Топ-100

ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 536



                                               

Monumenta Germaniae Historica

Monumenta Germaniae Historica és un recull de fonts curosament editades i publicades per lestudi de la Història dAlemanya en un sentit extens, des del final de lImperi Romà fins a 1500.

                                               

Crònica de Nantes

La Crònica de Nantes és un recull de relats històrics referits la història de la vila i el comtat de Nantes entre 570 i 1050, realitzat al segle xi en llatí i àmpliament utilitzat al final del segle XV per Pierre Le Baud, un dels primers historia ...

                                               

Crònica de Nóvgorod

La Primera Crònica de Nóvgorod o Crònica de Nóvgorod, 1016-1471 és la crònica més antiga existent de la República de Nóvgorod. Reflecteix una tradició diferent de la Crònica de Néstor. Com va demostrar Aleksei Xàkhmatov, les últimes edicions daqu ...

                                               

Nuova Cronica

La Nuova Cronica és un llibre escrit per Giovanni Villani sobre la història de Florència. Lobra es divideix en dues parts, la primera abasta des dels inicis dels temps fins a 1246 i la segona des daquell moment fins al 1348 dividint els esdevenim ...

                                               

Crònica de Nuremberg

La Crònica de Nuremberg és una història universal il lustrada. Pertany al gènere literari conegut com a bíblia versionada, és a dir, una història del món que parteix de la història de la humanitat tal com és explicada la Bíblia; a més, inclou la ...

                                               

Crònica de Nèstor

La Primera Crònica o Crònica de Nèstor és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113. Està escrita en antic eslau eclesiàstic, lidio ...

                                               

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Les Ordinacions de Pere III - de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dAragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort - són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerim ...

                                               

Pere de Vaux-de-Cernay

Pere de Vaux-de-Cernay fou un monjo Cistercenc de labadia de Vaux-de-Cernay i cronista de la croada albigesa. La seva Hystoria Albigensis és una de les fonts primàries per als fets de la Croada. La crònica es creu escrita entre 1212 i 1218, i tra ...

                                               

Recort

Recort és una obra de caràcter historiogràfic compilada per Gabriel Turell i finalitzada lany 1476. Lobra és una refosa poc acurada d Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, escrita pel cavaller català mossèn Pere Tomic i ...

                                               

Crònica Rotense

Crònica Rotense és una crònica, considerada com la primera versió de la Crònica dAlfons III, posterior la Crònica Albeldense i anterior la Crònica Ovetense que feia major èmfasi en la línia de considerar Pelai com a successor dels reis de Toledo, ...

                                               

Crònica Sebastianense

Crònica Sebastianense és una crònica històrica que abasta la història des del regnat del rei visigot Wamba fins al final del regnat dOrdoni I, rei asturià. Una de les dues versions existents de la Crònica dAlfons III és l Ovetense, a Sebastián, E ...

                                               

Segunda parte de la crónica general de España

La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei. Malgrat el seu títol, lobra se centra en la història dels territoris de la Corona dAragó. La Primera ...

                                               

Vita Edwardi Secundi

Vita Edwardi Secundi és una crònica en llatí escrita per un historiador medieval anglès anònim, que era contemporani a Eduard II dAnglaterra, probablement a lany 1326. Abarca el període que es troba entre els anys 1307 i 1326. La més antiga versi ...

                                               

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

                                               

Íslendingabók

Íslendingabók és una obra històrica que tracta de lantiga història dIslàndia. Lautor va ser un sacerdot islandès, Ari Þorgilsson, que la va elaborar a principis del segle XII. El treball original existeix en dues versions diferents, però només ha ...

                                               

Dia

Vegeu també: Dia desambiguació Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. En el curs del temps, esdevé cada divisió, de la durada dun dia solar, que comença al punt de mitjanit i consta de vint-i-qu ...

                                               

Dia julià

El dia julià és el nombre de dies solars comptats correlativament des de l1 de gener de lany 4713 aC a les 12 del migdia. Per a datar fenòmens astronòmics o històrics llunyans és difícil considerar els canvis que hi ha hagut en el calendari. En 1 ...

                                               

Dia marcià

El dia solar marcià és el període entre dos passos consecutius del Sol per un meridià de Mart, i dura 24 hores 39 minuts i 35.244 segons. És aproximadament un 3% més llarg que el dia solar terrestre. El dia sideral marcià, definit com dos passos ...

                                               

Matí

El matí és la primera part del dia, començant la punta del dia i fins a migdia, moment en què comença la tarda. Les hores que transcorren entre les zero hores i lalba es coneixen també com matinada. En aquest sentit, el matí pròpiament dit transc ...

                                               

Migdia

El migdia o migjorn és lhora en què el Sol més prop del zenit culminació i la seva ombra més curta i apunta exactament al sud en lhemisferi nord o al nord en lhemisferi sud. És el que separa el matí de la tarda Col loquialment rep també este nom ...

                                               

Mitjanit

La mitjanit és el moment equivalent a les dotze de la nit, just quan un dia canvia pel dia següent. Soposa al migdia. Malgrat no ser el punt mig de la nit, ja que aquest varia segons lèpoca de lany i la latitud, la mitjanit sha associat culturalm ...

                                               

Nit

La nit és el període entre locàs del Sol i lortus de lendemà. Es deu la manca dinsolació temporal sobre la meitat de la Terra a causa de la rotació daquest planeta entorn del Sol, de manera que les persones situades sobre la superfície de la Terr ...

                                               

Tarda

La tarda és la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús és bastant subjectiu, se sol considerar lhorari entre les dos o tres del migdia, o havent dinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18h o 19h a lhivern o ...

                                               

Vespre

El vespre és la part del dia que va des de la tarda fins la nit. Tradicionalment sha anomenat vespre al període que transcorre entre locàs del Sol i lacció de sopar. També es coneix com poqueta nit o boqueta nit.

                                               

Geocronologia

La Geocronologia és la ciència que determina ledat absoluta de les roques, fòssils, i sediments, dins dun cert grau dincertesa inherent en el mètode utilitzat. Una varietat de mètodes de datació són utilitzats pels geòlegs per aconseguir això. Le ...

                                               

Calendari holocè

El calendari holocè és una modificació modesta al calendari gregorià, que va ser proposat pel científic nord-americà Cesare Emiliani, afegint un dígit "1" davant de lany en calendari gregorià, Aquest nou sistema intenta eliminar el compte inverti ...

                                               

Edat de la Terra

L’ edat de la Terra és duns 4.540 milions danys. Aquesta edat sha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb ledat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen. Després de la revoluci ...

                                               

Història evolutiva de la vida

La història evolutiva de la vida es remunta fa 3.000 milions danys, possiblement 3.800, hi ha proves que levolució encara continua, fins i tot en els humans. La Terra es formà fa uns 4.540 milions danys, i és possible que es refredés prou ràpid p ...

                                               

Paleomagnetisme

Paleomagnetisme en sentit ampli és lestudi dels registres del camp magnètic terrestre que ha anat variant al llarg del temps. Paleomagnetisme seria el terme usat per lestudi dels canvis de polaritat de la Terra. Així, el període anomenat Matuyama ...

                                               

Radionúclid extint

Un radionúclid extint és un radionúclid que es pensa que es va formar en un procés primordial com una nucleogènesi estel lar en una supernova que va contribuir amb radioisòtops al Sistema Solar primerenc, farà 46.000 milions danys. Generalment, e ...

                                               

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, dentre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix lany. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies ...

                                               

Calendari tradicional romanès

El calendari tradicional romanès té els seus propis noms per als mesos, que daltra banda són idèntics als del calendari gregorià. la Romania i Moldàvia modernes, aquesta última sutilitza exclusivament per a transaccions comercials i governamental ...

                                               

Ab intestato

Ab Intestato és una locució llatina que significa "sense testament" i saplica quan algú és mort sense deixar testament. En aquest cas la llei ja preveu una designació dhereus per un ordre preestablert. Aquest ordre el determina a Catalunya el Cod ...

                                               

Acord (dret)

Un acord és, per norma general en dret, un pacte acceptat solidàriament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a solució a una discrepància prèvia. També sanomena acord la decisió presa per un òrgan col legiat. En ambd ...

                                               

Acte propi

La doctrina dels actes propis, que en llatí és coneguda com a "venire contra factum propium non valet", proclama el principi general del dret que manté la inadmissibilitat dactuar contra els propis actes. Constituïx un límit de lexercici dun dret ...

                                               

Advocat de patents

Un advocat de patents és un advocat que té les qualificacions especialitzades necessàries per representar els clients en lobtenció de patents i en totes les qüestions i procediments relacionats amb el dret i la pràctica de la patent, com ara pres ...

                                               

Amicus curiae

Un amicus curiae és una expressió llatina utilitzada per referir-se a presentacions realitzades per tercers aliens a un litigi, que ofereixen voluntàriament la seva opinió enfront dalgun punt de dret o un altre aspecte relacionat, per col laborar ...

                                               

Aplanament

L aplanament és una forma de terminació dalguns procediments judicials civils, que consisteix que el defenent reconeix que lagent té raó. No està permès en casos com el dret de família, o en les demandes sobre estat civil, on el poder de disposic ...

                                               

Àrbitre

Un àrbitre o una àrbitra és la persona que realitza lacció darbitrar, és a dir, que decideix el resultat dun conflicte. Des del punt de vista legal, un àrbitre pot ser lletrat no segons els casos en què la llei remeti al tipus darbitratge. En qua ...

                                               

Autocontractació

L autocontractació és un tipus dacte jurídic que celebra la mateixa persona com a representant duna o més parts o de més dun patrimonis subjectes a diferents règims jurídics. Es dóna el cas, per exemple, quan una persona física contracte amb una ...

                                               

Autoritat unitària

Una autoritat unitària és un tipus dautoritat responsable de totes les funcions del govern local dins de làrea que la mateixa cobreix, o que porta a terme funcions addicionals que en la major part del país són generalment realitzades pel govern n ...

                                               

Avortament a Grècia

L’ avortament a Grècia ha estat totalment legal des del 27 de gener de 1984. Es poden realitzar avortaments, a petició de la pacient, en hospitals públics sempre que lembaràs no hagi superat dotze setmanes. En el cas de violació o incest, es pot ...

                                               

Cànon per còpia privada

El cànon per còpia privada o cànon digital és una taxa aplicada a diversos suports de gravació i emmagatzematge de dades, en compensació per les còpies que es fan dels seus treballs. Aquesta taxa es va incorporar per primer cop la legislació espa ...

                                               

Cap de partit

Un cap de partit és una població on té la seu el jutjat de primera instància i instrucció que exerceix la jurisdicció sobre el partit judicial al qual pertany la població. La capital del partit judicial.

                                               

Capitular

Un capitular era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot lImperi Carolingi. Reberen aquest nom perquè estaven dividits ...

                                               

Codi (dret)

En dret, un codi o codi jurídic és un tipus de legislació que té com a objectiu cobrir exhaustivament un sistema de lleis complet o un àmbit concret de la llei en el moment de la seva promulgació mitjançant un procés de codificació. Malgrat que e ...

                                               

Competència judicial internacional

La competència judicial internacional és la concreta assignació de lexercici de la potestat jurisdiccional sobre una disputa de caràcter internacional als tribunals i autoritats públiques dun Estat. Les normes de competència judicial internaciona ...

                                               

Consorci

Un consorci és una associació dentitats amb personalitat jurídica. Pot ser una associació econòmica en la qual una sèrie dempreses tenen lànim de desenvolupar una activitat conjunta mitjançant la creació duna nova societat. Generalment es dóna qu ...

                                               

Corrupció urbanística

La corrupció urbanística és aquella forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra lordenació del territori o dinfraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant lalteració maliciosa del planejament urbanístic o li ...

                                               

Decisió

Una decisió és una norma jurídica del dret comunitari europeu que suposa un acte que correspon exactament la situació existent en els ordenaments jurídics estatals, en els quals les administracions estatals estableixen en un acte administratiu vi ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →