Топ-100

ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 386




                                               

Erupció estromboliana

L’ estrombolià és un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per períodes de calma dextensió variable. El procés de cada explosió correspon a levolució duna bombolla de gasos alliberats pel mateix magma. Els productes ...

                                               

Erupció explosiva

Una erupció explosiva és un terme volcànic per descriure un tipus violent i explosiu derupció. Les erupcions daquesta mena es deuen a lacumulació de gas a alta pressió. Lalta viscositat del magma dandesita i riolita, juntament amb alguna mena de ...

                                               

Erupció límnica

Una erupció límnica, anomenada de vegades fenomen del llac explosiu, és una estranya catàstrofe natural, en la qual el diòxid de carboni sorgeix sobtadament de les profunditats dun llac, asfixiant la fauna, el bestiar i els éssers humans. Una eru ...

                                               

Erupció peleana

Una erupció peleana és un tipus derupció volcànica. Poden esdevenir quan el magma viscós, típicament de tipus riolític o andesític, està implicat en lerupció. Comparteix algunes similituds amb les erupcions Vulcanianes. Les característiques típiq ...

                                               

Erupció pliniana

Les erupcions Plinianes són erupcions volcàniques caracteritzades per la seva similitud amb lerupció del mont Vesuvi en d. C. 79 que matà a Plini el Vell. Les erupcions Plinianes estan caracteritzades per columnes de fum i cendra que sestenen fin ...

                                               

Erupció subglacial

Una erupció subglacial és una erupció volcànica que ha ocorregut sota gel, o sota una glacera. Les erupcions subglacials poden provocar inundacions perilloses, lahars i poden crear lava hialoclàstica i lava de coixins. Només cinc erupcions daques ...

                                               

Erupció vulcaniana

Les erupcions vulcanianes normalment comencen amb erupcions freatomagmàtiques que poden arribar a ser extremadament sorolloses per la pujada per la terra de laigua escalfada pel magma. A continuació una explosió neteja la xemeneia i es produeix u ...

                                               

Barranc de la Conca (Aldover)

El Barranc de la Conca, en alguns trams anomenat barranc de la Conca de Sant Julià, és un barranc dels termes municipals dAlfara de Carles, dAldover i de Xerta, la comarca del Baix Ebre. És la continuació del barranc del Toscar, a prop i a llevan ...

                                               

Barranc de les Fonts (Xerta)

El barranc de les Fonts, en lúltim tram també conegut com a barranc de lArram és un barranc que discorre pels termes municipals de Paüls i Xerta, la comarca del Baix Ebre. la part de Paüls salimenta dels barrancs del Montsagre, del Morellà, del S ...

                                               

Barranc del Cabirol

El Barranc del Cabirol és un barranc dels termes municipals de Gavet de la Conca, que té lorigen en lantic terme de Sant Salvador de Toló, la zona de la Mare de Déu de Bonrepòs. Després davalla cap la Noguera, en el terme municipal de Vilanova de ...

                                               

Riu Carbo

El riu Carbo és un riu del nord del País Valencià que neix en el massís de Penyagolosa i desemboca en el riu de Vilafermosa o riu Major, afluent del riu Millars. El riu Carbo discorre gairebé tot pel terme municipal de Vilafermosa. És de curt rec ...

                                               

Riu de Llucena

El riu de Llucena és un riu que flueix per la comarca valenciana de lAlcalatén. Naix al massís del Penyagolosa, dins del terme municipal de Xodos. Dací entra al terme de Llucena, tot passant la vora de la població que li dóna nom. Al llarg del te ...

                                               

Barranc de Palmera

El barranc de Palmera o de Beniteixir és un barranc que naix al terme de Potries en la partida denominada el Racó de Seguí, molt a prop de la partida de les Encreuades al peu dels contraforts de la Serra Gallinera. En el seu origen serveix de lím ...

                                               

Riu Bullent

El Bullent és un riu que separa les comarques de La Safor i La Marina Alta, al País Valencià. Junt amb el riu Racons, abasteixen la Marjal de Pego-Oliva amb aigua, la qual rau entre els dos rius. Shi fa la Baixada del riu Bullent el cap de setman ...

                                               

Barranc del Molinell

El barranc del Molinell o barranc dels Racons és un torrent fluvial del País Valencià que desemboca la marjal de Pego-Oliva i després al mediterrani. Marca el límit dels termes de Dénia i Pego al sud i Oliva al nord. Igualment, la darrera part de ...

                                               

Riu Vaca

El Vaca és un riu de recorregut curt situat la Safor, País Valencià. Té 16.6 quilòmetres de longitud i, després de travessar la comarca de la Valldigna, desemboca a Xeraco, la mar Mediterrània.

                                               

Riu Vernissa

El riu Vernissa, antigament nomenat de Nassiu o de Balançat, és lafluent més important del Serpis, al qual suneix a dos quilòmetres de Gandia. Recorre 29 km entre les comarques de la Vall dAlbaida i la Safor i arreplega les aigües duna conca de 1 ...

                                               

Barranc de Masserof

El Barranc de Masserof és tributari del riu Xaló-Gorgos, i discorre íntegrament pel terme municipal de Xaló en direcció sud-nord. En lanomenat Pla dels Barrancs sajunta amb la riera que baixa des de la Murta per a formar el Riuet de Cuta.

                                               

Riuet de Cuta

El Riuet de Cuta sorigina per la confluència del Barranc de Masserof, que baixa des de la partida homònima, i el de Murta, que descendeix des de la Serra del Ferrer. Es tracta de dos barrancs típics de muntanya que discorren per llits estrets i t ...

                                               

Riu Girona

El riu Girona, o Bolata, naix la població valenciana de la Vall dAlcalà, a lextrem occidental de la Marina Alta. Després de travessar el terme de la Vall dEbo, sengorja formant lespectacular paratge conegut com el barranc de lInfern, a leixida de ...

                                               

Riu Gorgos

El riu Gorgos, anomenat en alguns trams riu de Castells o riu de Xaló és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha estat declarat com a LIC per part de la Unió Europea, a cau ...

                                               

Riu Bergantes

El Bergantes naix als Ports de Morella, uns 12.5 km en línia recta al SSE de Morella, als vessants de les Moles dels Fusters. Es tracta de lúnic riu valencià que pertany la conca de lEbre. Encara que el seu curs no és gaire llarg i la seua conca ...

                                               

Riu de Calders

El riu de Calders és un riu del nord del País Valencià, la comarca dels Ports. És afluent del Bergantes per lesquerra i naix al llogaret de Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana a poca distància del naixement ...

                                               

Riu Cervol

El riu Cervol és un corrent daigua intermitent del nord del País Valencià, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat. És anomenat també riu Sec, i la capçalera rep el nom de riu de les Corces. El seu nom figura en alguns mapes com ...

                                               

Altocúmul

Un altocúmul és un núvol de mitjana altitud caracteritzat per masses globulars aplanades o enrotllaments en capes o pegats; es disposen de manera irregular. Els elements menors són petits i prims i presenten irisacions a les vores. Els elements i ...

                                               

Altocumulus castellanus

L altocumulus castellanus és un núvol de la família de tipus B. Són núvols semblants a projeccions de torres que creixen des de la base del núvol. Aquesta base és a uns dos mil metres de distància del terra i arriba a una alçada duns sis mil metr ...

                                               

Altoestrat

L altoestrat o altoestratus és un tipus de núvol mitjà que forma un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritza per la uniformitat de la seva superfície inferior. Sovint presenten zones relativam ...

                                               

Altostratus undulatus

L altostratus undulatus és un tipus de núvol altostratus baix caracteritzat per tot un seguit dondulacions que el formen. Aquestes ondulacions poden ser visibles però sovint no són discernibles a ull nu. Aquestes formacions solen aparèixer als pr ...

                                               

Cirrocúmulus

Els cirrocúmulus són núvols blanquinosos o llençols de núvols blancs, sense ombres, compostos per elements molt petits en forma de grans ondulacions, units o separats i distribuïts amb major o menor regularitat. Estan constituïts de cristalls de ...

                                               

Cirroestrat

El cirroestrat és un tipus de núvol compost, principalment, de cristalls de gel i es presenta sovint amb laspecte anomenat com a fenomen òptic dhalo. Solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot cel i d ...

                                               

Cirrus

Els cirrus són núvols duna altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, formats per partícules de glaç molt fines i disperses. És un tipus de núvols alts, generalment isolats, en forma de filaments blancs i delicats. Altres vegades formen bancs o ...

                                               

Cumulonimbus

Un cumulonimbus o cumulonimbe és una mena de núvol de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos daltura definits per als núvols, i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de latmosfera. Aquest límit superior és ...

                                               

Cúmulus

El cúmulus o cúmul és un núvol que sassembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant la duna col-i-flor. Els cúmuls es formen la troposfera, a altituds que van des de 500 a 6.000 m, ...

                                               

Cumulus congestus

Els cumulus congestus són núvols característics de les àrees inestables de latmosfera que generen convexió. No tenen formes punxegudes i es desenvolupen verticalment. Són molt més alts que amples, perquè són generats per corrents ascendents, arri ...

                                               

Cumulus humilis

Cumulus humilis comunament referida al "bon temps amb cumulus". En regions caloroses i en terreny muntanyenc, aquests núvols es troben a més de 6 km daltitud encara que típicament apareixen molt més baix. Estan formats davant lascens daire calent ...

                                               

Estratocúmulus

Els estratocúmulus o stratocumulus és un tipus de núvols baixos que formen masses globulars o acanalades. Tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix. No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre s ...

                                               

Estratus

Un estratus, estrat o stratus és un tipus de núvols baixos que formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel. Estan situats a poca altura del sòl, però mai en contacte, perquè aleshores es tracta duna ...

                                               

Mammatus

Un mammatus, núvol mastodòntic, mamma o mammatocúmulus és un terme meteorològic aplicat a un patró de cèl lula que, en apilar-se, forma masses de núvols, desenvolupant un cúmùm o cumulonimbe. El seu color acostuma a ser gris blavós; el mateix que ...

                                               

Mar de núvols

Una mar de núvols és una acumulació horitzontal destratocúmulus a baixa altura, causada per vents marítims carregats dhumitat en el seu sector inferior. Això explica el fenomen de la inversió tèrmica, gràcies al qual es registren temperatures més ...

                                               

Nimboestrat

El nimboestrat o nimboestratus és un núvol de pluja format per capes força uniformes. La base es pot trobar a no massa alçada del terra, però la part superior del nimboestrat pot arribar fins als 7 km. Formen una capa nuvolosa molt estesa que pot ...

                                               

Nimbus (núvol)

Nimbus, que en llatí significa "núvol de pluja", designa un núvol ombrívol amb els contorns dentats sense una forma definida formats a baixa altitud i que origina precipitacions. Aquest terme és usat com a prefix a nimbostratus i com a sufix a cu ...

                                               

Nucli de condensació del núvol

Els nuclis de condensació en els núvols o CCN s són petites partícules típicament de 0.2 µm, o 1/100 de la mida duna goteta de núvol) sobre les quals poder fer coalescència les gotes dels núvols. Laigua requereix una superfície no gasosa per a fe ...

                                               

Núvol

En la meteorologia, un núvol o broma és un conjunt de gotes daigua o cristalls de gel o tots dos alhora a latmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra. Les gotes daigua dels núvol ...

                                               

Núvol orogràfic

Els núvols orogràfics ocorren quan una massa daire és forçada des duna zona baixa cap una altra elevació més alta, guanyant terreny. Mentre la massa daire ascendeix en altitud sexpandeix i es refreda adiabàticament. Aquesta atmosfera refredada no ...

                                               

Píleu (núvol)

Un píleu és un petit núvol horitzontal que pot aparèixer la part superior dun cúmul o cumulonimbe, que dona laparença de portar una caputxa. Els píleus tendeixen a canviar de forma ràpidament. Aquests canvis es produeixen per lacció de laire humi ...

                                               

Procés de Bergeron

El procés o efecte de Bergeron o Procés Wegener–Bergeron–Findeisen, és un procés de creixement de cristalls de gel que es presenta en els núvols en una fase mesclada en regions on la pressió de vapor ambiental cau entre la pressió de vapor de sat ...

                                               

Pyrocumulus

Un pirocúmulus o flammagenitus és un núvol cumuliforme produït pel foc, per un volcà que entra en erupció o per una deflagració industrial. Esta mena de núvols causen lescalfament de laire i generalment es caracteritzen per la seua humitat. El py ...

                                               

Imant de neodimi

Un imant de neodimi, és actualment el tipus dimant més usat entre els que pertanyen als imants delements de les terres rares. És un imant permanent fabricat dun aliatge de neodimi, ferro i bor per tal de formar Nd 2 Fe 14 B que té una estructura ...

                                               

Imant de samari-cobalt

Un imant de samari-cobalt és un tipus de imant de terres rares, un fort imant permanent fet duna aliatge de samari i cobalt. Van ser desenvolupats a principi dels anys 1970 per Albert Gale i Dilip K. Das de la Raytheon Corporation. Són de manera ...

                                               

Imant de terres rares

Un imant de terres rares és un poderós imant permanent fet amb aliatges delements químics coneguts com a terres rares. Desenvolupats en els anys 1970 i 1980, els imants de terres rares són el tipus més fort dimants permanents, produint camps magn ...