcció dhabitatge públic a través del Patronato Local de Viviendas de Renta Limitada. El resultat serà el Grup Verge de la Salut, anomenat també El Hoyo, lany 1969.

                                     

3. Llocs dinterès

El conjunt dedificis de lantic escorxador varen ser construïts entre els anys 1924 i 1929. Va ser inaugurat pel rei Alfons XIII el 1926 i es va mantenir operatiu fins al 1985. Lany 2011 es recuperava aquest espai per la ciutat convertit en un parc. Al barri funciona el Centre Cívic de La Salut, lloc on es realitzen diverses activitats i, també, és un dels llocs on sacostumen a celebrar mítings polítics, sobretot en època deleccions.

la cruïlla dels carrers de Lepanto i de Solsona es troba el cim del Puigfred, completament urbanitzat.

                                     

3.1. Llocs dinterès El passeig de La Salut

Lantic Passeig dels plàtans era el camí dentrada la finca de ca lAnglasell, residència del Marquès de Sant Mori. Avui dia transformat en leix comercial Passeig de La Salut, es tracta dun carrer ple de petits comerços que travessa pràcticament tot el barri. Gràcies principalment la lluita dels comerciants del passeig, es va aconseguir que fes un pas per sota de lautopista, equipament que separava el carrer i el barri de la resta de la ciutat. Fins a lany 1925 va ser conegut com a passeig dels albers álamos, en castellà; durant els anys 30 se lanomenava carrer de Jaca i poc després va passar a dir-se Paseo Cristo Rey, fins a lany 1979 quan va rebre el nom actual.

En el mes de maig de 2014 shi va instal lar una estàtua en homenatge a Manolo Escobar, ubicada justament al primer indret a on la família dEscobar va viure quan va arribar la ciutat des dAlmeria. Es tracta duna figura de bronze d1.75 metres dalçada i de 250 quilograms, obra de Susana Ruiz, la mateixa autora de lescultura "El mono de Badalona" que es troba a laccés al pont del Petroli al passeig Marítim. El consistori espera que lestàtua també sigui un revulsiu per a latracció de persones al barri.

Al final daquest passeig trobem lesglésia de la Mare de Déu de la Salut, obra de Joan Padrós i Fornaguera i consagrada lany 1964 pel bisbe Modrego.



                                     

4. Transports

El barri compta amb una parada de metro de la L10 des de lany 2010. A més a més, La Salut representa una zona de pas fluida dautobusos, totes operades per TUSGSAL. Passen pel barri la B4, B5, B2, B23, i la nocturna N2. Tanmateix daltres també ofereixen serveis, però passen per sectors fronterers del barri, sobretot al sector de lavinguda dAlfons XIII.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →