Топ-100

ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 84




                                               

Districte dOlten

El districte dOlten és un dels deu districtes del cantó de Solothurn. Té una població de 51169 habitants i una superfície de 80.60 km². Està format per 15 municipis i el cap del districte és Olten.

                                               

Districte de Thal

El districte de Thal és un dels deu districtes del cantó de Solothurn. Té una població de 14410habitants i una superfície de 139.33 km². Està format per 9 municipis i el cap del districte és Balsthal.

                                               

Districte de Thierstein

El districte de Thierstein és un dels deu districtes del cantó de Solothurn. Té una població de 13827 habitants i una superfície de 102.28 km². Està format per 12 municipis i el cap del districte és Breitenbach.

                                               

Districte de Wasseramt

El districte de Wasseramt és un dels deu districtes del cantó de Solothurn. Té una població de 48109 habitants i una superfície de 76.62 km². Està format per 21 municipis i el cap del districte és Kriegstetten.

                                               

Districte de Blenio

El Districte de Blenio és un dels 8 districtes del cantó de Ticino. Té 5672 habitants i una superfície de 360.9 km². Està format per 3 municipis i el cap del districte és Acquarossa.

                                               

Districte de Mendrisio

El Districte de Mendrisio és un dels 8 districtes del cantó de Ticino. Té 48188 habitants i una superfície de 101 km². Està format per 26 municipis i el cap del districte és Mendrisio.

                                               

Districtes del Cantó de Turgòvia

Els Districtes del Cantó de Turgòvia actualment són 5 i agrupen els 80 municipis del cantó. Tots tenen lalemany com a llengua oficial.

                                               

Districte dAubonne

El districte dAubonne és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis es van repartir entre el districte de Morges, excepte els municipis de Longirod, Marchissy i Saint-George ...

                                               

Districte dAvenches

El districte dAvenches és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis es van incorporar al nou districte de Broye-Vully.

                                               

Districte de Broye-Vully

El Districte dAigle és un dels deu districtes actuals del cantó suís de Vaud. Té 32884 habitants i 264.98 km². Aquest districte va aparèixer en la reforma de 2008 a partir del districte dAvenches i del districte de Payerne, a més duns municipis d ...

                                               

Districte de Cossonay

El districte de Cossonay és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis es van repartir entre el nou districte del Gros-de-Vaud i el districte de Morges. Lúltim prefecte fou J ...

                                               

Districte dEchallens

El districte dEchallens és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar al districte del Gros-de-Vaud complet.

                                               

Districte de Grandson

El districte de Grandson és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar al districte del Jura-Nord vaudois completament.

                                               

Districte del Gros-de-Vaud

El Districte del Gros-de-Vaud és un dels deu districtes actuals del cantó suís de Vaud. Té 33677 habitants i 230.83 km². Aquest districte va aparèixer en la reforma de 2008 a partir de tots els municipis de lantic districte dEchallens, a més dels ...

                                               

Districte de Lavaux-Oron

El Districte de Lavaux-Oron és un dels deu districtes actuals del cantó suís de Vaud. Compta amb 52987habitants i 134.57 km². Està format per 32 municipis i el cap del districte és Cully. Aquest districte va aparèixer en la reforma de 2008 a part ...

                                               

Districte de Morges

El districte de Morgues és un dels 10 districtes actuals del cantó suís de Vaud, tenia 67404 habitants i una superfície de 372.96 km². Està compost per 66 municipis i el cap del districte és Morgues. Originalment tenia 34 municipis, però els de B ...

                                               

Districte de Moudon

El districte de Moudon és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els municipis es van repartir en el nou districte du Gros-de-Vaud, i la resta van anar al nou districte de Broye-Vully.

                                               

Districte de Nyon

El districte de Nyon és un dels districtes actuals del cantó suís de Vaud. Té 77985 habitants i una superfície de 307.34 km². Després de la reorganització de 2008 està format per 47 municipis, els originals del districte més tot lantic districte ...

                                               

Districte dOron

El districte dOron és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar tots al districte de Lavaux-Oron.

                                               

Districte de Payerne

El districte de Payerne és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis es van incorporar al nou districte de Broye-Vully.

                                               

Districte de la Riviera-Pays-dEnhaut

El Districte de la Riviera-Pays-dEnhaut és un dels deu districtes actuals del cantó suís de Vaud. Té 74347 habitants i 282.88 km². Està format per 13 municipis i el cap del districte és Vevey. Aquest districte va aparèixer en la reforma de 2008 a ...

                                               

Districte de la Vallée

El districte de la Vallée és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar al districte del Jura-Nord vaudois completament.

                                               

Districte de Vevey

El districte de Vevey és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar a tot el districte de la Riviera-Pays-dEnhaut.

                                               

Districte dYverdon

El districte dYverdon és un dels antics 19 districtes del cantó suís de Vaud que va desaparèixer en la reforma del 2008. Els seus municipis van anar a parar al districte del Jura-Nord vaudois, excepte el municipi dOppens que va anar al districte ...

                                               

Mont Rosa

El mont Rosa és un massís dintre dels Alps situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall dAosta i el cantó suís de Valais. El Dufour és el pic més alt del massís del mont Rosa i, amb 4.634 metres, és també el més alt de Suïssa. El seu ...

                                               

Cacoxenita

La cacoxenita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descobert el 1825 i rep el seu nom del grec kakos i xenos, en al lusió al fet que el contingut en fòsfor dels jaciments de cacoxenita malmeten la qualitat del ferro que conté a lhora d ...

                                               

Rostita

La rostita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Rudolf Rost, professor de mineralogia la Universitat Carolina de Praga.

                                               

Květoslav Mašita

Kvetoslav Mašita és un ex-pilot denduro txec, guanyador de 10 Campionats dEuropa consecutius entre 1968 i 1977 -tots la categoria de 350 cc- i del Trofeu als ISDE, com a membre de lequip de Txecoslovàquia, en 6 ocasions. Lany 2005 li fou concedid ...

                                               

Covel·lita

La covel lita és un mineral de coure de la classe dels sulfurs. Va ser anomenat així lany 1832 per François Sulpice Beudant en homenatge al mineralogista italià Niccolo Covelli, qui va descobrir el mineral al mont Vesuvi.

                                               

Lepidocrocita

La lepidocrocita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser descoberta el 1813, i rep el seu nom del grec lepis i krokus, en al lusió als agregats de cristalls que ocasionalment té en forma de palma o plomes.

                                               

Zalesiïta

La zalesiïta és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de la mixita. Rep el seu nom de la localitat txeca de Zálesí, on va ser descoberta. Abans de laprovació del nom actual, la designació preliminar "Agardita-" va ser utilitz ...

                                               

Carfolita

La carfolita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec karphos i lithos. Va ser descrita per primera vegada lany 1817 per a una aparició a Horní Slavkov, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia. Pertany i dóna nom al grup carfol ...

                                               

Iangreyita

La iangreyita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom en honor del Dr. Ian Edward Gray, científic investigador en cap de CSIRO Minerals, a Melbourne, Austràlia, per les seves contribucions la mineralogia, la cristal lografia i la ...

                                               

Johannita

La johannita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta lany 1830 la mina Elias, Jáchymov a les Muntanyes Metal líferes, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca. Rep el seu nom de larxiduc Joan dÀustria.

                                               

Krasnoïta

La krasnoïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la perhamita. Rep el nom per al districte on es va descobrir lespècie: el districte de Krásno, la República Txeca.

                                               

Krutovita

La krutovita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Georgy Alekseevich Krutov, professor rus del departament de mineralogia de la Universitat Estatal de Moscou. Es va especialitzar en el camp de la geologia, la mineralogi ...

                                               

Mil·lerita

La mil lerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per Wilhelm Haidinger lany 1845 en honor del mineralogista anglès, el professor William Hallowes Miller de la Universitat de Cambridge, el primer que va estudiar els seus crist ...

                                               

Mixita

La mixita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta lany 1879, i anomenada així per Albrecht Schrauf en honor dAnton Mixa, enginyer de mines txec. Pertany i dóna nom al grup de la mixita.

                                               

Smrkovecita

La smrkovecita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de latelestita. Rep el nom de Smrkovec, la República Txeca, la seva localitat tipus.

                                               

Uraninita

La uraninita és un mineral de la classe dels òxids. És un mineral conegut des del segle XV a les mines dargent de les Muntanyes Metal líferes, Alemanya, tot i que la localitat tipus des del punt de vista de la geologia és Jáchymov la República Tx ...

                                               

Uranopilita

La uranopilita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta lany 1882 a Bohèmia, sent nomenada així per la seva composició dURANi i del grec PILos, en al lusió la seva composició i hàbit.

                                               

Vajdakita

La vajdakita és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor a Josef Vajdak. Col leccionista de minerals i distribuïdor nord-americà de minerals rars.

                                               

Voglita

La voglita és un carbonat de fórmula química Ca 2 CuUO 2CO 3 4 6H 2 O. Cristal litza en el sistema monoclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la voglita pertany a "05.EE - Uranil carbonats amb proporció UO 2:CO 3 =1:4" juntament amb la ...

                                               

Zippeïta

La zippeïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dóna nom al grup de la zippeïta. Va ser descoberta lany 1845 a les Muntanyes Metal líferes, la regió de Karlovy Vary, sent nomenada així en honor de František Xaver Maximilian Zip ...

                                               

Humboldtina

La humboldtina és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany i dóna nom al grup de la humboldtina. Rep el seu nom de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, naturalista, explorador i científic alemany.

                                               

Kettnerita

La kettnerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor del professor de geologia de la Universitat Carolina de Praga Radim Kettner.

                                               

Krupkaïta

La krupkaïta és una sulfosal de fórmula química PbCuBi 3 S 6. Va ser aprovada com a espècie vàlida per lAssociació Mineralògica Internacional i publicada lany 1974. Cristal litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a lescala de Mohs es troba ...

                                               

Stolzita

La stolzita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup scheelita. Va ser descoberta lany 1845, i rep el seu nom de Joseph Alexander Stolz, nascut a Teplitz, mineralogista txec que va proporcionar el primer espècimen per al seu e ...

                                               

Tschermigita

La tschermigita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup alum. El seu nom prové de la localitat de Tschermig, República Txeca, on va ser descoberta lany 1853.

                                               

Zeofil·lita

La zeofil lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec "ρέω", "bullir", i "φύλλον", "full", al ludint la seva ocurrència en formes foliades hemisfèriques i intumescència la calefacció.