Топ-100

ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 501



                                               

Galerus

Galerus o Galerum era un capell per cobrir el cap usada pels sacerdots romans i especialment pel flamen dialis. Era una peça rodona adaptada al cap amb una punta la part superior. Amb el temps el nom fou aplicat a qualsevol cosa que cobria el cap ...

                                               

Indumentària a lantiga Roma

El vestit a lantiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta i amictus. En els primers temps, les peces de vestir es reduïen la túnica, semblant al quitó dels grecs, i la toga, pròpia i exclusiv ...

                                               

Lacerna

Lacerna és el nom que donaven els romans a una espècie de capa que es posava sobre la túnica i que sassegurava amb un fermall en lespatlla. La lacerna tenia caputxa i era usada entre el poble baix, encara que es va arribar a generalitzar també en ...

                                               

Limbus

Limbus era la vora duna túnica romana. Daquesta paraula deriva la moderna llimbs no té singular en català, un lloc entre cel i linfern on en alguns períodes lesglésia catòlica havia determinat que anaven els innocents que morien sense batejar. Vi ...

                                               

Sagum

Sagum fou una capa portada pels soldats romans i oficials inferiors en contraposició al paludamentum que portaven els oficials superiors i generals. Era contraposada la toga o vestit civil. En temps de guerra tots els ciutadans portaven el sagum ...

                                               

Stola

La stola era la vestimenta característica de les dones en lAntiga Roma, corresponent la toga que vestien els homes. Lestola era un vestit prisat i llarg fins als peus, que es portava a sobre duna túnica interior. Generalment tenia mànigues, encar ...

                                               

Toga (vestit)

La toga era una vestimenta distintiva de lantiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela duns 6 metres de longitud. Es portava enrotllada al voltant del cos, generalment col locada sobre una túnica. La toga estava feta de llana, i la túnica s ...

                                               

Toga pretexta

La toga pretexta era una toga romana que portava una vora de porpra i era portada per nois dels dos sexes, per magistrats tant a Roma com a les colònies i municipis, per sacerdots i per persones ocupades en ritus sagrats o pregàries. Els que teni ...

                                               

Toga romana

Toga era una peça de vestir romana, la principal peça de roba dels romans. Segons Varró derivava de tegere, perquè cobria tot el cos. Inicialment es portava sola sense túnica. El seu origen no està clar: algunes fonts es refereixen al lidis, però ...

                                               

Toga viril

La toga viril fou la toga romana que substituïa la toga pretexta quan un noi arribava a una determinada edat generalment 14 anys. La festa es feia la Liberàlia al mes de març i era equivalent la moderna celebració religiosa de la "primera comunió ...

                                               

Túnica

La túnica fou una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans. El chiton era la túnica pròpia dels grecs, i nhi havia de dues classes: la dòrica i la jònica; la dòrica, portada per homes, era curta i la jònica llarga. La túnica dòria es ...

                                               

Alba (vestit)

L alba o camis és una vestimenta litúrgica de lesglésia catòlica i lesglésia anglicana. Instituït com a hàbit litúrgic per a tots els ministres i ordes sacerdotals de lesglésia catòlica, lalba és una túnica de roba blanca que cobreix tot el cos. ...

                                               

Almussa

Una almussa era una capa despatlla de pell desgastada portada com a hàbit coral a ledat mitjana, especialment a Anglaterra. Inicialment, era emprada per la població en general. Es va trobar finalment sent emprada per alguns canonges regulars, com ...

                                               

Anell del Pescador

L anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de lEsglésia Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió. Mostra un baix relleu de Pere pescant a una barca, un simbolisme que els apòstols eren pescadors dhomes Lanell ...

                                               

Capa

Una capa és una peça de roba dabrigar folgada i sense mànigues que cobreix les espatlles i lesquena i que es lliga la part de davant del coll. És portada sobre el vestit i pot dur caputxa. Actualment, en sol portar una la Sibil la a Mallorca i ta ...

                                               

Capa pluvial

La capa pluvial és la que porten els sacerdots o diaques en els actes de culte diví que porta caputxa a lesquena. Té el seu origen la romana lacerna, amb la qual es confonia fins al punt de servir en un primer moment, les mateixes capes de prínce ...

                                               

Cogulla

La cogulla és una túnica amb caputxa emprada la litúrgia catòlica. La cogulla és un hàbit monàstic, no és un ornament litúrgic. El seu origen prové de diversos vestits romans com la pænula, la planeta o la casula. Daquestes vestiments sevolucionà ...

                                               

Col·lecció Philippi

La col lecció Philippi és una col lecció privada realitzada per lempresari Dieter Philippi, Director Executiu duna empresa ubicada a Kirkel, distribuïdora de la branca de la telecomunicació. La col lecció està basada principalment en més de 500 l ...

                                               

Escapulari

L escapulari és un vestit, portat en certs ordes religiosos cobrint les espatlles, lesquena i el pit, incloint, per als homes, una caputxa. Era generalment un vestit de treball destinat a protegir la roba ordinària. Progressivament, sha modificat ...

                                               

Hàbit religiós

L’ hàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos. Lhàbit prové del que utilitzaven en la societat civil els cristians dels primers segles, una túnica i un mantell o capa. Reduït aquest vestit civil la més absoluta senzillesa, con ...

                                               

Musseta

La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit. Es vesteix sobre el roquet o el sobrepellís com a part de lhàbit coral per part del clergat de lEsglésia Catòlica, entre ells el Papa, els ...

                                               

Roquet

El roquet és una vestimenta eclesiàstica, a manera de túnica, de lli blanc o batista, similar a lalba però més curta, arribant fins a sota del genoll, i sense cenyir al cos, o com el sobrepellís però amb les mànigues més estretes. Habitualment le ...

                                               

Sobrepellís

El sobrepellís - superpelliceum, en llatí, de super, "sobre, per damunt" i pellis, "pell" - és una vestidura litúrgica de lEsglésia Catòlica. Té forma de túnica, en lli o cotó blanc, llarga aproximadament fins la cintura, i amb mànigues molt ampl ...

                                               

Sotana

La sotana és un vestit emprat pels clergues catòlics, ortodoxos, anglicans, luterans, algunes de les Esglésies ortodoxes orientals, i ministres i oficis ordenats de les esglésies presbiteranes i reformades. Es tracta duna peça de tela, generalmen ...

                                               

Superhumeral

Un superhumeral, és una vestimenta litúrgica usada exclusivament pels bisbes, majoritàriament a lEsglésia Catòlica Romana. Es caracteritza principalment com un ornament humeral, però també adorna el pit i lesquena, i es porta per sobre la casulla ...

                                               

Cerimonial

El cerimonial o protocol és el conjunt de regles i formalitats fixades per als actes públics o solemnes, establertes per decret o per costum. És una manera dubicar-se segons la precedència, de comportar-se i dactuar en una situació social, especi ...

                                               

Comitatus

Comitatus era una estructura damistat que obligava als reis germànics a governar consultant amb els seus guerrers. El comitatus, com és descrit en el tractat de lhistoriador romà Tàcit Germania, és el vincle que existeix entre un guerrer germànic ...

                                               

Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

La Convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una convenció que va tenir lloc el 2003 a París. Es tracta dun acord on es van establir els següents principis en relació la gestió del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

                                               

Formalitat

Una formalitat és un procediment establert o un conjunt de conductes i expressions, conceptualment similar a un ritual, encara que en general secular i menys participat. Una tràmit pot ser tan simple com salutacions en la cultura occidental amb e ...

                                               

Respecte

El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a laltre. Per a alguns, el respecte en les relacions interpersonals comença pel reconeixem ...

                                               

Ètica

L ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. El camp de lètica, juntament amb lestètica, es preocupa per la reflexió relativa als v ...

                                               

Absolutisme moral

En filosofia, absolutisme moral és la posició sobre certs estàndards en contra de normes morals que poden ser jutjades, i que algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de lacte.

                                               

Acràsia

L acràsia és la situació que es dóna quan una persona actua en contra del que considera millor, és a dir, quan tot i saber què més adequat fer una acció concreta, opta per la conducta contrària o per una alternativa diferent. Els pensadors clàssi ...

                                               

Acte de bondat altruista

Un acte de bondat altruista és un acte suposadament altruista fet per una o més persones que desitgen ajudar o fer feliç un individu o fins i tot un animal. Generalment, lúnica raó per dur a terme aquest acte és fer feliç laltra persona o fer-la ...

                                               

Adiàfora

Adiàfora és el conjunt de realitats que queden fora del camp de lètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut o el vici. El terme va ser encunyat pels estoics i va ser recollit pel cristian ...

                                               

Amoralisme

L amoralisme és una doctrina filosòfica segons la qual no hi ha cap moral amb fonament objectiu i universal. Plantejat al segle xix pels alemanys Stirner i Nietzsche, estableix la norma de la conducta humana en quelcom independent del bé i del ma ...

                                               

Anticonsumisme

L anticonsumisme és la ideologia que soposa al consumisme, és a dir, la contínua compra i consum de béns materials. Lanticonsumisme es refereix a les accions privades de les corporacions empresarials la recerca dobjectius econòmics i econòmics a ...

                                               

Antinatalisme

L antinatalisme és la idea moral que afirma que la decisió de procrear o lacte de procrear de totes maneres és immoral. Hi ha pensadors que han sostingut tal posició moral sobre la reproducció ja de temps antics, com Sòfocles, fins hui en dia, on ...

                                               

Ètica aplicada

L ètica aplicada constitueix una de les àrees més prolífiques i actuals de la filosofia contemporània. Els que fan ètica aplicada desenvolupen el seu treball en diverses àrees de la societat on lètica té un paper rellevant. Treballen en àmbits co ...

                                               

Aurea mediocritas

Aurea mediocritas o daurat punt mitjà és una expressió llatina emprada en la filosofia de lantiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre dos extrems de la conducta.

                                               

Avortament induït

L avortament induït és lavortament provocada intencionalment abans que el fetus sigui viable o que la gestació hagi assolit entre les vint i les vint-i-vuit setmanes. També rep el nom d interrupció voluntària de lembaràs, sovint abreujada com a I ...

                                               

Bé (filosofia)

El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar dacord amb la seva ètica. Segons el corrent filosòfic, el bé pot consistir en unes característiques o unes ...

                                               

Casuística

La casuística en ètica aplicada es refereix al raonament basat en casos. Sutilitza en qüestions ètiques i jurídiques, i sovint representa una crítica del raonament basat en principis o regles. La casuística és utilitzar la raó per resoldre proble ...

                                               

Codi ètic

Un codi ètic o codi deontològic és un recull, dun conjunt més o menys ampli de criteris, dictats per la deontologia amb normes i valors que formulen i assumeixen aquells que porten a terme correctament una activitat professional. Els codis deonto ...

                                               

Confidencialitat

Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament al personal autoritzat a accedir a aquesta informació. La confidencialitat ha estat definida per lOrganització Internacional dEstandarditzac ...

                                               

Conflicte dinteressos

Conflicte dinteressos és la situació que es pot donar la comunitat científica, entitats privades, ladministració pública o la política on les relacions duna persona o entitat responsable amb altres són sospitoses dinfluir amb un biaix sobre la se ...

                                               

Consciència (ètica)

La consciència és el sentiment i certesa internes destar actuant bé o malament segons els paràmetres fixats per lètica. Segons la religió, la consciència prové de lànima, que jutja les pròpies accions i fa sentir remordiments en el cas de desviar ...

                                               

Conservació del medi ambient

La conservació del medi ambient, conservació de la natura o, simplement, conservació és el conjunt de principis i tècniques per a lús racional i sostenible dels recursos naturals. Lobjectiu principal és mantenir el medi ambient en bon estat, incl ...

                                               

Crematística

La Crematística és, segons Tales de Milet lart de fer-se ric. Aristòtil mostra en nombrosos textos, inclosa lÈtica a Nicòmac i la Política, la diferència fonamental entre economia i crematística. La crematística és lart de fer-se ric, dadquirir r ...

                                               

Deontologia

Deontologia, és un concepte introduït per Bentham - Deontology or the Science of Morality, 1834 - que fa referència la branca de lÈtica lobjecte destudi del qual són els fonaments del deure i les normes morals. Es refereix a un conjunt ordenat de ...

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →